Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme és situat al N de la comarca, a la vall baixa del Ser, a la seva confluència amb el Fluvià, on hi ha la resclosa de Serinyà, inaugurada el 1929 El límit oriental amb Esponellà coincideix amb l’antic camí veïnal de Banyoles a Dosquers Al S confronta amb el terme de Porqueres, límit que coincideix en gran part amb el curs de la riera de Rodeja i el torrent del Clot de Guixeres, afluent de la riera de Rodeja Al collet de Guixeres, el límit tomba amunt pel cim del serrat que separa el municipi del de Sant Miquel de Campmajor Seguint cap al N, després de travessar…

Situació i presentació El municipi de Camarles, de 25,16 km 2 d’extensió, fou creat el 1978 per la segregació del terme del poble de Camarles, fins aleshores integrat en el gran municipi de Tortosa Marca el límit NE del terme el torrent de la Fullola, o de Camarles amb el terme del Perelló el SE, la Sèquia Sanitària amb la partida de Jesús i Maria de Deltebre el SW, el barranc del Mas Roig amb el terme de l’Aldea, i el NW, la Carretera Vella de Tortosa al Perelló amb el terme de Tortosa A més de Camarles, cap de municipi, el terme comprèn les caseries del Lligallo del Roig i el Lligallo del…

Antiga pedania del municipi de Sueca, des del 1999 està definida com a entitat d'àmbit territorial inferior al municipi EATIM L'Ajuntament té la seu a la Casa Carots La localitat és dins del parc natural de l'Albufera de València

És al vessant meridional del tossal de Viuet, damunt la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, a la part baixa de la vall de Barravés La seva església, ensorrada a finals de la primera dècada del segle XXI, era dedicada a sant Joan A llevant del nucli, hi ha les restes de l’església de Santa Maria coneguda també com ermita de Sant Salvador És un edifici romànic de finals del segle XII o de principis del XIII molt modificat, que consta d’una sola nau amb absis carrat orientat al NE Compta amb una torre de campanar de dos cossos, i el pis inferior fa de porxo al que sembla fou una primitiva…

És centrat per l’església parroquial de Sant Miquel, davant la qual s’alçà el castell senyorial dit les Torres de Palau, que es conserva en bon estat i fou bastit el 1495 per la família Sarriera després comtes de Solterra sobre una antiga fortalesa esmentada ja al començament del segle XIV La propietat passà a la primera meitat del segle XX al marquès de Caldes de Montbui, que la deixà als actuals marquesos de Montoliu El lloc pertanyia a la corona el 1698 Prop del castell, avui convertit en masoveria, hom ha descobert unes làpides hebraiques que han fet suposar l’existència d’un cementiri…

Hi ha diverses masies disseminades pel terme i els veïnats del Pla de Baix i del Pla de Dalt hi ha, a més, el santuari de Sant Cosme i les ruïnes de la capella de la Mare de Déu de Mont-ros, on anteriorment s’aixecà el castell de Mont-ros Fou possessió del monestir de Sant Joan les Fonts i, fins abans del 1950, cap de l’actual municipi de Sant Joan les Fonts, al qual donava nom

Les margues vindobonianes hi dibuixen un paisatge ondulat, amb turons a la perifèria del terme es Cugulutx 185 m alt, al límit amb Porreres i Montuïri, Sant Onofre 255 m, limítrof amb Sineu, puig de Bonany 317 m, ja dins Petra Els torrents es decanten, sense gaire decisió, cap a llevant, al S de Vilafranca de Bonany, el nucli de la qual voreja el terme de Sant Joan El 1982 la terra útil ocupava 2875 ha el 72% del terme de les quals 2574 ha el 89,5% de la terra útil eren cultivades Predominen els cultius dels cereals 1766 ha, d’alt rendiment, i els fruiters de secà 778 ha La ramaderia comprèn…

Situació i presentació Limita a l’extrem més septentrional amb Banyeres del Penedès, seguint un camí antic que passa pel cap de municipi, i per un punt amb l’Arboç confronta amb Castellet i la Gornal Alt Penedès al SE a migdia, coincidint en part amb el curs del torrent de la Corbatera, limita amb Calafell al SW limita amb el Vendrell, i al NW amb Santa Oliva La part nord del terme és integrada en la depressió penedesenca, de sediments quaternaris de faisó travertínica La part sud al límit del terme de Calafell és accidentada per les darreres elevacions de la Serralada Litoral, amb la Muga…

Drenen la vall, vers l’W, el torrent d’Espluga tributari de l’Éssera a través del Rialbo, format a l’extrem occidental del terme per la unió dels torrents de Paderniu i de Serrat, procedents del Turbó, i, vers l’W, el torrent de la Vall, que davalla de les Viles de Turbó, afluent per la dreta de la ribera de Vilacarle tributària de l’Isàvena Els erms ocupen el 28% del terme, el pasturatge i les prades naturals de secà el 6% i els boscs…

Un quilòmetre al NW, a l’encreuament dels antics camins d’Artesa actual carretera i de Ponts a Tremp, hi ha l’antic hostal de Folquer Al segle XIX esdevingué el centre de la parròquia de Folquer i Comiols , dins la baronia de Montmagastre després, municipi d’Anya, que comprenia també els casals de la Colomina, les Torres i Santa Creu