Resultats de la cerca
Es mostren 6636 resultats
Adrall
Adrall
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Urgellet, dins de l’antic terme de la Parròquia d’Hortó (Alt Urgell), a la plana del regadiu de la riba dreta del Segre, on la carretera de Sort a la Seu d’Urgell entronca amb la de Lleida a Puigcerdà (639 m alt.).
L’antic castell d’Adrall era, al principi, una possessió del bisbe d’Urgell Fou permutat a Roger Bernat de Foix segons el pariatge d’Andorra del 1278 En aquest mateix any es va decidir que l’església d’Urgell el passaria al vescomte de Castellbò, però en realitat per algun altre pacte desconegut va continuar en possessió dels canonges d’Urgell Actualment no n’hi ha cap resta visible, ni tan sols es recorda l’indret on s’alçava L'església parroquial, del 1005, està dedicada a Santa Maria d'Adrall, i es coneix l'existència de l’església de Sant Cosme i Sant Damià, de la qual no s'han conservat…
tauleta tàctil

tauleta tàctil
Electrònica i informàtica
Tipus d’ordinador portàtil molt lleuger en el qual no és necessari teclat ni ratolí, ja que la comunicació té lloc per mitjà d’una pantalla tàctil.
humitat relativa d’equilibri
Alimentació
Humitat relativa en què un aliment (o un altre producte) no guanya ni perd humitat; numèricament correspon al valor de l’activitat d'aigua multiplicat per cent.
intestificació
Dret romà
Pena consistent a no poder testificar ni recórrer al testimoniatge d’altri, que hom imposava a aquells qui, després d’haver testimoniat, negaven posteriorment els fets declarats.
Hom la imposava també als autors de libels infamants
feu honorat
Història del dret
Feu per raó del qual el vassall o feudatari no pagava cens ni cànon de cap mena, i es limitava a fer homenatge i jurament de fidelitat.
En aquests feus els senyors no podien impedir que el feudatari o beneficiari gravés, cedís o dividís la cosa infeudada, i s’havien de limitar a signar la ferma
república
Política
Forma de govern representativa, en la qual el càrrec de cap d’estat no és hereditari ni vitalici, sinó resultat d’una elecció popular, directa o indirecta.
En aquest sentit s’oposa a monarquia En un sentit més ampli, però, designa la formació social en el seu conjunt i, per tant, és sinònim d'estat La durada del mandat presidencial, les seves funcions i les relacions amb el poder legislatiu són determinades per la constitució Segons la natura d’aquestes relacions, la república pot ésser presidencialista presidencialisme o parlamentària parlamentarisme Segons la seva estructuració política, pot ésser unitària o federal federalisme Malgrat que hagin estat trobats precedents en les democràcies grega i romana i en les ciutats italianes de l’edat…
apagaguspires
Electrònica i informàtica
Contacte auxiliar d’un interruptor que permet d’interrompre el circuit en condicions ideals per tal que no es malmeti el material ni s’encebi l’arc.
culpa
Dret civil
Acció o omissió contrària a les normes de diligència o prudència comunes, sense mala fe ni voluntat de causar dany, tot i que sigui conscient i voluntària.
Segons la intensitat, pot ésser lata, lleu o molt lleu Hom en diu culpa contractual quan és una omissió de la diligència que exigeix la natura de l’obligació i que en provoca l’incompliment, i culpa extracontractual o aquília quan és causa, per a un tercer, d’un dany no derivat de l’existència d’un vincle anterior, però que genera la responsabilitat d’indemnitzar els perjudicis corresponents
Tumor d’intestí prim
Patologia humana
Definició És anomenada tumor d’intestí prim la proliferació anormal d’un grup de cèllules originàries dels diversos teixits que integren aquesta estructura, que es reprodueixen més ràpidament del que és habitual i formen una massa cellular o tumor Segons les característiques que presenten, hom diferencia bàsicament dos tipus de tumors d’intestí prim els tumors benignes i els tumors malignes Els tumors benignes d’intestí prim no se solen desenvolupar gaire ràpidament, no envaeixen els teixits sans més propers ni es disseminen à distància Al contrari, els tumors malignes d’intestí…
Les dones en la política franquista

La Delegada Provincial de la Sección Femenina, M.Tey, i la Delegada Nacional, P. Primo de Rivera, en una missa al Bruc, C. Pérez de Rozas, 28-2-1960.
AF/AHC
El tractament que el règim franquista feu de la dona com a subjecte social i polític sempre va romandre inspirat per l’integrisme catòlic, que bastí un discurs ideològic que reduïa el paper de la dona en societat al de la vida privada —primer com a filla sotmesa al pare i després com a esposa i mare sotmesa al marit— Però l’instrument fonamental de què disposaren les instàncies oficials per a fer una política adreçada a la dona, la Sección Femenina de FET-JONS, sempre va tenir un espai per a la contradicció Les portadores oficials d’aquest discurs resultaven ambiguament laïcitzants per la…