Resultats de la cerca

Deixeble de Puig i Cadafalch, es titulà el 1907 Fou arquitecte municipal de Sabadell, Mollet del Vallès i Palau-solità i professor de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell Fou director de les obres del santuari del Collell Féu diverses obres modernistes a Sabadell casa Arimon i diversos treballs d’urbanització plaça del Mercadal, obertura del jardí de la Casa de la Caritat, plaça del doctor Robert, projecte d’eixample i reforma del 1928, etc El seu germà Vicenç Renom i Costa Sabadell 1881 — 1960, arqueòleg, descobrí diverses peces com l’important mosaic de Neptú en…

Emigrà molt jove a l’Argentina, on es distingí com a periodista i narrador en castellà Poeta imaginista i avantguardista, publicà Romances galegos 1928, Poema en catro tempos 1931 i Cancioneiro 1956 La seva prosa, d’un llenguatge fluid i popular, ha representat una renovació en la novellística gallega contemporània Cal destacar-ne les novelles A esmorga 1959, Os biosbardos 1963 i Xente ao Lonxe 1970 i els reculls de peces teatrals Farsas pra títeres 1973 i Teatro pra xente 1974 En castellà ha publicat, entre d’altres, La catedral y el niño 1956 i Los miedos 1963

Les tres peces es coneixen com el mosaic de Bellerofontes, el mosaic de Teseu i Ariadna i el mosaic del Circ Aquest darrer fa 7 m per 3,40 m i representa una cursa de circ segurament al Circ Màxim de Roma És policrom, i pot ésser datat de cap a la fi del segle III dC o ja dins el segle IV Hom el considera un dels millors mosaics, dels que representen curses de circ, del món romà Els tres mosaics són exposats al Museu d’Arqueologia situat al monestir de Sant Pere de Galligants

A la seva poesia — Saudades galegas 1880, A musa das aldeas 1890— conreà un costumisme d’arrel rural on abunda la nota sentimental i de denúncia social Fou un dels iniciadors del periodisme en gallec La seva obra en prosa O catecismo do labrego 1889, publicada sota el pseudònim de FrMarcos da Portela, és una paròdia del Catecismo cristiano de GAstete, on, per mitjà de preguntes i respostes, hom posa en relleu la dramàtica situació dels camperols gallecs És l’obra en prosa gallega més àmpliament difosa, fins i tot avui, i una de les peces més importants de la literatura social…

Forner d’ofici, feu estudis tècnics a la Junta de Comerç Influït per Serafí Pitarra, escriví peces costumistes La capital de l’imperi 1866, bilingüe, Un inglès a Mataró 1867, La mestressa 1869, Embolica que fa fort 1870, en collaboració amb Narcís Campmany  i Pescar a l’encesa 1871, i les sarsueles De dalt a baix , Una senyora particular i La torre dels amors Encara en collaboració amb Campany estrenà  La copa del dolor o Flor d’hivern 1867 Residí molts anys a Madrid, on collaborà en diversos periòdics, i, en tornar-ne, estrenà  Amor i fortuna 1910

Sembla que cal cercar l’antic castell de Bertí, documentat des del 978, en l’edifici conegut avui dia com el Clascar La documentació fa esment d’una “forcia sive domus de Bertino” , del 1317 al 1320 i de la “Borgia de Bertino”o “de Clascano” , del 1370 en endavant El Clascar fou als darrers segles una masia fins que els Almirall, entorn del 1925, intentaren convertir-lo en un castell romàntic, construint una gran torre rodona i un nou casal i aplegant-hi peces i elements de diferents llocs Del 1960 ençà es troba abandonada i en un estat progressiu de ruïna

Arribà a París l’any 1574 i fou llaütista al servei del rei Enric III amb el càrrec de valet de chambre ordinaire du roi Romangué a França la resta de la seva vida Escriví diverses obres per a llaüt deu preludis, tretze fantasies, algunes danses - branles , gallardes, courantes i una sara bande - i també transcripcions de peces vocals d’Andrea Gabrieli La major part de les seves composicions foren impreses en tabulatura Fou molt valorat en vida, i considerat un dels millors llaütistes del seu temps Algunes de les seves obres són un bon reflex del seu virtuosisme

Iniciat en la música amb mossèn Florensa, desenvolupà les seves primeres activitats musicals com a membre de l’orquestrina Lírica Carnicer Vinculat a diverses iniciatives artístiques, fou part essencial en l’organització de diferents esdeveniments musicals, com concerts i concursos Crític musical de l’ Àguila Tarragense  amb el pseudònim de Guillem , impulsà la creació d’algunes formacions musicals, amb poca fortuna El 1915 fundà l’Orfeó Nova Tàrrega, formació a la qual dedicà els seus esforços com a compositor de peces corals i sardanes, entre les quals destaquen El mercat de…

A set anys entrà d’escolà al monestir de Sant Jeroni de Barcelona, on estudià sota el mestratge del pare Marsal, mestre d’orgue i contrapunt Poc temps després fou organista a Martorell, i després a Badalona Concursà contra Parera i Gotós per a la plaça d’organista i mestre de capella de Vinaròs, mostrant un gran coneixement en contrapunt, composició i també en el domini del violí i l’orgue De Vinaròs estant compongué abundant repertori religiós, en el qual destaquen nou lamentacions, diverses misses, misses pastorils, misses de glòria, repertori instrumental i peces ballables

Són poques les dades que es coneixen de la vida d’aquest compositor, i només consta que fou mestre de capella de l’església del monestir de La Encarnación de Madrid i organista supernumerari de la capella reial, càrrec del qual prengué possessió el 9 de maig de 1819 Tingué un germà, Manuel, que fou sacerdot i baix de la capella reial Segons BS Saldoni, les obres d’Ignasi Ducasi palesen un estil modern per a veus i instruments i un altre d’antic per a veus a cappella La seva producció, de gènere religiós, inclou misses, salms i motets, entre altres peces