Resultats de la cerca
Es mostren 2029 resultats
flauta de Pan
Flauta de Pan
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent format, generalment, per cinc o set tubs de diferents mides, tapats per un extrem (n’hi ha també de tubs oberts).
En la classificació Hornbostel-Sachs, flauta en grup, de buf directe al cantell del tub Cada tub fa una sola nota i, per tant, l’instrumentista ha de desplaçar l’instrument, en sentit transversal, pels seus llavis per tal de fer sonar una melodia Els tubs acostumen a ser construïts amb fragments de canya —amb el nus a l’extrem inferior— lligats amb un cordill o fil de llana a dos pals travessers, també de canya Alguns exemplars poden tenir menys de cinc tubs o més de set 9, 12, 16, etc o ser construïts amb altres materials fusta, terra cuita, pedra, metall o, recentment, plàstic…
,
anemòmetre iònic
Meteorologia
Física
Anemòmetre basat en la desviació d’un feix iònic que el vent produeix durant el recorregut entre la font emissora i l’elèctrode receptor.
catabàtic | catabàtica
Meteorologia
Dit del vent descendent, sigui per efecte de la seva velocitat adquirida, sigui per la seva major densitat en relació a l’aire circumdant.
al·locor | al·locora
Botànica
Dit dels vegetals que no posseeixen mitjans propis per a disseminar llurs diàspores i, per tant, necessiten utilitzar agents exteriors (vent, animals, aigua, etc).
orgue
Música
Instrument polifònic de vent, proveït d’un o més teclats, el so del qual és causat per tubs labials o de llengüeta. L’aire necessari per a fer-los sonar és aportat a través d’un mecanisme que està sota el control de l’organista. En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna (instrument de vent pròpiament dit) amb teclat.
Etimologia El terme orgue prové del grec órganon , que primer significava ’instrument’ i més tard prengué el sentit d’’instrument de música’ Passà al llatí amb el nom d’ organum Fins a l’Alta Edat Mitjana també se’l coneixia amb el nom d’ hydraulus en llatí tardà hydraula o hydraulium pel fet de necessitar aigua per al seu funcionament i d’aquí hydraúlēs , sonador de l’orgue llat hydraula o hydraules i hydraúlesis , joc de l’orgue, etc L’evolució musical de l’Alta Edat Mitjana, a la qual contribuí tant, confon molt sovint l’instrument organum amb un nou gènere de música vocal, anomenat…
Meteorologia i climatologia 2010
Meteorologia
El fenomen de La Niña L’anomalia climàtica d’El Niño, que va tenir lloc durant l’any 2009 i el començament del 2010, va anar seguida per l’anomalia climàtica contrària, anomenada La Niña, iniciada al mes d’abril El Niño es va caracteritzar per un increment de la temperatura a les aigües del Pacífic oriental, a causa, fonamentalment, del debilitament dels vents alisis en aquesta zona, i va provocar un augment notable de les precipitacions en les regions semidesèrtiques del Perú, mentre que en extenses àrees d’Indonèsia i Austràlia les precipitacions van disminuir També van…
Manuel Esteban i Marquilles
Cinematografia
Director de fotografia i realitzador i guionista cinematogràfic.
Vida Enginyer industrial 1965, fou membre del Cineclub Enginyers i cursà estudis de direcció 1965-66 a l’Escola de Cinema de Łodź Polònia Es dedicà professionalment a la fotografia Al final de la dècada del 1960 collaborà com a fotògraf en les revistes Siglo XX , Destino , Triunfo , Serra d’Or i Imagen y Sonido Participà en la creació del Collectiu de Cinema, vinculat al PSUC, i feu de director de fotografia en films de directors de l’anomenada escola de Barcelona com Josep Maria Vallès, Llorenç Soler, Antonio Maenza, Carles Duran, Antonio Gasset, Francesc Bellmunt, Joaquim Jordà, Jacinto…
,
ports de Beseit
ports de Beseit
© Fototeca.cat
Conjunt orogràfic, el més important de les muntanyes de la regió de Tortosa, format pels grups de la serra de l’Espina (1.181 m), el Montcaro (o el Caro) (1.442 m), la serra d’Encanader (1.393 m) i el pic de Cervera (1.347 m).
Limitat a l’est per la depressió d’Ulldecona i al sud-est per la vall de Tortosa, s’eleva de manera brusca sobre la depressió de l’Ebre L’estructura alpina de les Serralades Costaneres Catalanes es manifesta clarament per l’orientació sud-oest - nord-est dels plecs Aquesta estructura és tallada per falles verticals i cavalcaments Així, entre el bloc de Godall 400 m i el Montcaro s’obre la depressió de la Sénia, emplenada per dipòsits detrítics del Quaternari Els materials són, sobretot, calcàries del Juràssic, però hom troba, també, els nivells característics del Triàsic i del Cretaci L’…
per
Gramàtica
Preposició.
Usos de per Indica Exemples 1 Allò que serveix de pas Han entrat per la finestra Corrien pels carrers No passeu per sobre passeu per sota fig Passar-li, a algú, una idea pel cap La nova es va escampar per la ciutat 2 El temps durant el qual o en ocasió del qual té lloc l’acció Per Nadal, cada ovella al seu corral Pel gener fa fred Vindrem per Sant Josep Em vaig absentar per tres setmanes 3 Allò que serveix per a produir un efecte la causa, l’autor de l’acció, el motiu, l’instrument, el mitjà, la manera El van condemnar per traïció Ha estat mort pels seus mateixos partidaris Obrar per…
incendi
Bombers entrenant-se en l’extinció d’incendis
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Foc violent, no controlat i d’efectes destructius, que es propaga en cases, boscs, etc.
El cos de bombers és la formació reglamentària, civil o militar, organitzada per a l’ extinció d’incendis i la corresponent salvaguarda de persones, animals i bens Els incendis es produeixen als boscs de totes les regions amb estius secs, particularment a la zona mediterrània, i sovint són devastadors En aquests incendis, el foc es propaga fàcilment si el sotabosc és abundant per a limitar-ne les conseqüències és molt important que el bosc estigui ben conservat i desembarassat de tot allò que pugui contribuir a la propagació del foc Els mitjans d’extinció s’orienten a evitar-ne la propagació…