Resultats de la cerca
Es mostren 2878 resultats
Cubelles
Vista aèria de Cubelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Garraf, al límit amb el Baix Penedès, a la costa, a la vall del riu de Foix, des del seu sector engorjat, aigua avall del pantà de Foix, fins a la desembocadura.
Situació i presentació Limita a l’E amb el terme de Vilanova i la Geltrú, a l’W amb el municipi de Cunit Baix Penedès, al N amb les terres de Castellet i la Gornal Alt Penedès i al S amb la Mediterrània La costa és una zona de platja sorrenca i plana d’una amplada mitjana de 2,7 km i la resta del terme és accidentada pels darrers contraforts de la Serralada Litoral la Fita dels Tres Termes, a l’extrem nord-oriental divisòria dels termes de Cubelles, de Vilanova i de Castellet i la Gornal a ponent, el vessant oriental del puig de la Nina és límit amb Cunit D’altres pujols són el de la Cogulla…
El Garraf
Situació i presentació El Garraf, la segona comarca més petita de Catalunya amb una extensió de 185,28 km 2 , ocupa una franja estreta de terreny a l’extrem meridional de la Serralada Litoral, i és una de les tres comarques que constitueix el territori del Penedès vegeu l’Alt Penedès En el Pla Territorial de Catalunya, el Garraf forma part de l’àmbit metropolità de Barcelona La comarca limita a l’E amb els termes de Begues, Gavà i Castelldefels Baix Llobregat, al sector septentrional amb els municipis meridionals de l’Alt Penedès Olesa de Bonesvalls només en un punt, Avinyonet del Penedès,…
baronia de Moixent
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Moixent, concedida vitalíciament el 1337 a Gonçal Garcia.
Després fou donada a Pere Maça i de Liçana i del seu llinatge passà el 1547 als Lladró de Vilanova, i finalment fou dels Caro, marquesos de la Romana Isabel Cornell i de Luna, protagonista del fet exposat a la Dispensació de la senyora de Moixent obra anònima en vers del 1371, muller d’un Pere Maça i de Liçana, senyor de la baronia de Moixent, possiblement fou la segona muller de Pere Maça i de Liçana
Els Castellers de Vilafranca carreguen el primer dos de vuit net del segle
Els Castellers de Vilafranca celebren la diada de la colla amb una construcció històrica, el primer dos de vuit sense folre que s’ha carregat al llarg del segle La colla, però, no aconsegueix l’altre objectiu de la jornada, el tres de deu També participen en l’exhibició castellera els Bordegassos de Vilanova, que carreguen el quatre de vuit amb agulla, i els Castellers de Sants, que carreguen el primer tres de vuit de la seva trajectòria
clarissa de la Divina Providència
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina fundada per Teresa Argunyol i Fontseca a la vila de Gràcia (Barcelonès) el 1849, amb una forma de vida que combinava la clausura i l’ensenyament.
El 1969 es produí una escissió entre els convents que preferien la clausura papal —Figueres fundat el 1852, Torroella de Montgrí 1854, Reus 1866, la Vall d’Uixó 1894 i Barcelona— i els que continuaren dedicats a l’ensenyament —Badalona 1853, Vilanova i la Geltrú 1858, Mataró 81859, Banyoles 1862, Vinaròs 1878, Olot 1892 i l’Escala 1959— El monestir de Figueres s’ha unit al de clarisses de Castelló d’Empúries i construeixen un momestir prop de Roses
Associació de Geògrafs Professionals de Catalunya
Associació dedicada a la promoció i al suport de les activitats dels geògrafs en els camps aplicats de l’anàlisi geogràfica, la planificació territorial i el desenvolupament de les disciplines instrumentals pròpies.
Organitza cursos i conferències, intervé davant organismes i administracions per donar a conèixer la tasca dels geògrafs i fer un seguiment de la provisió de llocs de treball, dóna assessorament en aspectes legals i participa en la promoció d’un collegi de geògrafs Edita unes tarifes professionals orientatives, diversos opuscles i un directori de socis Es creà a l’abril del 1988 a Vilanova i la Geltrú, i inicialment prengué el nom d’Associació de Tècnics Geògrafs de Catalunya
Pau Ferrer i Piera
Metge.
Estudià clínica amb el doctor Robert i bacteriologia amb Jaume Ferran, del qual fou un dels deixebles més importants Professor de patologia i clínica mèdica de la Universitat de Barcelona des del 1905, el 1920 n'obtingué la càtedra el 1924 fou degà de la facultat de medicina Els seus nombrosos treballs versen preferentment sobre la tuberculosi és autor d’un Tratado de patología y clínica médica , en quatre volums, escrit en collaboració amb Royo Vilanova
Antoni Borges
Història
Militar
Dirigent i militar carlí.
Lluità a la primera guerra Carlina a la vall del Segre, al Solsonès i a la Noguera El 1834 dominava la zona de Ponts, i el seu prestigi semblava destinar-lo a substituir en el comandament suprem el general Juan Antonio Guergué, però fou designat Ignasi Brujó Ocupà Àger 1835 Fou sorprès a Vilanova de Meià pel coronel Niubò l’any 1836 i afusellat a Cervera La seva partida prosseguí la lluita, conduïda pel seu fill Josep Borges
Josep Besolí Tonda
Futbol
Futbolista.
Procedent del Sants, jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona 1930-32 La seva posició era la de mig volant o davanter, i disputà 22 partits de Lliga Després marxà al Martinenc amb polèmica inclosa, ja que el jugador també havia signat pel Júpiter Després de la Guerra Civil jugà al Vic 1939-40, al Gimnàstic de Tarragona 1940-41 i al Vilanova 1941-42 Defensà en quatre ocasions la samarreta de la selecció catalana 1931-32
Esther Moya Salvador
Gimnàstica
Gimnasta especialitzada en gimnàstica artística.
Membre del Club Gimnàstica Vilanova, fou campiona 1999 i subcampiona 2000 d’Espanya individual Fou tercera en salt als campionats europeus júnior 1998, tercera en barres paralleles asimètriques als internacionals de França absoluts 2001 i tercera en salt de cavall al Campionat d’Europa 2000 Participà en dos Campionats del Món 1999, 2001 i en els Jocs Olímpics de Sydney 2000, on aconseguí tres quarts llocs en salt de cavall, en terra i en el concurs per equips