Resultats de la cerca

Situació Vista de l’interior de l’església, l’element més important que ens ha pervingut de l’antic cenobi J Recarens Es tracta d’un antic monestir cistercenc, ara una masia, que fou refeta als segles XVII o XVIII i modernit zada amb una esvelta torre i altres dependències annexes, que engloben l’antiga església monàstica Es troba al sector meridional del terme, en una fondalada anomenada del Suro de la Palla És accessible des del quilòmetre 649,5 de la carretera N-II, per una pista o camí particular d’uns 800 m Mapa 365M781 Situació 31TDG796207 APF Història El 1158 aquest monestir consta ja…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis d’Osor i Brunyola, a l’E amb els de Vilobí d’Onyar i Sils, al s amb els de Riudarenes i Sant Feliu de Buixalleu, i a l’W amb els de Sant Hilari Sacalm i Arbúcies La riera de Santa Coloma o Major, que neix als territoris de Sant Hilari Sacalm, travessa d’W a E el terme i rep la riera de Castanyet prop de la ciutat El sector NW és accidentat amb una sèrie de muntanyes d’altitud mitjana no arriben als 1000 m i que constitueixen els contraforts de Santa Bàrbara, de l’Espinau amb el coll de Roscall, del Pedró i el serrat del Corb, que la vall de…

Situació i presentació El terme municipal limita al N amb els termes d’Òrrius i Argentona, a l’E amb Cabrera de Mar, a l’W amb Vilassar de Dalt i vers la façana marítima amb Vilassar de Mar S’estén a la capçalera d’una vall oberta dins la Serralada Litoral, al sector de llevant de la serra de Sant Mateu, drenada per la riera de Cabrils, que desemboca directament a la mar al nucli de Vilassar de Mar, i envoltada —sobretot al N i a l’E— per cims destacats, com el turó d’en Cirers 471 m d’altitud i Montcabrer 319 m Comprèn el poble de Cabrils, cap de municipi, el veïnat del Sant Crist, masies…

La costa és baixa, rectilínia i sorrenca hi desemboquen el riu Millars, límit septentrional del terme, i el riu Sec de Betxí, que travessa el nucli urbà la zona costanera meridional rep els noms de Serratella, Serradal i Serrulla L’agricultura és un recurs econòmic important el 1991 s’hi dedicava el 13% de la població activa i ocupava quasi la totalitat de la superfície S'obtenen excellents produccions gràcies a la fertilitat dels sòls, formats per dipòsits alluvials que assoleixen els 25 m de potència, i a la possibilitat de regatges amb aigües del Millars mitjançant una complexa xarxa de…

Disposà de les seccions d’excavacions, laboratori, biblioteca especialitzada, publicacions i museu El SIP i el seu Museu de Prehistòria de València esdevingueren dues entitats inseparables L’integraren Lluís Pericot, aleshores catedràtic a la Universitat de València, com a sotsdirector, F Ponsell, M Jornet i G Viñes, a més de S Espí, com a capatàs reconstructor Inicialment, s’installà en uns locals del Palau del Temple, llavors seu de la Diputació Al final del 1927 es traslladà a les sales daurades del Palau de la Generalitat, fins el 1950 Les excavacions arqueològiques començaren en llocs…

Situació Entrada a la balma dita la cova de les Monges , protegida per un mur de l’antic castell, ara enderrocat ECSA - AM Vilarrúbias Els vestigis del castell de la Fabregada, al vessant meridional del Montsec, es troben en un replà que forma la cinglera que tanca pel nord el coll de Cabesses, en un gran esvoranc que hi ha en els penyals del costat nord-est Aquest avenc o cova natural és conegut popularment com a cova de les Monges Mapa 33-12290 Situació 31TCG382539 Per a anar-hi, cal prendre la carretera de Vilanova de Meià a l’Hostal Roig a uns 4 km hi ha una desviació que porta cap un…

Situació Torre del castell on s’aprecia al basament un aparell de grans carreus, segurament pertanyents a una torre andalusina ECSA - J Giralt El castell de la Ràpita és situat dominant el turó que s’alça al nord-est de la cruïlla de la C-1313 amb la L-148, just al seu pas per Balaguer Mapa 33-14360 Situació 31TCG207283 Per a arribar-hi cal prendre el trencall que a 400 m de la cruïlla en direcció Tàrrega surt a l’esquerra de la carretera CAT-JGB Història EI mateix topònim de la Ràpita ja indica un indubtable origen islàmic, malgrat l’existència d’un possible poblat ilergeta romanitzat…

Els llits eren, junt amb els contenidors, els mobles més importants dels habitatges, paradoxalment, però, no des del punt de vista constructiu o decoratiu, atès que eren menys costosos que el seu parament D’estructura simple, el moble era la base sobre la qual es disposaven les valuoses teles i els elements que formaven el parament, tal com apareix reflectit a la iconografia No se’n conserva cap exemplar i a la pintura apareixen representats completament coberts, amagant del tot o parcialment l’estructura del moble, la qual cosa dificulta el coneixement dels sistemes constructius i la…

Vida i obra Llicenciat 1881 en dret per la Universitat de Barcelona i doctorat 1882 a Madrid amb una tesi sobre els Usatges Feu nombrosos viatges que contribuïren notablement a la seva formació i que li permeteren tenir un coneixement directe de molts indrets d’Europa, del Pròxim Orient i del nord d’Àfrica La visita a Egipte, a Palestina i a Mesopotàmia estimulà el seu interès per l’arqueologia i per les civilitzacions antigues Les seves investigacions s’iniciaren el 1892 als arxius catalans, i tot seguit a la Bibliothèque Nationale de París, a la de l’Academia de la Historia de…

El 31 de juliol de 1419 juraren els càrrecs els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan Desgarrigues Segles XIV – XV, comanador del Masdéu diputat militar Galceran de Santmenat, cavaller diputat reial Llorenç Rodon, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Narcís Estruç, ardiaca major de Tarragona El 2 d’agost de 1419 jurà el càrrec el següent oïdor oïdor militar Guillem de Masdovelles El 6 d’agost de 1419 arribà a Barcelona el següent oïdor reial Joan Desbosc, ciutadà de Lleida Les notícies sobre Joan Desgarrigues són ben minses Se sap que havia professat en l’orde de l’Hospital, i…