Resultats de la cerca
Es mostren 3694 resultats
Palazzo Pitti

Interior del Palazzo Pitti
© Fototeca.cat - Corel
Palau
Palau construït a Florència sobre un disseny de Brunelleschi (s XV) per encàrrec del comerciant Lucca Pitti.
Arruïnada aquesta família, els Mèdici continuaren les obres, dirigides per Ammanati 1558-70 Sofrí posteriors ampliacions És un dels models bàsics de la tipologia del palau florentí Conté la Galleria Pitti , basada en les riquíssimes colleccions d’obres d’art de Cosme II i Ferran II de Toscana, enriquides després per altres membres de les famílies Mèdici i Lorena obres mestres de Filippo Lippi, Rafael, Adel Sarto, Ticià, Rubens, Caravaggio, Velázquez, Ribera, etc Conté també els antics Appartamenti Reali, el Museo degli Argenti i la Galleria d’Arte Moderna, fundada el 1860 pel govern…
baronia d’Ayerbe
Història
Jurisdicció feudal concedida per Jaume I al seu fill legitimat Pere d’Ayerbe
.
El fill d’aquest, Pere, senescal d’Aragó, contragué matrimoni primer amb María Fernández de Luna i, després, amb Violant Ventimiglia, dita de Grècia d’aquest segon enllaç tingué dues filles, Constança i Maria, però la baronia passà, sembla, a la corona en morir el segon Pere Alfons III la donà 1329 a la seva muller Elionor, i aquesta la cedí al seu fill, l’infant Ferran, el qual la vengué el 1360 a Pedro Martínez de Arbea, que la cedí a Pedro Jordán de Urríes mort el 1386, lloctinent general d’Aragó El 1720 fou erigida en marquesat
David Viera
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Professor de llengua i literatura.
Es traslladà als Estats Units i residí a Washington Hi cursà i amplià estudis a la Catholic University of America Washington, DC, on es doctorà amb la tesi sobre Francesc Eiximenis Dedicat de ple a la recerca, s’especialitzà en literatures hispàniques, sobretot pel que fa al període medieval Ha exercit com a professor a la University College of Arts and Science de Nova York Dins de la seva obra publicada, cal esmentar Bibliografia anotada de la vida i obra de Francesc Eiximenis Barcelona 1980, obra que fou guardonada amb el premi Ferran Soldevila Eiximenis i la dona Barcelona 1987
Gener Rabassa
Història del dret
Jurisconsult.
Fill del també jurisconsult Gener Rabassa Doctor en lleis Fou jurat de València el 1378 i conseller reial Proposat com a compromissari representant de València el 1412 pel governador i el justícia d’Aragó, fou aprovat per unanimitat per la comissió dels vint-i-quatre nomenada pel Parlament per elegir els compromissaris En arribar a Casp, però, i a instigació del seu gendre Francesc de Perellós i de Pròixida, fou considerat inhàbil —potser, com s’ha dit, per evitar un vot contrari a Ferran d’Antequera— i substituït per Pere Bertran És autor d’uns comentaris als furs de València
Josep Quevedo
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic, historiador i teòleg.
Professà al monestir de jerònims d’El Escorial 1825, d’on fou mestre de cerimònies, professor de grec i segon bibliotecari fou també confessor de Ferran VII Després de l’exclaustració 1835 continuà al servei d’El Escorial, d’on Isabel II el féu primer bibliotecari 1847 Després fou canonge i professor del seminari de Badajoz 1852, arxipreste d’Astorga i ardiaca de València 1867 Traduí del llatí El movimiento de España o sea historia de las Comunidades de Castilla de Juan Maldonado 1840, i és autor de diversos treballs sobre El Escorial 1849-59 i d’un catàleg dels seus manuscrits…
Joan Francesc de Pròixida i de Centelles-Castellet
Història
Segon comte d’Almenara i d’Aversa.
Fill de Nicolau de Pròixida i de Calataiud Serví Joan II durant les guerres de Catalunya i participà en les lluites contra Jaume d’Aragó per la baronia d’Arenós Féu bàndol amb els Montcada contra Pere Maça de Liçana, al qual vengué després els llocs de Llutxent, Quatretonda i Pinet En ajuda de Ferran de Castella, lluità contra els partidaris de la infanta Joana a la batalla de Toro Participà al setge de Màlaga durant les guerres de Granada Assistí a les corts de Montsó 1510 Casat amb Beatriu Vives de Canyamars, el succeí en el patrimoni llur fill Gaspar
Josep Antoni Folc i Costa
Escultura
Escultor, germà de Jaume.
Estudià a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona i a l’Escuela Superior de la Academia de San Fernando, a Madrid En escindir-se el gremi d’escultors i de tallistes a Barcelona, optà per acollir-se al gremi d’aquests darrers Durant l’ocupació napoleònica treballà a Mallorca són obra seva els medallons del presbiteri de l’església de la cartoixa de Valldemossa i el mausoleu del marquès de la Romana conservat a la seu de Palma Mallorca Posteriorment exercí els càrrecs de vicesecretari de l’Academia de San Fernando i d’escultor de cambra de Ferran VII
Ramon Berenguer de Fluvià
Història
Cavaller, dit també Berenguer de Fluvià
.
Fou conseller, capità i un dels principals valedors del comte Jaume II d’Urgell en la lluita contra Ferran de Trastàmara Després de la sentència de Casp 1412, aconsellà a Jaume II que s’hi oposés amb les armes Intentà d’apoderar-se de Lleida, sense èxit, però derrotà les forces reialistes de Francesc d’Erill i d’Orcau i de Jordi de Caramany prop de Margalef 1413 Derrotats els urgellistes, passà al ducat de Savoia, on el duc Amadeu VIII l’acollí i li donà un càrrec oficial, des del qual intentà d’afavorir el partit urgellista i d’hostilitzar els Trastàmara
Alfons d’Aragó i de Gurrea
Història
Comte de Ribagorça (Alfons VII: 1512-33) per renúncia del seu pare Joan d’Aragó.
El 1506 anà a cercar i acompanyà a Valladolid la futura reina Germana de Foix A la mort de Ferran II 1516, anà a Flandes prop de Carles I, amb instruccions del regent Alfons d’Aragó retornà amb el rei a la Península En recompensa a l’hospitalitat que donà, al seu palau de Pedrola, al papa electe Adrià IV, fou nomenat comanador de Sant Jaume El 1533 abandonà la vida cortesana i renuncià al comtat a favor del seu fill Martí Deixà escrita una Historia y principios del linaje de los Gurreas i algunes poesies
Guillem Ramon de Montcada i de Vilaragut
Història
Cristianisme
Política
Polític i eclesiàstic.
Fill de Joan de Montcada i de Luna, baró de Xiva Era prior major de Tortosa i fou president de la generalitat de Catalunya 1470 El 1474 fou nomenat bisbe de Vic, però no hi residí, i actuaren en nom seu bisbes titulars Féu reunir sínodes a Vic 1474 i a Manresa 1481 Estigué molt de temps a les corts de Joan II i de Ferran II de Catalunya-Aragó El 1493 fou nomenat bisbe de Mallorca, i el 1496, de Tarassona, on emprengué la reforma de la clerecia i acabà les obres del claustre de la catedral