Resultats de la cerca
Es mostren 2433 resultats
Handbol Sant Quirze
Handbol
Club d’handbol de Sant Quirze del Vallès.
Fundat el 1953 amb el nom de Club Balonmano San Quirico, nasqué de la fusió de l’Atlético San Quirico amb l’Acción Católica El 1959 fou campió de Catalunya i d’Espanya de segona categoria El 1962 aconseguí el subcampionat de Catalunya de primera categoria i ascendí a primera divisió estatal Fou campió de Catalunya de primera categoria 1968, 1969 i subcampió d’Espanya 1969 Tornà a primera divisió estatal el 1969 i jugà en aquesta categoria en diverses ocasions Obtingué altres títols, com el Torneig Internacional Ciutat de Calella, el de Costa del Maresme, diversos Trofeus…
castell de Burriac
Torre d’homenatge i restes del castell de Burriac
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell, situat al cim del turó de Burriac (401 m alt.), a l’extrem d’un contrafort de la Serralada Litoral, dins el terme de Cabrera de Mar (Maresme), al límit amb el d’Argentona.
Les restes Les ruïnes que queden del castell corresponen a la remodelació que dugué a terme Pere Joan Ferrer a partir de l’any 1473 És una fortalesa de doble recinte, planta irregular allargada i orientada de nord a sud Durant l’excavació de 1987 es va documentar a l’interior del conjunt la presència d’un paviment de terra trepitjada associat a les restes d’una llar de foc, datable entre els segles IX i XIII La capella, situada a la banda est del recinte sobirà, és troba també en ruïnes Era un edifici molt petit d’una sola nau i capçalera plana, considerat bàsicament del segle XII, però…
Serralada Litoral Catalana

Serralada Litoral Catalana vista des del mar
© Xevi Varela
Serralada
Una de les tres unitats geomòrfiques del Sistema Mediterrani Català: la més llevantina, breu (uns 150-160 km) i estreta (10-15 km) de les unitats, però la seva altitud mitjana (300-600 m alt.) resta sempre destacada de la Depressió Prelitoral.
Vista aèria parcial de la serra de Montmell, a la Serralada Litoral Catalana © Fototecacat S’estén entre el baix Ter i el Baix Penedès i determina la direcció del litoral, del qual només s’allunya al delta del Llobregat Estructuralment hom la considera composta d’un fragment de massís hercinià, que comprèn tot el N i el centre de la serralada, i un fragment de serralada alpina, afegit al S del Llobregat, bé que tectònicament les ereccions de la riba dreta del Llobregat encara pertanyen al massís hercinià Els granits ocupen una bona part d’aquest massís Selva-Maresme, i…
marina
Geografia
Sector de costa més o menys accidentat i cobert de vegetació (aquest terme no és emprat per als sectors d’espadats i les terres d’aiguamolls).
Com a topònim, a més de les comarques de la Marina, ha estat aplicat tradicionalment, a Barcelona, a les costes d’enllà dels deltes del Besòs i el Llobregat la Marina o Costa de Llevant era, en sentit estricte, el Maresme i, per extensió, les marines de la Selva, l’Empordà i àdhuc del Vallespir la Marenda la Marina o Costa de Ponent comprenia, a més de Garraf i el Baix Penedès Marina del Penedès, la del Camp de Tarragona El terme de marina és aplicat també a la costa del Baix Ebre fins i tot a les goles del riu i fins a la del Baix Maestrat A les Balears, sol ésser un topònim local, i sol…
Josep Maria Vilanova i Claret
Arquitectura
Arquitecte i urbanista.
Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya Entre d’altres, participà, sota la direcció d’AFont i MSolà-Morales, en el Pla Especial de Reforma Interior de la Barceloneta 1982-83, treball que fou guardonat amb el Premio Nacional d’urbanisme 1983 i en el Pla territorial sectorial de l’habitatge de Catalunya en curs És un especialista en la rehabilitació en les seves diverses facetes, des de l’arquitectònica fins al planejament urbanístic Entre les nombroses publicacions en què ha participat, és autor de Cartes Comarcals del Maresme i el Bages 1977, Sant Feliu de Guíxols i…
Josep Abril i Llinés
Economia
Política
Comerciant i polític.
Presidí el Foment Mercantil Sabadellenc Milità a la Lliga regionalista i el 1909 fou candidat en una candidatura nacionalista radical, però renuncià al càrrec de regidor Durant la Setmana Tràgica, proclamà, amb Manuel Folguera i Duran i altres, la república a Sabadell Hagué d’exiliar-se a Amèrica, i s’establí a Santiago de Xile El 1916 es feu soci del Centre Català, s’afilià a Estat Català i defensà les tesis de Francesc Macià, però se’n separà el 1928 Fundà, el 1923, el Comitè de Publicitat Catalana, plataforma independentista que difongué opuscles seus com Queremos a Cataluña libre y…
Antoni Vilardevall
Cristianisme
Eclesiàstic jesuïta.
El 1874 cursa els estudis de farmàcia a Barcelona Atret per la vida religiosa, ingressà, ja adult, a la Companyia de Jesús a França Fou ordenat de sacerdot el 1890 Dedicat a la docència, fou professor a diversos collegis de la Companyia El 1915 fou destinat a Amèrica, a Buenos Aires Hi regentà la càtedra de teologia moral al seminari metropolità d’aquesta ciutat Villa Devoto El 1931 tingué la mateixa càtedra al collegi màxim de San José, a San Miguel Dins del treball pastoral, destacà com a remarcable predicador i escriptor Dins del camp de la traducció, féu la traducció al castellà del…
Pere Joan Vidal i Jordi
Música
Músic violinista i compositor.
Cursà estudis musicals al Conservatori Municipal de Barcelona, on fou un alumne molt destacat i obtingué el gran premi per a violí Se n'anà a Bèlgica i s’establí a Brusselles, on amplià la seva formació féu un curs de perfeccionament amb el mestre Alfred Marchot Féu diverses actuacions per tot Europa El 1914 emigrà a Amèrica i s’installà a l’Argentina, a Rosario Féu actuacions per les ciutats argentines més importants, amb gran èxit de públic i crítica A Rosario es dedicà a l’ensenyament del violí i fou director del conservatori Dedicat també a la composició musical escriví entre…
Santiago Pericot i Canaleta

Iago Pericot
CCMA
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Teatre
Pintor, gravador i escenògraf, que signava Iago Pericot.
Germà del pintor i dissenyador Jordi Pericot , fills de mestres represaliats pel franquisme, fou mestre per l’Escola Normal de Barcelona i llicenciat en psicologia per la Universitat de Barcelona El 1968 fou becat per a estudiar gravat a la Slade School of Fine Arts de Londres, on inicià una tècnica bidimensional en el gravat, celebrada i premiada a Anglaterra i a la Fira del Gravat de Ljubljana Eslovènia Exposà a les biennals internacionals de Tòquio, São Paulo i Venècia Treballà també en el camp de l’escenografia, on tractà de replantejar visualment i espacialment l’escena d’acord amb una…
Jordi Pericot i Canaleta
Disseny i arts gràfiques
Artista plàstic, teòric i pedagog del disseny, i semiòleg.
Germà de l’escenògraf i pintor Iago Pericot , estudià a l’Escola Normal de Barcelona i a la Facultat de Lletres, i a l’Escola de Belles Arts de Tolosa Llenguadoc Es llicencià en filosofia 1975 i es doctorà en història de l’art 1984 per la Universitat de Barcelona En 1960-67 visqué a París i es dedicà a l’art, a l’ensenyament i al cinema experimental, i exposà en diverses ocasions a la galeria Daumier En tornar a Barcelona, fou un dels principals introductors de l’ art cinètic a l’Estat espanyol i un renovador de l’escena artística amb iniciatives com el grup MENTE Mostra Espanyola de Noves…