Resultats de la cerca

Els Martini eren vehicles monoplaces de Fórmula 3 i Fórmula Renault, però foren modificats per a participar en el Campionat d’Espanya de Fórmula 1800, que feia servir mecànica de la firma SEAT Lluís Cortés i Francesc Brossa en produïren dotze unitats en tres anys, amb una de les quals Juan Ignacio Villacieros guanyà el campionat el 1975 Aturà l’activitat esportiva amb la desaparició de la Fórmula 1800, però un dels mecànics de l’equip, Joan Villadelprat, continuà dedicat a la competició i arribà a la Fórmula 1

Fou creada el 1987 a proposta de la Direcció General de l’Esport per tal de segregar la boxa amateur i la professional És la continuació de la Federació Catalana de Boxa, constituïda el 1923 a Barcelona En un primer moment s’acordà la redacció d’uns nous estatuts i es nomenà una junta gestora perquè creés una federació catalana de boxa professional, que finalment, però, no s’arribà a crear S’encarrega de promoure i dirigir l’activitat de la boxa amateur a Catalunya El 2009 tenia 667 esportistes federats

L’estiu del 1960 arribà al FC Barcelona, procedent de l’Athletic Club de Bilbao Amb el Barça, jugant de central i de mig, disputà 155 partits i marcà 5 gols entre les temporades 1960-61 i 1964-65 Fou campió de Copa 1963 i jugà la final de Copa d’Europa 1961 que el Barça perdé a Berna També fou finalista de la Copa de Fires 1962 Acabà la carrera al Màlaga 1965-66 Jugà amb la selecció espanyola i disputà la Copa del Món de Xile 1962

Especialista corredora de maratons, és coneguda perquè fou la primera dona a córrer la marató de Boston amb dorsal, l’any 1967, malgrat que la cursa  només era autoritzada per a homes Arribà a la meta amb un temps de 420 h i escortada per alguns corredors, per impedir que el director de la cursa la fes fora de la competició Posteriorment guanyà la marató de Nova York, amb un temps de 30729 h 1974, i fou segona en la marató de Boston 1975, amb la seva millor marca personal 25137 h

Fou fundat al final de la dècada de 1960 amb el nom de Club Esportiu Tennis Belulla, i inicialment tenia dues pistes De la seva escola de tennis en sortiren bons jugadors i el club arribà a organitzar competicions amb les millors raquetes espanyoles Després d’un període de declivi al final del segle passat, l’any 2008 agafà nova empenta i fou rebatejat amb el nom de Nou Tennis Belulla Disposa de deu pistes de tennis, sis de les quals són de terra batuda, quatre pistes de pàdel i piscina

Entre els anys 1955 i 1966 fou membre dels clubs ciclistes Bétulo, Collblanc, Sprint i Grup Esportiu Faema L’any 1965 corregué com a independent i participà en la Volta a Catalunya amb l’Agrupació Ciclista Montjuïc Durant la seva etapa en actiu aconseguí vint victòries El 1967 ingressà al collegi d’àrbitres i arribà fins al grau d’àrbitre estatal UCI Arbitrà diverses edicions de la Volta a Espanya i a Catalunya, la Setmana Catalana, l’Escalada a Montjuïc i alguns Campionats d’Espanya de pista L’any 2002 es retirà

Es professionalitzà el 1999 Es proclamà campió de Catalunya 2003, i arribà a ser el primer del rànquing català Amb la selecció catalana, guanyà 2006 i fou segon 2007 en el Torneig per Comunitats Guanyà el Campionat d’Europa amb la selecció espanyola Ha aconseguit èxits en tornejos europeus Europrotur i nord-americans Pepsi Tour D’altra banda, és un gran especialista de la disciplina long drive i el primer català que disputà el Campionat Mundial d’aquesta especialitat i aconseguí ser el rookie de l’any 2011

Pertanyia a la plantilla del Futbol Club Barcelona quan l’equip blaugrana s’adjudicà la primera Lliga en l’edició 1928-29 Jugava de davanter centre, però en aquell torneig només fou alineat en quatre partits Arribà al Barça procedent del Gimnàstic de Tarragona i en fou jugador durant dues temporades, en les quals disputà un total de 13 partits i marcà 11 gols Una lesió de lligaments el retirà prematurament del futbol Més tard es dedicà a la pilota basca, esport en què fou campió d’Espanya amateur Posteriorment esdevingué un destacat periodista esportiu

Es formà al Reial Club de Polo de Barcelona Fou escollit millor esportista juvenil de Catalunya 1970 Aquell mateix any debutà amb la selecció espanyola i arribà a disputar 98 partits internacionals Guanyà set Campionats de Catalunya 1972, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, 1981, set Copes del Rei 1970, 1974, 1976, 1979-82 i sis Lligues 1970, 1977, 1978, 1980, 1981, 1982 Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972 i en tres Copes del Món 1971, 1973, 1975, en la primera de les quals aconseguí la medalla d’argent

Emigrà de Catalunya de jove i s’establí als Estats Units d’Amèrica És considerat el primer navegant en solitari català, ja que el 1930 creuà l’Atlàntic amb el veler Evalú acompanyat de la seva dona i la seva filla Sortí de Boston el 10 de juliol i arribà a Barcelona el 5 d’octubre, on fou rebut per una gran multitud El 1931 es publicà la seva aventura en dues edicions en català amb el títol Boston-Barcelona i en castellà amb el de La gesta del Evalú