Resultats de la cerca

Estudià música a Lió i debutà el 1912 a l’Òpera Còmica de París com a Micaela Carmen Especialitzada en el repertori d’òpera i opereta francesa, actuà amb èxit en obres de G Bizet, G Charpentier i J Massenet, i també feu incursions en l’òpera italiana, amb autors com G Puccini, R Leoncavallo o O Respighi Debutà la temporada 1916-17 al Teatro alla Scala de Milà, on cantà diverses òperes italianes, franceses i alemanyes El 1916 es presentà amb Faust al Teatro Colón de Buenos Aires, escenari que revisità al llarg dels vint anys següents El 1920 interpretà el paper titular de Thaïs J Massenet a…

Estudià a l’Acadèmia de Música de la seva ciutat natal i el 1927 debutà a Ljubljana amb el paper de Leonora Il Trovatore Entre el 1928 i el 1935 formà part de la companyia de l’Òpera de Zagreb com a primera soprano El 1937 es presentà amb aquest mateix paper al Metropolitan de Nova York, on fins el 1966 actuà, de manera gairebé ininterrompuda, en catorze òperes que suposaren un total de 424 representacions Destacà en el repertori puccinià i verdià, tot i que ocasionalment interpretà òperes com La Gioconda , Norma o Don Giovanni Actuà també al Teatro Colón de Buenos Aires 1940-42, al Teatro…

Filla d’una cantant d’òpera, es formà al Conservatori de Sofia i el 1967 debutà com a Abigaille Nabucco a Leipzig El 1972 esdevingué membre de la Staatsoper de Viena i un any després fou requerida al Festival de Salzburg per H von Karajan, el qual posteriorment la dirigí en diverses ocasions, tant a l’escena com en enregistraments El 1974 fou Donna Anna Don Giovanni a San Francisco, paper que el 1987 enregistrà a les ordres de Von Karajan  El seu repertori inclou òperes de G Verdi, R Strauss, WA Mozart i R Wagner, entre d’altres És especialment valorada a Barcelona, on l’any…

Fou organista de la catedral de Coïmbra, com a successor del seu mestre Francisco Vaz Pels volts del 1720 ocupà el càrrec d’organista de la catedral de Lisboa i més tard fou nomenat vicemestre de capella de la cort portuguesa, institució dirigida llavors per D Scarlatti De la seva producció cal destacar les sonates per a clavicèmbal en un sol moviment i les obres per a orquestra Les primeres, tot i prendre el model binari de les obres de D Scarlatti, mostren una tendència cap a una estructura temàticament tripartida de tall clarament preclàssic Pel que fa a les obres orquestrals…

Nascuda en una família amb tradició musical, inicià estudis de cant al Conservatori de Sant Sebastià, que més tard continuà a Itàlia amb Ettore Campogalliani Perfeccionà la tècnica vocal als Estats Units, i guanyà un premi de l’Opera Music Theater Competition, i després un altre a Nova York a través de les Metropolitan Opera National Council Auditions 1993 El mateix any debutà a la Quincena Musical Donostiarra al costat de Plácido Domingo, i de seguida inicià una destacada carrera per Europa i els Estats Units Al Metropolitan de Nova York interpretà el paper protagonista de La traviata , amb…

Fou deixeble predilecte de Philippe Rogier, gràcies al qual tingué l’oportunitat de presentar-se a la plaça de mestre de capella de la catedral de Conca l’any 1600 La seva condició d’home casat provocà les reticències d’altres catedrals, que mai no sollicitaren els seus serveis Fou amic de Tomás Luis de Victoria i admirador de l’obra de Cristóbal de Morales El 1626, el capítol de la catedral considerà que Castro era massa vell per a dur a terme la formació dels castrati , i donà aquest càrrec a Francisco Ruiz, aleshores membre del cor catedralici La seva producció fou…

Solament veié la llum un número, en el qual es publicaren el següents estudis “Tácticas de apresamiento de cautivos y su distribución en el mercado valenciano”, de José Hinojosa Montalv “La estructura de la propiedad agrícola en la morería de Alzira”, de Tomás V Peris Albentosa “Teatro y público en Valencia durante la Guerra de Sucesión”, de Francis Sureda “Muratori y la cultura española”, d’Antonio Mestre “Escolástica e Ilustración la polémica entre Calatayud y Mayáns”, de Francisco J Blay Meseguer “El bandolerismo valenciano 1814-1823” d’Antonio Escudero “El Círculo Católico de…

Ingressà en l’orde teatí i fou ordenat de prevere Es dedicà a la investigació històrica i, sobretot, als estudis biogràfics de figures religioses Collaborà en publicacions com Ecclesia , Analecta Sacra Tarraconensia , Cristiandad , Regnum Dei , Providencia i Studia Entre la seva bibliografia cal destacar San Cayetano de Thiene, patriarca de los clérigos regulares 1950, San Andrés Avelino, clérigo regular 1962, El padre Fray Juan Alzina 1964, Hombres y nombres de nuestro ayer el convento de San Francisco de Paula 1969, El padre José Mariano Talladas CR 1970, Campos en el orden de…

Estudià al Conservatori de Leningrad i al Cajkovskij de Moscou, on fou deixeble de Jurij Jankelevic Fou premiat als concursos de Mont-real, Long-Thibaud de París, Paganini de Gènova i Cajkovskij de Moscou El 1975 feu la primera gira pels EUA, que fou seguida de nombroses actuacions amb les orquestres i els directors més prestigiosos El 1979 fundà l’Orquestra de Cambra de Virtuosos de Moscou -de la qual és director-, que ha obtingut èxits importants en múltiples aparicions a tot el món Ha estat convidat a dirigir les orquestres simfòniques de Londres, San Francisco i Los Angeles,…

Estudià cant a la seva ciutat natal, on del 1972 al 1978 fou membre de la companyia del Malyj Opernyj Teatr El 1977 protagonitzà, al Teatre Kirov de Leningrad, una reeixida producció de Guerra i pau , i tot seguit rebé ofertes per a interpretar alguns dels papers més importants per a baríton El 1982 inicià la seva carrera internacional a Wexford Irlanda Fins el 1987 cantà sovint a l’English National Opera, i el 1988 debutà al Covent Garden de Londres amb Il Trovatore L’any següent es presentà als Estats Units interpretant un reeixit Telramund Lohengrin a l’Òpera de San Francisco…