Resultats de la cerca
Es mostren 4168 resultats
filosofia anglesa
Filosofia
Línia de pensament filosòfic desenvolupada en l’àrea cultural anglesa a les Illes Britàniques.
Aquesta designació no es limita a la investigació filosòfica expressada en llengua anglesa altrament, en quedarien excloses totes les aportacions filosòfiques anteriors al primer llibre de filosofia escrit en anglès Advancement of Learning de Francis Bacon, 1605 El que hom pot designar per filosofia anglesa, tot i les nombroses excepcions, té uns trets generals comuns una preocupació pels criteris d’investigació objectivables que porta a la preferència pel mètode inductiu Bacon, John Stuart Mill i per la concepció empírica del coneixement Locke una preocupació pel llenguatge com a mitjà d’…
Attu Island

Estació científica a Attu Island (Alaska)
Illa
Illa de l’estat d’Alaska (EUA), la més occidental de les illes Aleutianes.
Hi ha una base científica Es troba a 1700 km de distància de la part continental
guanxe
Etnologia
Individu d’un poble que vivia a les illes Canàries abans del segle XIV.
Els guanxes no formaven una població homogènia, sinó un complex ètnic format per diverses aportacions, i que encara avui dia, i per sota de les fortes contribucions hispàniques, és possible de distingir l’ home de Cromanyó prehistòric, descendent dels grups d’aquest tipus del nord d’Àfrica, els paleomediterranis, del tipus també prehistòric de Comba-Capèla, els mediterranis, els armènids, procedents de l’Orient, els nòrdics prehistòrics i els negres, descendents probablement d’esclaus africans A l’arribada dels colonitzadors es dedicaven ja al conreu de la terra i a la ramaderia, però encara…
les Cassitèrides
Història
Illes atlàntiques de localització imprecisa, famoses a l’antiguitat per llurs mines d’estany.
Es tracta probablement d’una zona metallífera que caldria situar a l’Armòrica, entre la boca del Loira i la península de Kiberen Quiberon
sistema d’arc i fossa
Geomorfologia
Hidrografia
Estructura geològica cortical formada per un arc d’illes i una fossa oceànica paral·lela.
raça ainuida
Antropologia física
Raça del grup leucoderm, actualment acantonada en diverses illes septentrionals del Japó (Sakhalin, Hokkaidō).
Els seus representants, que pertanyen al grup ètnic ainu, són forts, de baixa estatura, de pell molt pàllida i amb el sistema pilós molt desenvolupat Actualment, la major part presenta un grau d’hibridació més o menys elevat amb els japonesos
Cornualla
Península
Península al sud-oest d’Anglaterra, habitada fins el segle XIX per un poble clarament diferenciat.
Constituïda per petits turons Bodmin Moor, 425 m alt i costes retallades, la península s’endinsa a l’oceà fins a formar l’arxipèlag de Scilly L’economia tradicional es basava en l’agricultura i la ramaderia, la mineria de l’estany i la pesca, però actualment la principal font d’ingressos és el turisme Badmin i Truro són les ciutats més importants La història de Cornualla fou la mateixa que la de Galles i la de tota la branca britànica fins al segle VI, que s’iniciaren les invasions anglosaxones Fou l’últim reducte dels celtes al sud de l’illa, puix que els anglosaxons no la dominaren fins al…
Queixàs
Municipi
Municipi del Rosselló, al centre dels Aspres (774 m alt, al sud-oest del terme).
El sector meridional forma part de la vall de capçalera de la Canta-rana o riera de Sant Amanç i la del seu afluent per l’esquerra la riera de Fontcoberta ambdós rius, fins a llur confluència, formen el límit oriental del municipi, i comprèn els pobles i antics termes de Queixàs i de Fontcoberta El sector septentrional, drenat per diversos torrents que aflueixen directament a la Tet, comprèn els pobles i antics termes de Santa Coloma de les Illes o Giramonts i de Montoriol d’Amunt o de les Illes A l’W, comprèn encara un sector del vessant oriental de la vall del…
claveller

Claveller
Midori (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Arbre perennifoli, de la família de les mirtàcies, de 10 a 15 m d’alçària, d’aspecte piramidal, fulles d’uns 10 cm, lanceolades i lluents, puntejades per glàndules aromàtiques i flors abundants, petites i oloroses, de calze allargat i vermellós, pètals petits i amb un gran nombre d’estams daurats, agrupades en cimes terminals.
És en la fase de poncella que les flors contenen el màxim d’essències Hom les cull abans de descloure’s i les deixa assecar Prenen, així, l’aspecte de cossos brunencs i trencadissos, en forma de clau d’uns 12 mm de llargada, on es pot distingir un cap format per pètals molt junts, voltats per quatre sèpals gruixuts el clavell o clau d’espècia No és conegut en forma silvestre hom només pot suposar-ne, doncs, l’àrea d’origen, i, així i tot, amb una certa imprecisió, a les Moluques primitives Encara és molt conreat a l’illa d’Ambon Actualment, el seu conreu s’ha estès a les illes…
Margalida Pons i Jaume
Literatura
Poeta, crítica literària i historiadora de la literatura.
Es doctorà a la Universitat de Barcelona 1993 amb la tesi Els poetes insulars de postguerra És autora dels poemaris Sis bronzes grisos d’alba 1986, premi Salvador Espriu 1985 i Les aus 1988, premi Ciutat de Palma 1987, i dels assaigs Blai Bonet maneres del color 1993 i Poesia insular de postguerra Quatre veus dels anys cinquanta 1998, premi Crítica Serra d’Or 1999 Ha tingut cura de Viatge a Alemanya i altres nacions d’Antoni M Alcover 1996 i d’una Antologia poètica de Blai Bonet 2002, traduïda a diversos idiomes Ha publicat articles sobre literatura contemporània en revistes especialitzades…
,