Resultats de la cerca
Es mostren 20563 resultats
paper vellutat
Tecnologia
Química
Paper que en una de les seves cares té encolades fibres tèxtils que li donen una qualitat de vellut.
gnosi
Religió
Coneixement intuïtiu i perfecte de la divinitat i de les seves relacions amb el món i amb l’home.
Per als gnòstics es contraposa a la ciència coneixement profà i a la fe coneixement imperfecte
coleriforme
Patologia humana
Semblant al còlera, dit especialment de la diarrea que, per les seves característiques, és semblant a la del còlera.
vicesenescal
Història
Funcionari palatí, a la cort comtal de Barcelona, que ajudava el senescal i el substituïa en les seves absències.
El càrrec, que no era ni constant ni gaire freqüent, es comença a trobar durant la gran senescalia de Ramon I de Montcada-Tortosa 1173-88
enucleació
Extirpació quirúrgica d’un tumor, òrgan o cos estrany, amb l’alliberament previ de les seves cobertes o adherències.
L’enucleació més corrent és la del globus ocular, practicada en els ulls cecs i dolorosos o bé amb tumors malignes
siderogen | siderògena
Biologia
Dit de l’organisme que forma precipitats de sals de ferro a l’interior de les seves membranes cel·lulars.
cap
Persona que ocupa un lloc de preferència, que presideix o que té els altres a les seves ordres; capitost.
estabilitat
Química
Qualitat d’una substància de conservar les seves propietats en el temps, sotmesa a condicions més o menys desfavorables.
Speleon
Portada del núm. 19 de la revista Speleon (1972)
ARXIU FRANCESC MIRET
Espeleologia
Publicacions periòdiques
Revista científica dedicada a l’espeleologia i a les seves variants creada el 1949 pel geòleg Nadal Llopis Lladó.
A partir del 1970 es feu càrrec de la seva publicació el Centre Excursionista de Catalunya i tingué com a primer director l’entomòleg Francesc Español i Coll
teorema de Thomas
Sociologia
Teorema formulat per William Isaac Thomas segons el qual allò que és definit com a real, és real en les seves conseqüències.
El teorema proposa que en el món social les definicions compartides sobre la realitat formen part de la realitat definida i actuen sobre aquesta Karl Merton en destacà dues de les variants recurrents la profecia que s’autorealitza i la profecia que s’autonega Conscient del perill d’una utilització simplista d’aquest teorema, Merton alertà d’una interpretació idealista i suggerí un nou teorema “encara que els homes no defineixin unes situacions com a reals, aquestes segueixen essent reals en llurs conseqüències” Aquest complement limita i qualifica l’abast del teorema…