Resultats de la cerca
Es mostren 38366 resultats
La Coronada
Municipi
Municipi de la província de Badajoz, Extremadura, drenat pel riu Zújar i pel Guadiana, que forma el límit septentrional del terme.
Economia agrícola i ramadera
rebrec
Rebuig, deixalla, cosa que queda pel fet de no haver-se pogut vendre o no haver estat acceptada pel comerciant; saldos.
escaldadura
Patologia humana
Vermellor i coïssor produïda a la pell pel contacte d’objectes aspres, pel fregadís de la roba, per la suor, etc.
cura
Atenció a vetllar pel bé o pel bon estat d’algú o d’alguna cosa, a fer alguna cosa com cal.
comtat de Sant Ramon
Història
Títol concedit pel pretendent carlí Carles Maria dels Dolors de Borbó, el 1875, a Albert Morera i Santaló (? ~1820 — Madrid? d 1880), cap d’estat major de les forces carlines del Principat (1874-75), únic titular.
Li ha estat atribuïda la traïció de la causa carlina en les converses de l’Hostal de la Corda 1875, pel fet que conservà el grau de coronel a l’exèrcit alfonsí i que fou, més tard, cap de la policia de Madrid
Arenys de Lledó
Arenys de Lledó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, al límit amb la Terra Alta, de la qual és separat pel riu d’Algars; el barranc de Vallrovira forma el límit occidental del terme.
Hi ha 1020 ha d’erms, carrascars i brolla, i unes 1035 ha de pi blanc disseminat pel terme El secà és dedicat al conreu de cereals 268 ha, d’oliveres 746 ha, de vinya 208 ha i d’ametllers 114 ha, en recessió Unes 22 ha són de regadiu patates, llegums, hortalisses, que aprofita l’aigua del riu i del subsol Les terres de conreu, ben repartides, són explotades el 77% pels propietaris i la resta per parcers Predomina el bestiar oví, cabrú i porcí Hom elabora oli i vi de 15 a 17° que són venuts als majoristes de la regió Una petita central hidroelèctrica aprofita l’energia del riu La població, que…
Paiporta
La Plaça Major de Paiporta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, situat al S de la ciutat de València i travessat en direcció NW-SE pel barranc de Torrent.
El territori és totalment pla, travessat en direcció NW-SE pel barranc de Torrent l’agricultura, tota de regadiu, que ocupa el terme, aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Faitanar i també en un petit sector la de pous Els principals conreus són els d’hortalisses i de tarongers 80 ha El 90% de la terra és conreada directament pels seus propietaris, i el 10% pels arrendataris L’activitat industrial ha tingut un fort desenvolupament els darrers anys mobles, xapes i taulers de fusta, teixits i joguines L’augment demogràfic, com a tota l’Horta, ha estat constant i moderat fins el…
Explorer
Electrònica i informàtica
Nom pel qual és conegut el navegador d’internet de l’empresa Microsoft, que utilitza altres programes de Microsoft Office, com ara l’Outlook per a aplicacions de correu electrònic i de grups de notícies.
S’installa conjuntament amb els programes de Windows En successives versions, rebé els noms oficials de Microsoft Internet Explorer , Windows Internet Explorer i, Internet Explorer A l’inici competí amb altres navegadors, especialment amb Netscape, però finalment s’imposà en el mercat de manera molt general a causa de la installació per defecte en els sistemes operatius de Windows Aquesta hegemonia i determinades pràctiques i dispositius, com ara el nombre de connexions TCP Protocol de Transmissió de Control al sistema Windows, i també d’interfícies de programació d’aplicacions API,…
plana d’en Bas
El poble de Joanetes a la plana d’en Bas
© Fototeca.cat
Plana de la Garrotxa, situada al sud d’Olot, l’eix longitudinal de la qual té una direcció aproximada nord-sud, seguida pel Fluvià, que la travessa.
D’una amplada mitjana d’1 km i una longitud aproximada de 6 km, la seva altura mitjana és de 450 m és limitada al nord pel pla d’Olot, a l’oest i al sud pels cingles del Puigsacalm i de la serra de Sant Miquel, i a l’est pels darrers contraforts de la serra del Corb Es tracta d’una fossa tectònica encaixada per un sistema complex de falles, les més visibles de les quals són situades a l’oest amb una direcció NNW-SSE, i mostren la clara diferenciació morfològica entre la plana i la zona muntanyosa del Puigsacalm A l’inici del Quaternari fou ocupada per un llac format per la barrera produïda…
Lumière
Cinematografia
Butlletí del Cineclub de Perpinyà concebut, editat i pràcticament difós del 1962 al 1973 pel crític Enric Ripoll i Freixes, sota el patrocini de Les Amis du Cinéma de Perpinyà.
N’aparegueren 65 números Tot i ser una publicació bàsicament personal, tingué l’aportació essencial d’Arnau Olivar amb unes exhaustives i ben documentades cròniques de la Mostra de Venècia des del 1964 i també amb textos esporàdics de R Julià, A Pintó, J M Ramon i Morera o R Ramis i Avellí S’hi publicaren treballs monogràfics el nazisme vist pel cinema, el Nuevo Cine Español i les seves crisis, el Free Cinema anglès i els cinemes italià, polonès, txec, francès, hongarès, suec o cubà, la censura i el cinema, cròniques crítiques de festivals europeus, separates o suplements monogràfics i,…