Resultats de la cerca
Es mostren 6135 resultats
Aeròdrom d’Alfés

Aeròdrom d’Alfés
NET EC
Esports aeris
Aeròdrom d’aviació esportiva situat al terme municipal d’Alfés.
Fou inaugurat el 1929 pel Reial Aeroclub de Lleida S’hi celebraren la majoria de competicions i festivals aeris de les terres de Lleida els anys trenta, i deixà pràcticament en desús el camp d’aviació de Magraners El 1955 s’hi traslladà la seva escola de pilots Ocupa una superfície de 138,12 ha i és utilitzat per vols privats i vols d’emergència en el suport d’extinció d’incendis Té una pista de terra compactada de 1500 × 30 m i disposa d’una plataforma d’estacionament d’aeronaus de 600 m2, dos hangars, un per a avions de motor i l’altre per a ultralleugers S’hi han celebrat…
Ferriol
Cristianisme
Tribú militar romà, màrtir a Viena del Delfinat en temps de Dioclecià, segons Sidoni Apol·linar.
És patró de Ceret Vallespir, on hi ha el santuari de Sant Ferriol , i d’altres esglésies catalanes com la Parròquia de Besalú Una tradició tardana el fa cap d’una colla de lladres que s’havia convertit i que com a penitència s’havia fet tancar dins una bota amb claus clavats que hom feia rodolar per un pendent Una altra versió de la llegenda, estesa per terres gironines, diu que, després d’haver-se convertit, els seus companys l’occiren i l’enterraren sota una bota de vi, que des d’aleshores no deixà de rajar mai la bota de Sant Ferriol Hom el considerava popularment patró dels…
Hayyim Hazaz
Literatura
Escriptor jueu.
Durant la seva infantesa rebé una educació en la tradició hebrea i el 1921 fou expulsat de l’URSS, acusat de formar part d’una conspiració sionista Residí en diversos països fins el 1931, que s’installà a Jerusalem definitivament En les seves primeres novelles descriu el trasbals que suposà la revolució russa per a les comunitats jueves Posteriorment, el tema central de la seva obra és la diàspora i les dificultats d’adaptació en terres estranyes i el retorn a Palestina, real o imaginari Fou president de l’associació d’escriptors hebreus i un dels fundadors del Moviment per la…
Ermengol IV d’Urgell
Història
Comte d’Urgell (1066-92).
Era fill d’ Ermengol III Portà la línia fronterera del comtat, en un primer moment, fins a Agramunt i Barbens, i, en una segona ofensiva, probablement l’any 1078, ocupà tota la ribera del Sió i la plana del Mascançà al nord i al sud, respectivament, de la serra d’Almenara La fortificació i el repoblament d’aquesta zona representaren un pas important en la conquesta de les terres de migdia atribuïdes als comtes d’Urgell, a la vegada que obriren noves possibilitats de penetració vers Balaguer i la seva comarca En la crisi suscitada al comtat de Barcelona per l’assassinat de Ramon…
Emma de Barcelona
Cristianisme
Primera abadessa del monestir de Sant Joan (dit després de les Abadesses), creat per a ella el 885 pels seus pares, els comtes Guifré I i Guinedilda.
Sota la tutela del bisbe Gomar de Vic i d’un grup de clergues, governà directament l’abadia a partir del 897, per a la qual el 899 obtingué del rei Carles el Simple un precepte d’immunitat i protecció Més de cent documents entre el 902 i el 942 parlen de la seva intensa activitat a favor del patrimoni del seu monestir i del repoblament de les seves terres a Vallfogona de Ripollès, Llaers, Seguries i les valls de Lillet i de Ribes El 913 precisà davant els seus súbdits i el comte Miró els drets jurisdiccionals del seu monestir El 921 cedí els seus quantiosos béns privats a Sant…
Centre d’Estudis de l’Hospitalet
Historiografia catalana
Entitat fundada l’any 1985 a l’Hospitalet de Llobregat amb l’objectiu de recollir informació i material sobre la ciutat per tal de crear un fons documental, i també per promoure un ampli ventall d’activitats culturals.
Les bases del Centre estableixen una voluntat d’estímul del coneixement del patrimoni cultural i artístic de la ciutat i el foment i la divulgació dels estudis i les investigacions realitzats, a través d’un servei de publicacions Edita la revista Quaderns d’Estudi i ha publicat diverses obres, com ara Bibliografia sobre L’Hospitalet , de Jaume Botey i Joan Camós La formació de la indústria a l’Hospitalet del segle XIX , de Joan Casas, i L’Hospitalet a l’inici del segle XVIII Homes i terres , de Maria P Massana El Centre és dividit en seccions el Grup d’estudi d’urbanisme, el Grup…
Fèlix Domènec i Ferrer
Literatura catalana
Historiografia catalana
Memorialista.
Pagès propietari i donzell, descendent d’una família pagesa originària de l’Alt Empordà, és autor d’un aplec manuscrit de textos i documents familiars anomenat modernament Recull , compost al darrer decenni del segle XVII, dins del qual destaca la narració memorialística Treballs i desditxes que han succeït en lo present Principat de Catalunya i en particular a nostre bisbat de Girona , que abraça el període que va del 1674 al 1700 Aquest recull és un testimoni valuós de l’impacte que, sobre les terres empordaneses, tingueren les successives invasions franceses de la segona…
,
Gimnàs Tiberghien
Esport general
Gimnàs poliesportiu de Barcelona.
Fou fundat pel francès Emile Tiberghien Roubaix, Alts de França, 11 de desembre de 1886 – Barcelona, 12 de setembre de 1965, establert a Barcelona des de l’any 1914 En el gimnàs, creat el 1923, es practicà gimnàstica, boxa i altres especialitats gimnàstiques També tingué una secció de basquetbol i fou un dels primers clubs a practicar aquest esport El 1925 es federà, participà en el Campionat de Catalunya de basquetbol de segona categoria i aconseguí el títol El 1927 jugà a la primera categoria Marià Manent formà part de l’equip També tingué un equip en categoria femenina, que debutà en…
altiplà d’Aldan
Altiplà
Altiplà de les terres altes de la Sibèria central, a la República Autònoma de Iacútia, al N dels monts Stanovoi, amb una altitud màxima de 2 100 m.
Constituït principalment per gneis i formacions granítiques, és drenat per afluents de l’Aldan Conté reserves minerals, principalment auríferes
partida del Requetè
Història
Nom amb el qual fou coneguda la partida manada per Pasqual Cucala i Joaquim Santés per terres del País Valencià i del Principat, durant la tercera guerra Carlina.
Inicià la seva actuació al Maestrat i es dedicà sistemàticament a la destrucció de línies telegràfiques i ferroviàries Posteriorment assaltà diverses ciutats derrotada a Iecla Múrcia, la majoria dels seus components es dispersaren o es refugiaren a França 1874