Resultats de la cerca
Es mostren 6059 resultats
Simó Stock
Cristianisme
Carmelità.
Ermità Fou un dels primers a fer-se carmelita quan l’orde penetrà a les illes Britàniques 1237 Esdevingut sisè general de l’orde 1245, aconseguí d’Innocenci IV l’aprovació de l’orde dins els mendicants El seu nom va molt lligat a la devoció de l’escapulari, fruit d’unes aparicions de la Mare de Déu que hauria tingut el 1245 La seva festa se celebra el 16 de maig
Alivardhi Khan
Història
Nabab de Bengala (1740-56).
Nomenat primer ministre pel nabab Šuḫa al-Dīn, es revoltà 1740 contra el fill i successor d’aquest, a qui usurpà el tron En produir-se la desmembració de l’imperi mogol, aconseguí d’independitzar-se de l’emperador Muḥammad Shāh mort el 1748 S'oposà a la penetració britànica a l’Índia 1741-56, malgrat que obtingué permís de la Gran Bretanya per a fortificar Calcuta 1742
Āġā Muḥammad
Història
Xa de Persia (1794-97) d’origen turc, fundador de la dinastia qajarita.
En la guerra civil que esclatà quan fou assassinat Karīm Khan, de la dinastia zand, aconseguí d’apoderar-se de Teheran i es proclamà rei 1786 El 1794, després d’ordenar l’execució del darrer zand, es convertí en xa Féu dues expedicions a Geòrgia 1795 i 1796, amb sort desigual, i dominà el Khorāsān 1796 Fou mort 1797 pels seus criats, i el succeí el seu nebot Fath ‘Alī
Constantí X Ducas
Història
Emperador bizantí (1059-67).
Fou ministre i amic d’Isaac I, el qual succeí quan abdicà Adversari de la noblesa militar, reduí l’exèrcit en moments de greus amenaces exteriors Durant el seu regnat els turcs iniciaren la conquesta d’Armènia 1064, al mateix temps que els magiars ocupaven Belgrad Continuà la conquesta de les possessions bizantines d’Itàlia Aconseguí, per obra dels normands, que el califa fatimita concedís un barri als cristians de Jerusalem
Thomas Clarkson
Política
Filantrop anglès, propagandista de l’abolició de l’esclavitud.
Publicà nombrosos pamflets, celebrà mítings per tot Anglaterra i a París, i debaté al Parlament, sense obtenir cap èxit fins el 1807, que, ocupant Fox el poder, el seu govern declarà illegal el tràfic d’esclaus Havent interromput la seva campanya, la reprengué el 1813, més vigorosament, i aconseguí, per fi, que el govern anglès promulgués l' Acta d’emancipació 1833 i deslliurés 800 000 esclaus, indemnitzant llurs amos
Joan de Capistrano
Cristianisme
Franciscà i inquisidor italià.
Rebé diverses missions dels papes Eugeni IV i Nicolau V Reprimí l’heretgia hussita a Alemanya, Bohèmia i Hongria Intervingué en el concili de Ferrara-Florència i perseguí durament els jueus de l’Europa central Predicà la croada contra els turcs i aconseguí l’alliberament de Belgrad 1456 Escriví De papae et concilii sive Ecclesiae autoritate 1580 Fou canonitzat el 1690 La seva festa se celebra el 25 d’octubre
Robert Harley
Història
Política
Polític anglès, comte d’Oxford.
Participà en la revolució del 1688 i fou diputat whig i després tory Fou secretari d’estat 1704-08 i aconseguí la unió amb Escòcia Cap de govern 1710-14, reorganitzà el fisc, fundà la Companyia de la Mar del Sud 1711 i signà el tractat d’Utrecht 1713 Amb l’oposició dels whigs i dels tories radicals, fou destituït 1714, acusat de traïció i empresonat 1715-17
Yilmaz Güney
Cinematografia
Teatre
Actor i director cinematogràfic kurd.
S'inicià com actor, i el 1967 passà a dirigir films que denunciaven la injustícia social a Turquia El 1974 fou detingut i empresonat fins que el 1981 aconseguí d’escapar-se i s’exilià primer a Grècia i després a França on donà a conèixer la seva obra Umut 1970, Agit 1971, Yol 1982, que guanyà el festival de Canes i Le mur 1983, entre d’altres
William Wyndham Grenville
Història
Política
Polític britànic, baró de Grenville.
Membre del Tory Party, fou ministre d’afers estrangers 1791 Partidari de bon principi de la neutralitat, l’expansionisme francès li féu adoptar posicions en pro de la guerra Davant l’oposició del rei Jordi III a l’emancipació dels catòlics, dimití 1801 però, a causa de la seva influència entre els conservadors, fou nomenat cap de govern 1806-07 i aconseguí l’abolició del tràfic d’esclaus
Fadrique Enríquez y de Ayala
Història
Almirall de Castella.
Comte de Melgar, casà la seva filla, Joana, amb Joan II de Catalunya-Aragó Participà en les guerres civils castellanes s’oposà al favorit Álvaro de Luna, prengué part en la revolta nobiliària que deposà Enric IV Àvila, 1645 i feu costat al seu net Ferran d’Aragó i a la princesa Isabel Aconseguí una gran fortuna, i convertí Medina de Rioseco en el centre del seu mayorazgo