Resultats de la cerca

Violinista del teatre de Brno a setze anys, passà a ser-ne el director quan en tingué dinou Del 1786 al 1807 fou director i compositor del Teatre Leopoldstädter de Viena, càrrecs que tornà a ocupar del 1813 al 1830 després d’un període de sis anys com a director de l’Òpera de Praga A partir de l’èxit de Das Sonnenfest der Braminen 'La festa del Sol dels bramans', 1790 esdevingué un prolífic compositor de singspiele El 1791 estrenà Kaspar der Fagottist oder die Zauberzither 'Kaspar el fagotista o la cítara màgica', obra que suposadament obligà Mozart i Schikaneder a modificar l’…

Llicenciat en filosofia per la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs, de Roma 1973, ha centrat la seva tasca investigadora en la història d’Artà, l’eremitisme i la cultura popular cançoner, festes de sant Antoni, etc També ha realitzat diferents estudis biogràfics sobre personatges artanencs Part de la seva obra ha quedat recollida com a presentacions i pregons de fires i festes Collabora en les revistes Bellpuig, Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana i Comunicació Ha estat president del Museu Regional d’Artà 1979-88 Entre les seves obres cal destacar Historia de la ermita de Betlem…

Per extensió, obra musical basada en aquest text Sorgida en cercles franciscans cap al segle XIII, sovint se n’ha atribuït l’autoria a Iacopone da Todi -1306 -tot i que no es pot dir amb certesa qui en fou l’autor- És formada per vint estrofes de tres versos -dos d’octosíllabs i un d’hexasíllab-, que se succeeixen en parelles de dues amb l’esquema de rimes AAB, CCB, Potser no fou escrita directament amb la intenció de ser cantada, però l’estructura del poema el feu vàlid per a ser usat com a seqüència a partir del segle XV Després de la seva supressió, dictada pel concili de Trento, l’any…

Deixeble de Joan Carreras i Dagas, el 1891 s’integrà en La Principal de la Bisbal com a intèrpret de violí, flabiol i tible, i del 1894 al 1912 en fou el director Sota el seu guiatge s’estrenaren i divulgaren les sardanes de J Garreta Més tard fou director de l’Escola Municipal de Música de la Bisbal, director del grup de música popular El Metrònom i dels cors claverians La Lira Bisbalense i la secció coral de l’Ateneu Pi i Margall, que des del 1928 figurà com Els Rossinyols de les Gavarres Fou un personatge públic, que gaudí de renom en el seu entorn local com a mestre auxiliar a les Escoles…

Fundat l’any 1935, nasqué amb el nom de Penya Espinal i un any després prengué el nom actual El seu principal impulsor i primer president fou Adolf Espinal El 1940 es feu càrrec del primer Campionat de Catalunya de muntanya També organitzà la Cursa de la Supremacia i el 1943 promogué el primer Gran Premi de Catalunya, competició que es perllongà fins al principi dels anys vuitanta El 1945 el corredor Delio Rodríguez guanyà la Vuelta a Espanya El 1966, després de la mort del seu primer president, creà el Trofeu Amics d’Adolf Espinal per a juvenils Fou seu del Campionat d’Espanya de ciclocròs…

Constituïda l’abril del 1933, nasqué amb el nom de Federació Aeronàutica Catalana El primer president i màxim impulsor fou Josep Canudas Agrupà els aeroclubs del moment i intensificà les activitats de l’aviació catalana Desaparegué l’any 1936 en esclatar la Guerra Civil Fou refundada l’any 1982 per Joan Amigó, Manel Sánchez i Jaume Fortuny Entre el 1989 i el 1999 Francesc Roura en reactivà les diferents àrees Agrupa i coordina tots els esports aeris que es practiquen en l’àmbit català, i organitza anualment els campionats de Catalunya de les diferents especialitats Ha…

Residí a Barcelona Assidu dels certàmens literaris, on obtingué nombrosos premis, fou collaborador de Catalunya Artística , Joventut , De Tots Colors , L’Escena Catalana , La Renaixença , El Poble Català , Estil , La Nación , El Correo Catalán , entre d’altres També fou redactor d’ El Poble Català , Catalònia , Art i Cultura , Ruta Nova , Festa  i a La Publicitat Publicà els reculls de narracions Siluetes rusticanes 1914, aplec dels contes apareguts a la secció literària de La Renaixença , Croquis vallesans , al número 75 de la collecció “La Novella Nova”, i Evocacions…

Hom l’anomena també santa Teresina Precedida per les dues germanes al convent de Lisieux , obtingué del papa el permís d’entrar-hi a quinze anys A la professió 1890 rebé el nom de Teresa de l’Infant Jesús i de la Santa Faç Ajudant de la mestra de novícies 1893, no pogué formar part del grup de monges enviades a la Xina 1896 a causa de la primera hemorràgia de la tuberculosi que la dugué aviat a la mort La seva espiritualitat, simple i heroica alhora, anomenada “camí de la infància espiritual” o “caminet”, és coneguda, sobretot, a través de l’autobiografia Histoire d’une âme , publicada per la…

Aquest terme fa referència sobretot a dues formes la petita doxologia, que designa el Gloria Patri amb què es clouen els salms, càntics, etc, i la gran doxologia, que indica l’himne Gloria in excelsis Aquest himne apareix, juntament amb altres càntics, al final del salteri, en el còdex Alexandrinus segle V de la Bíblia grega, i, en una versió lleugerament diferent, en les Constitucions Apostòliques , un document canonicolitúrgic d’Antioquia del segle IV El testimoni més antic de la versió llatina és l' Antifonari de Bangor segle VII, bé que l’himne era cantat, com a mínim, des del segle V…

Fill del vescomte Bernat I de Conflent i nebot del bisbe Salla d’Urgell, el qual succeí després d’haver estat coadjutor del bisbat, probablement des del 1006 Començà la nova catedral, consagrada el 1040, i instituí a l’església de Sant Miquel una canònica augustiniana, segons el model d’Aquisgrà, que feu aprovar per un important sínode provincial reunit a la Seu d’Urgell el 1011, i pel papa Sergi IV durant una estada seva a Roma a la fi del mateix any L’any següent obtingué del papa Benet VIII la confirmació de les possessions i els privilegis de l’església urgellitana Ocupà Guissona als…