Resultats de la cerca
Es mostren 1442 resultats
Folklore i cultura popular 2010
Folklore
Castells Els Castellers de Vilafranca van ser, per cinquè any consecutiu, la millor colla castellera durant el concurs de Tarragona, poc abans que la UNESCO declarés els castells Patrimoni de la Humanitat © Castellers de Vilafranca Tan sols 5 anys després de considerar la Patum de Berga Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, la UNESCO va donar aquest mateix reconeixement internacional a la tradició catalana d’aixecar castells humans, manifestació de la cultura popular nascuda a Valls fa més de 200 anys i que viu la seva època de màxima esplendor Ho avalen una seixantena de colles…
Folklore i cultura popular 2014
Folklore
Després de la Patum 2005 i els Castells 2010, el 4 de desembre de 2013 Catalunya va aconseguir incloure el projecte Metodologia per a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial a les Reserves de la Biosfera l’experiència del Montseny en el Registre de Millors Pràctiques de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial PCI de la UNESCO El projecte en qüestió es va dur a terme entre el 2009 i el 2012, i fou impulsat pel Centre UNESCO de Catalunya, amb la collaboració del Parc Natural del Montseny, el Museu Etnològic d’Arbúcies i la Generalitat L’objectiu era relacionar…
Folklore i cultura popular 2009
Folklore
L’entrada en vigor el 2010 de la prohibició de l’ús d’elements pirotècnics en les celebracions populars fa perillar moltes de les festes a Catalunya © Fototecacat L'entrada en vigor, al començament de gener del 2010, de la transposició de la directiva del Parlament Europeu sobre l'ús de material pirotècnic va desencadenar un seguit d'actes reivindicatius organitzats pels grups de foc del país al llarg de l'any El motiu va ser l'alarma generada en saber-se que la directiva en qüestió, aprovada el 2007, posa en perill l'essència de moltes festes tradicionals Potser la més significativa…
Folklore i cultura popular 2018
Folklore
Al llarg del 2018 es va mantenir a Catalunya l'excepcionalitat del 2017 i, com ja és costum, el món de la cultura popular va respondre de manera solidària i reivindicativa sempre que en va tenir ocasió El suport dels grups que configuren la riquesa del folklore del país es va fer palès a les presons on estaven empresonats alguns dels líders polítics catalans, especialment a Lledoners, i en tots els actes de protesta que es van organitzar, inclosa la diada de l'Onze de Setembre Val a dir que els llaços grocs, símbol de la lluita per la llibertat dels presos polítics, van lluir a la solapa de…
historiografia marxista
Historiografia catalana
Tot i que l’existència d’un marxisme català es remunta als anys vint i trenta del segle XX, la historiografia catalana de caràcter o inspiració marxista és força més tardana.
Arrencà cap a la darreria de la dècada del 1950 i assolí l’auge a la dècada del 1970 Els principals difusors i conreadors en foren, sobretot, un seguit de professors universitaris –historiadors i economistes, però també filòsofs i filòlegs– compromesos en la lluita contra el franquisme i vinculats al renovat PSUC Fou el cas, entre d’altres, de Josep Fontana, Manuel Sacristán, Miquel Barceló, Jaume Torras, Ramon Garrabou, Joaquim Molas i Francesc Roca Molts d’ells foren, a més, collaboradors o inspiradors de revistes com Nous Horitzons 1960, Recerques 1970 i Estudis d’Història Agrària 1978,…
La depressió de l’Empordà
La depressió de l’Empordà és determinada per falles d’edat neògena que la superposaren a l’edifici orogènic pirinenc, però la seva evolució és clarament relacionada amb la del marge oriental peninsular L’inici de l’activitat d’aquestes falles és difícil de precisar només és segura a partir del Miocè superior, quan s’enregistra, a l’entorn de la conca, la presència de successions sedimentàries importants i de formacions volcàniques El gruix de les successions neògenes encara no és conegut amb tota seguretat les dades de sondatges i de sísmica de reflexió indiquen que pot arribar…
La zona volcànica de la Garrotxa
Vista aèria del volcà de Santa Margarida, que deu el seu nom a la petita ermita que pot endevinar-se al fons del seu nítid cràter Ernest Costa La zona volcànica de la Garrotxa 13, entre els principals espais naturals del sistema transversal La plana olotina, dins la comarca de la Garrotxa, acull el paisatge volcànic més important de tota la Península Ibèrica La singularitat de les formes de relleu eruptives i l’abundància dels policromàtics boscos de caducifolis confereixen a aquesta zona una bellesa extraordinària, gairebé màgica Geogràficament aquest espai s’integra dins la Serralada…
El Collsacabra
Pla de fàbregues i cingles del far després d’una lleu nevada Shella Hardie El Collsacabra 12, entre els principals espais naturals del sistema transversal El Collsacabra, també anomenat Cabrerès, és un massís de relleu tabular i acinglerat, que s’aixeca en el marge oriental de la Depressió Central Catalana Forma part de la Serralada Transversal, que enllaça els Pre-pirineus orientals amb la Serralada Pre-litoral La major part del territori correspon a la comarca d’Osona, on pertanyen totes les poblacions l’Esquirol o Santa Maria de Corcó, Cantonigròs, Tavertet, Rupit i Pruit El Collsacabra…
La serra de l’Albera
Vessant sud de l’Albera, dominat en gran part, a conseqüència dels repetits incendis, per brolles d’estepa negra Cistus monspeliensis Oriol Alamany La serra de l’Albera 112, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Muralla fosca entre l’Empordà i el Rosselló, la serra de l’Albera és l’extremitat oriental de la serralada pirinenca La muntanya domina la mar Mediterrània i s’hi precipita La costa és molt retallada i petites platges de còdols s’amaguen al fons de profundes cales l’aridesa del litoral, que recull uns 650 mm de precipitació anual, podria fer oblidar que…
L’estany de Canet
L’estany de Canet 12, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià L’estany de Canet o de Sant Nazari és situat a 10 km a l’est de Perpinyà, a la costa rossellonesa, i només queda separat de la Mediterrània per un estret cordó litoral L’estany pròpiament dit és el centre d’un complex lacunar que comprèn, a més, les maresmes del Cagarell i de l’Esparró i petits cursos d’aigua afluents la Fossella, l’Aigual de Sant Cebrià i l’Agulla de la Mar L’espai té una extensió d’unes 3000 ha, de les quals al voltant de 650 són d’aigües lliures L’estany constitueix la darrera gran…