Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Atlètic-Barceloneta, fou sis vegades campió de la Copa Catalunya 2006-11, vuit de la Lliga 2001, 2003, 2006-11, nou vegades de la Copa del Rei 2000, 2001, 2004, 2006-11 i vuit vegades de la Supercopa d’Espanya 2002, 2004, 2005, 2007-11 En les competicions europees de clubs participà en nou Copes d’Europa, una Recopa 2001, de la qual fou subcampió, i quatre LEN Trophy En el període 2000-10 fou 180 vegades internacional i intervingué en tres Jocs Mediterranis 2001, 2005, medalla d’or 2009, medalla d’argent tres Campionats d’Europa 2006, medalla de bronze…

Actuava de boia i, a Catalunya, formà part del CN Montjuïc 1986-88, el CN Barcelona 1988-92, 1994-96, el CN Catalunya 1992-94 i el CN Atlètic-Barceloneta 1996-2001 Guanyà sis Lligues 1991, 1993-96, 2001 i set Copes del Rei 1989, 1991, 1994, 1995, 1996, 2000, 2001 Participà en quatre Copes d’Europa 1992, 1993, 1994, 1996, aconseguint el subcampionat l’any 1994, i quatre Recopes 1989, 1990, 1991, 2001, essent subcampió l’any 2001 Amb la selecció espanyola absoluta jugà 516 partits i participà, entre el 1987 i el 2004, en cinc Jocs Olímpics, cinc Campionats del Món, set Copes del…

L’esport ha assolit un desenvolupament tan gran al món contemporani que és difícil trobar dades homologables i prou representatives D’una banda, la pràctica de l’esport s’ha estès entre els ciutadans amb l’augment del benestar social, lligada a una creixent cultura del cos que fomenta la imatge de joventut i salut entre la població vegeu el mapa Els joves D’altra banda, aquesta pràctica, relacionada estretament amb l’augment de la cultura de l’espectacle generada pels mitjans de comunicació de massa, ha convertit una gran part de l’esport, especialment el de competició, en una font de grans…

Farmacèutic de professió, de la seva producció destaquen Aportació rimada en homenatge a Verdaguer 1977, Clavellina nadalenca 1987 i Pinzellades bagenques 1990 Mantenidor de diversos jocs florals, obtingué tretze flors naturals, cinc englantines i quatre violes Fou proclamat mestre en gai saber tres vegades des del 1976 i premiat amb la Creu de Sant Jordi 1990

Publicà setze llibres de versos, que entronquen la tradició dels jocs florals amb el corrent noucentista entre els quals cal destacar Jovença 1948, Camins 1949, Cançó de les cançons 1949, Espurnes del pensament 1950, L’ànima del paisatge 1953, Records i presències 1967, Poemes de Prades 1968, Poemes barcelonins 1970, Serenors 1972 i Rams de claror 1974

Hom creu que, entre els anys 540 i 516 aC, aconseguí un gran nombre de victòries com a lluitador en els jocs olímpics, pítics, ístmics i nemeus Sequaç de Pitàgores, milità en el partit aristocràtic de la seva ciutat i, segons una llegenda, vestit d’Hèracles guià els seus conciutadans en la victòria que obtingueren contra els sibarites

En oposició a l’exposada en el Tractatus , la concepció del llenguatge es caracteritza aquí per la seva multiplicitat hi ha llenguatges, més que no pas llenguatge Wittgenstein empra el mot jocs perquè és díficil trobar un tret substancial comú a tots ells que no sigui la posessió de regles, característica també de tot ús lingüístic

Llicenciat en enginyeria industrial elèctrica 1972 i postgraduat en direcció industrial per l’EADA Ha estat director tècnic de Gispert, una empresa adquirida per Phillips 1982 Realitzà diversos projectes per als Jocs Olímpics de Barcelona i l’Exposició Universal de Sevilla Ha estat gerent comercial de Codorniu 1993-2004 i director general del Grup Codorniu 2004-05

Amant de la poesia i la història local, guanyà el seu primer premi literari el 1927, als Jocs Florals de Barcelona, a Sant Martí de Provençals El 1950, publicà el seu únic llibre en solitari, La terra de la fruita d’or , obra publicada íntegrament en català També recopilà fets sobre la història del seu poble, la Granada

Aquest còmput per quatriennis fou introduït a Grècia per l’historiador sicilià Timeu 352-256 aC, el qual va calcular els anys, a partir del 776, segons la llista dels vencedors dels jocs olímpics El sistema es posà en pràctica des del 260 aC 130ª olimpíada, i fou abolit en temps de Teodosi el Gran, l’any 395 dC