Resultats de la cerca
Es mostren 2522 resultats
Gary Ruvkun
Medicina
Biòleg nord-americà.
Es llicencià a la Universitat de Berkeley, es doctorà a la Universitat de Harvard i acabà els estudis de postgrau a l’Institut Tecnològic de Massachusetts MIT És professor de genètica de la Harvard Medical School, a Boston Guanyà el premi Nobel de medicina 2024, compartit amb Victor Ambros , pels seus descobriments sobre el micro-RNA, unes diminutes molècules d’ARN que tenen un paper essencial en la regulació dels gens
amfetamina
Bioquímica
Farmàcia
Amina primària líquida que bull a 200-203°C, lleugerament soluble en aigua.
És preparada per reducció de l’oxina de la cetona benzil metílica o per reacció d’aquesta cetona amb formamida Utilitzada en medicina, normalment en forma de sulfat com a amina simpaticomimètica de gran acció estimulant sobre l’escorça cerebral L’administració de 10 a 30 mg produeix eufòria, disminució de la fatiga, augment de l’activitat motora, confiança, iniciativa, insomni, etc El seu abús produeix l’amfetaminomania
Banc de Línies Cel·lulars de Barcelona
Unitat funcional del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, dedicada a la derivació, manteniment, caracterització i preservació de cèl·lules mare embrionàries amb la finalitat de desenvolupar activitats de recerca en l’àrea de la medicina regenerativa.
Fou inaugurada el 2006
Centre d’Estudis d’Història de les Ciències (CEHIC)
Historiografia catalana
Institució fundada l’any 1995 a partir de l’antic Seminari d’Història de les Ciències, creat per la Junta de Govern de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1983.
La seva tasca és la promoció de la docència i la recerca en història de la ciència, de la tècnica i de la medicina Tant el Seminari com el Centre foren dirigits fins l’any 2000 pel catedràtic de física teòrica, Manuel García Doncel L’ha succeït com a director del Centre Xavier Roqué, professor d’història de la ciència El CEHIC disposa actualment de dotze membres ordinaris professors de la UAB, quatre membres extraordinaris professors d’altres universitats o institucions i onze membres adscrits becaris i antics alumnes de doctorat El Centre posseeix un notable fons bibliogràfic i…
Josep Tabernero i Caturla
Medicina
Metge oncòleg.
Llicenciat en medicina 1987 i posteriorment doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona, en 1989-92 obtingué l’especialització en oncologia mèdica a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, on l’exercí al departament d’oncologia en 1993-97 Aquest any passà al servei d’oncologia de l’ Hospital Universitari Vall d’Hebron , on fou successivament metge especialista fins el 2005 i cap de secció fins el 2010 Aquest any esdevingué cap de recerca del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia VHIO i posteriorment n’esdevingué director És responsable de la Unitat d’Investigació…
Santiago Ramón y Cajal
Santiago Ramón y Cajal
© Fototeca.cat
Biologia
Històleg aragonès.
Fill d’un metge rural, de temperament inquiet i absorbit pel dibuix en la seva infantesa, estudià medicina a Saragossa, féu oposicions a la sanitat militar i fou enviat a Cuba 1874, en plena revolta contra la metròpolis En examinar-se de doctorat a Madrid 1877, tingué per primera vegada contacte amb la histologia, i el professor d’aquesta assignatura, Maestre de San Juan, l’orientà vers aquest objectiu científic Després d’haver-se casat, obtingué la càtedra d’anatomia de València 1883, i quatre anys més tard, per concurs de trasllat, la d’histologia de Barcelona, on començà una tasca…
Robert F. Furchgott
Medicina
Bioquímic i farmacòleg nord-americà.
Graduat en química per la universitat de Carolina del Nord 1937 i doctorat el 1940 per la Northwestern university d’Illinois Professor de l’escola de medicina de Miami, Florida, i des del 1956 fins a la jubilació 1989 vinculat a la State University de Nova York, fou guardonat, conjuntament amb F Murad i J Ignarro , amb el premi Nobel de fisiologia i medicina l’any 1998 per les seves aportacions al descobriment del paper de l’òxid nítric en la vasodilatació vascular Fou el primer a descriure, el 1980, l’existència d’un element EDRF, factor de relaxació endotelial…
Luc Montagnier
Medicina
Metge viròleg francès.
Estudià medicina i ciències naturals a les universitats de Poitiers i París Es llicencià en ciències el 1955, treballà com a professor auxiliar de fisiologia de la Sorbona i el 1960 es doctorà Durant la dècada de 1960 dugué a terme una intensa activitat al departament d’investigació vírica del Medical Research Council de Carshalton Londres, a l’Institut de Virologia de Glasgow Escòcia i com a director de l’Institut du Radium, conegut més tard com Institut Curie Fou cap de la unitat de virologia de l’Institut Pasteur de París 1972-2000, institució que dirigí 1991-97 Fou membre del…
Jim Yong Kim
Medicina
Metge i antropòleg nord-americà d’origen sud-coreà.
Nascut en una família d’acadèmics que es traslladà el 1964 als Estats Units, es graduà el 1982 a la Brown University d’Iowa i posteriorment obtingué un màster per la Harvard Medical School 1991 i un doctorat en antropologia 1993, també per la Universitat de Harvard L’any 1987 fou cofundador de Partners In Health, una organització per a l’assistència mèdica en entorns de pobresa, de la qual fou director executiu fins el 2003, i que implantà un model innovador de tractament, aplicat amb èxit a Haití, Perú i Ruanda, entre altres països El 2003 s’incorporà a l’ Organització Mundial de la Salut ,…
Josep Antoni Salvà i Miquel
Medicina
Metge i farmacòleg.
Llicenciat en medicina l’any 1943 i en farmàcia l’any 1951, fou catedràtic de farmacologia de les facultats de medicina de Cadis 1965, València 1966-69, de la Universitat Autònoma de Barcelona 1971, de la qual fou degà i vicerector 1973-75 i director de l’Institut de Biologia Fonamental 1976-80, i de farmacologia de la Universitat de Barcelona 1980 en successió del seu mestre Francisco Garcia-Valdecasas fins a la jubilació 1986 i posteriorment professor emèrit fins l’any 1990 Fou també delegat del Ministeri de Sanitat de la província de Barcelona fins l’any 1982 L’…