Resultats de la cerca

Primer marquès de Leganés 1627 amb grandesa d’Espanya 1634 i comanador major de Lleó a l’orde de Sant Jaume Era cosí del comte duc d’Olivares Fou president del Consell de Flandes Lluità a Nördlingen 1634 i a Itàlia Fou governador de Milà 1635-36 i 1636-37, des d’on recobrà la Valtellina, però, derrotat més tard pel mariscal francès d’Harcourt, tornà a Madrid Al capdavant d’un exèrcit, entrà a Catalunya durant la guerra dels Segadors i travessà el Segre, però fou derrotat a la batalla del Pla de Forques per les tropes francocatalanes del mariscal d’Harcourt 1642 Desterrat a causa…

Després dels primers estudis amb B Lotti i amb el seu oncle F Fer ranti, ingressà al Conservatori de Milà, on fou alumna de G Scappa El 1815 debutà en l’òpera Le tre Eleonore , composta pel seu mestre L’any següent, després del seu matrimoni amb el tenor Giuseppe Pasta, debutà a París amb Il principe di Taranto , de F Paër, i el 1817 ho feu a Londres amb Penelope , de D Cimarosa A partir d’aleshores fou considerada una de les sopranos més importants del moment Participà en estrenes d’obres de Rossini Il viaggio a Reims , 1825, Pacini Niobe , 1826, Donizetti Anna Bolena , 1830…

Estudià música a Zagreb, on debutà El 1978 fou contractada a l’Òpera de Frankfurt i el mateix any debutà com a Kundry Parsifal en el Festival de Bayreuth, paper que representà al Palau de la Música 1981 i al Liceu de Barcelona 1983 En aquest teatre interpretà, també, Euryanthe de Weber 1989 La seva trajectòria internacional l’ha duta als teatres d’òpera de Viena -on el 1990 cantà unes aplaudides funcions de Lohengrin -, Hamburg, Düsseldorf, París, Ginebra, Brusselles, Basilea i Milà, a més del Festival de Salzburg El 1992 cantà Parsifal en diversos teatres dels Estats Units i l…

Estudià al Conservatori de Lieja i debutà el 1910 amb Ivan le terrible , de R Gunsbourg, al Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles, on romangué fins el 1912 Entre el 1914 i el 1918 feu diverses representacions a l’Òpera de Montecarlo El 1917 debutà a l’Òpera Còmica de París amb La Traviata i tres anys més tard ho feu a l’Òpera Garnier amb Romeu i Julieta , de Ch Gounod El 1923 fou sollicitada per A Toscanini per a les interpretacions de Pelléas et Mélisande , de C Debussy, al Teatro alla Scala de Milà Tres anys més tard interpretà Manon , de J Massenet, al Covent Garden de…

Inicià els seus estudis musicals amb F Baldomir i més tard els continuà al Conservatori La Lira, on estudià amb L Ribeiro Quan només tenia divuit anys estrenà la seva primera òpera, Alda , al Teatre Solís Es traslladà a Itàlia, on continuà la seva formació musical al Conservatori G Verdi de Milà, i estrenà òperes i operetes com Yeba 1908, Amor Marinero 1909, Monte di amore 1912, Antony 1923 i Murinedda 1932 Gràcies als compositors d’aquest país, rebé la influència del moviment impressionista i de músics com A Broqua, Cluzeau Mortet i E Fabini Bianchi Quan retornà a l’Uruguai,…

Estudià cant, teoria musical, clavicèmbal i violí a Milà Vers el 1745 era segon violí a l’orquestra del Teatro di San Carlo de Nàpols El 1750 inicià la carrera com a concertista internacional que el portà a Londres, on el 1755 fou nomenat director de l’orquestra del King’s Theater i gaudí d’un gran prestigi El 1784 viatjà a Itàlia Quan tornà a Anglaterra 1790, les dificultats que trobà per a reintegrar-se professionalment el decidiren a provar sort a Rússia, primer a Sant Petersburg i després a Moscou Sembla que morí oblidat i en la més absoluta misèria Autor d’algunes òperes…

Estudià música amb Friedrich Schorr i debutà el 1950 com a Sorel en l’estrena de The Consul GC Menotti a Filadèlfia Entre el 1953 i el 1955 formà part de la companyia de la New York City Opera El 1955 es presentà a San Francisco i dos anys més tard ho feu a Chicago El 1959 cantà Don Carlo al Teatro alla Scala de Milà i Rigoletto al Metropolitan de Nova York, escenari on aparegué repetidament fins el 1987 Alguns anys després enregistrà Rigoletto amb J Sutherland També cantà a Viena, al Covent Garden de Londres, a Florència, a Roma i a Buenos Aires 1960-72 El 1983 coprotagonitzà la…

Entre el 1909 i el 1911 estudià a la Royal Academy of Music de Londres, i posteriorment fou deixebla d’A Martino a Itàlia, país on amplià la seva formació El 1918 debutà a Roma amb La bohème , òpera de G Puccini que interpretà novament un any després al Covent Garden, sala on presentà les primeres funcions britàniques de l’òpera Iris , de P Mascagni Entre el 1922 i el 1924 actuà a la Scala de Milà, tot i la seva vinculació al Covent Garden, on cantà fins el 1930 Es presentà amb èxit en diversos teatres italians, en els quals desplegà les seves qualitats gràcies al color…

És possible que es tracti del magister Petrus Andreutii, natural d’Assís, que era a Perusa el 1335 en qualitat de doctor comunis Perusii in arte cantus 'doctor de la comuna de Perusa en l’art del cant' Entre el 1340 i el principi de la dècada següent, segurament residí, amb Giovanni da Cascia i Jacopo da Bologna, a la cort dels Visconti a Milà, i a la dels Scala a Verona, segons que es desprèn del text de les seves composicions D’aquestes tan sols es coneixen vuit -sis madrigals i dues caccie -, que transmet el còdex Panciatichiano Florència Bibl Nacional ms 26 i alguna altra…

Estudià al Seminari Patriarcal de Lisboa, on també treballà com a organista El 1787 fou nomenat mestre de la capella reial, per a la qual compongué un gran nombre d’obres sacres, com la Missa do Espirito Santo Del 1793 al 1800 ocupà la plaça de director del Teatro de São Carlos Escriví catorze òperes en italià i dues en portuguès - A sàloia namoranda ou O remedio é casar 1793 i A vingança da cigana 1794-, essent un dels primers compositors que empraren aquesta llengua per a la música escènica Una de les òperes italianes, Il disertore francese , fou estrenada al Teatro alla Scala de …