Resultats de la cerca
Es mostren 5831 resultats
neu granulada
Meteorologia
Precipitació en forma de grans de glaç blancs i opacs, rodons o cònics, amb un diàmetre màxim de 5 mm, formats per capes concèntriques de gruix variable, fàcils d'aixafar, que reboten i generalment es trenquen quan cauen sobre un terreny dur, la qual té lloc principalment quan la temperatura és al voltant dels 0°C, sovint abans d'una nevada o durant la nevada.
Resulta de l’acumulació de gotetes d’aigua en estat de subfusió sobre cristalls de neu És propi de l’alta muntanya
verneda
Geobotànica
Comunitat vegetal de ribera integrada per plantes de fulla tendra entre les quals domina el vern.
Es fa a les vores de rius de la muntanya mitjana i fins de la terra baixa, sota un clima general humit
Matxitxako
Cap
Cap de Biscaia, al País Basc, al NE de Bilbao.
Prolongació de la muntanya de Sollube, és el més septentrional de la península Ibèrica Hi ha un far, inaugurat l’any 1904
pinassa

Pinassa
© Xevi Varela
Botànica
Pi, de la família de les pinàcies, de fins a 25 m d’alçària, de capçada de figura piramidal i de color verd fosc, d’escorça d’un gris brunenc fosc, de fulles geminades, llargues de 10 a 15 cm, i de pinyes petites, estretament ovoides.
Es troba a les Cevenes i a diverses serralades de la península Ibèrica Es fa a la muntanya mitjana, en terreny calcari
avet
Avet grec
© C.I.C-Moià
Botànica
Tecnologia
Arbre monoic de capçalera cònica de la família de les pinàcies.
De gran port pot arribar als 60 m d’alçària, té les branques perpendiculars al tronc les fulles són linears, retuses, verdes i lluents pel dret i amb dues ratlles blanquinoses pel revers, pectinades en un sol pla al llarg de la tija i tot l’any verdes Les pinyes, dretes i verdes, es desfan a la maturitat La fusta d’avet és blanquinosa, blana i poc resistent És molt emprada, per tal com és fàcil de treballar i els troncs són llargs, rectes i llisos Hom en fa tambors i posts de gran llargària, pals de les línies elèctriques i telegràfiques, pals de vaixell, etc També és utilitzada per a fer…
Santa Agnès (Matadepera)
Art romànic
Capella i antiga ermita situada en una canal de la muntanya del pendent nord-est de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, en un indret amagat i que es troba en part sota una gran balma o cova, on hi ha una font És un lloc tradicional d’eremitisme, i s’hi coneixen ermitans de la capella fins a mitjan segle XVIII Les primeres notícies són de l’any 1341, però això no obsta perquè existís des del segle XIII i potser d’abans i tot, si s’ha de jutjar per alguns fragments de mur antic, bé que l’edifici fou essencialment refet en època gòtica i el casal que tenia annex en…
Jordi Corominas García

Jordi Corominas García
Arxiu J. Corominas
Alpinisme
Alpinista.
Guia d’alta muntanya de la vall de Benasc, realitzà nombroses escalades tant en roca com en gel als Pirineus, als Alps i a les Rocalloses canadenques L’any 1991 fou nomenat millor esportista de la Rioja, on obrí més de 200 vies d’escalada Obrí també unes trenta vies més per tota la península, en especial a la vall d’Ordesa El 1991 coronà en solitari el Dhaulagiri formant part d’una expedició catalana i el 2004 feu el mateix en ascendir el K2 pel pilar sud-oest o Magic Line i baixar per la via normal o esperó dels Abruços També ascendí la via americana del Thalay Sagar 1990, el…
Jordi Colomer Gallego

Jordi Colomer Gallego
Arxiu J. Colomer
Alpinisme
Alpinista i dirigent esportiu.
Membre del Club Excursionista de Gràcia, el 1963, juntament amb Jaume Mas, obrí la via Mas-Colomer a les Roques d’en Benet Horta de Sant Joan Formà part d’expedicions als monts de Kenya i Ruwenzori 1966 Dirigí la que el seu club feu a l’Alpamayo 1972 i dues més a l’esperó SW del Saraghrar 1975, 1977 Dirigí també l’expedició catalana al Dhaulagiri 1979 i formà part de les expedicions Ama Dablam 1981, Groenlàndia 1983, Hoggar 1985 i Tilicho 1987 L’any 1988 recuperà el GAME Grup d’Alta Muntanya Espanyol i l’EEAM Escola Espanyola d`Alta Muntanya, que havien caigut en l’…
Centre Excursionista Sabadell
Excursionisme
Club excursionista de Sabadell.
Fundat el 1919, impulsà l’excursionisme i l’activitat cultural de la ciutat Inicialment tingué seccions d’atletisme i fotografia, a més d’una biblioteca A partir del 1923 es constituïren les seccions d’esports de muntanya, de ciències, femenina i la de cultura física Organitzà excursions, escalades i fomentà la pràctica de l’esquí Entre el 1921 i el 1924 publicà el butlletí Nostra Comarca conjuntament amb el Centre Excursionista del Vallès Entre el 1925 i el 1937 publicà un butlletí propi social Després de la Guerra Civil reprengué les activitats l’any 1940 Organitzà cursos d’…
Francesc Beato Vicens

Francesc Beato Vicens
Arxiu F. Beato
Excursionisme
Excursionista.
S’inicià en l’excursionisme durant la dècada de 1960 i el 1967 s’associà al Centre Excursionista Puigcastellar, de Santa Coloma de Gramenet, on collaborà en les excavacions arqueològiques del poblat ibèric de Puig Castellar Al començament dels anys setanta ingressà al Centre Excursionista de Catalunya CEC, del qual fou vocal de la secció de muntanya 1978-86, membre de la junta directiva 1993-98 i vicepresident 1998-02 Formà part de l’equip assessor de la collecció “Llibre de Motxilla” de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat des del 1994, i fou membre del consell de redacció…