Resultats de la cerca

El 1295 comença a parlar-se d’aquest castell o fortalesa que estava en possessió de Beatriu de Conangell i el 1322 Galzeran de Besora també hi tenia drets Tots dos reconeixien un cert vassallatge al senyor del castell de Lluçà El 1549 encara era dempeus i el senyor del castell es deia Pere Onofre Sala de Vic Les restes de l’antiga fortalesa es veuen prop del mas Montorró, de la parròquia de Sant Boi, gairebé al límit municipal amb Sant Agustí de Lluçanès, al pendent de la muntanya dels Munts

Es trobava dintre el terme del castell de Tona, prop de la sufragània de Sant Cugat de Gavadons Ara guarda el seu nom un mas sense cap vestigi antic Algú ha dit que s’havien tret restes de murs per fer coberts del mas d’un petit puig veí on hi devia haver el casal Documentat el 1227 va donar canonges a Vic com Ferrer i Guillem de Miravalls, 1236 i 1277 i diferents cavallers Es perden les seves traces a partir del segle XIV i després, segle XVI, reapareix com un simple mas

Fou conquerit en la minoria d’edat del comte Ramon IV de Pallars Jussà per Arnau Mir de Tost Guillem Guitard de Caboet el deixà al seu fill Bernat en el seu testament del 1110 Consta en el fogatjament del 1381, amb dotze focs, en mans de Berenguer d’Abella i inscrit dins la vegueria de Pallars Des del segle XV formà part de la baronia d’Abella Les restes del castell, conegudes com la torre del Baró, és troben en el turó on hi ha bastit el poble

Situada dins el terme del castell de Rocafort, junt al castell Sempre degué ser una capella al servei del castell, el senyor del qual n’era el propietari L’església apareix citada el 1066, i segueixen les deixes dels senyors de Rocafort a l’església de Sant Vicenç Vers la meitat del segle XIV l’església sofrí una restauració, si bé actualment hom no pot descobrir les restes de l’edifici entre les runes del castell, encara que sembla que es trobava als peus de la roca on s’aixecava la fortalesa

El 5 de desembre de 1003, un tal Ermengild vengué a l’abat Ot de Sant Cugat del Vallès diverses terres, vinyes, cases i corrals, horts i recs amb la seva resclosa, una torre i l’església de Santa Margarida del terme de Palau En un altre document del 1071 es diu que l’església és situada “ad ipsa Buada” , nom encara conservat per la masia de can Boada vell, veïna de les poques restes que actualment en queden L’església fou reedificada l’any 1681 Tanmateix en l’actualitat roman totalment enrunada

No han pervingut restes vistents d’aquesta petita fortalesa Solament la persistència del topònim en un turó proper a la masia de Mossenye ens en recorda l’existència S’accedeix a aquest lloc pel camí de Colobor i prenent després un trencall que hi passa ben a prop Nosaltres identifiquem aquest topònim actual amb el castell de Monçoust , que es documenta el 1169 en el testament d’Exabel, senyor de Pedra, el qual llegà a l’abadia d’Àger el delme i les primícies d’aquest lloc, que era en poder del sagristà del monestir

Aquesta capella, avui desapareguda, era situada dins el castell de Pena-roja, el qual era emplaçat al tossal de la Mola, als vessants ponentins del qual s’esgraona la població de Pena-roja És ja documentada el 1185, i figura també en les relacions d’esglésies que contribuïren a la dècima papal els anys 1279 i 1280 Fa ja alguns anys, en fer el dipòsit d’aigua de la població a l’indret on hi hagué el castell, aparegueren restes de murs i antics enterraments, probablement del cementiri de l’església de Santa Maria

Membre del consell reial de Jaume II Quan l’infant Alfons, comte titular d’Urgell, s’absentà per dirigir la conquesta de Sardenya 1323, fou nomenat governador de l’esmentat comtat Bisbe de Lleida, recopilà les constitucions antigues de l’església lleidatana El 1336 assistí a la coronació de Pere III a Saragossa i fou present a Barcelona 1339 al trasllat solemne de les restes de santa Eulàlia Feu erigir a la seu de Lleida la capella gòtica de la Concepció —com a contrarèplica a l’antilullisme dels dominicans—, on rebé sepultura

L’edifici Es tracta d’una església de planta basilical de tres naus amb els corresponents absis, semicirculars i precedits d’arcs presbiterals els de l’absis central i nord són dobles Una estructura d’embigat de fusta cobreix les tres naus i, a la nau central, forma unes falses encavallades que suporten la biga comunera No podem ni descartar ni afirmar amb rotunditat que aquesta estructura de fusta sigui l’originària La coberta se sosté amb arcs de mig punt que descansen sobre pilars cilíndrics a cada costat de la nau central aquests pilars presenten una curiosa decoració prop del punt d’unió…

Els orígens de l’habitació humana a l’Acròpolis remunten a l’època neolítica, però és a l’època micènica segle XV aC que tingué muralla per primera vegada Al temps de la invasió dòrica hom rebastí la muralla amb blocs ciclopis és el mur pelàsgic, del qual es conserva algun fragment El tirà Pisístrat segle VI aC i la seva dinastia construïren uns Propileus, però a la seva caiguda les muralles antigues foren enderrocades, cosa que afavorí els perses durant la Segona Guerra Mèdica segle V aC, que prengueren fàcilment la plaça i la destruïren Amb les ruïnes, Temístocles rebastí els murs, i…