Resultats de la cerca

El 1890 fou nomenat delegat del pretendent Carles VII i dirigí el partit carlí fins al 1899, que fou destituït El successor de Carles, Jaume, li encomanà la presidència de la junta central carlina el 1912, però també el destituí el 1918, per causa de l’orientació germanòfila que havia pres el partit Féu diverses excavacions prehistòriques, i llegà les seves colleccions per formar el Museo Cerralbo de Madrid

Participà en l’alçament vigatà del 1705 a favor del rei arxiduc Carles III, ocupà Sarrià amb Antoni Manegat i 300 miquelets, contribuí a la conquesta de Barcelona i formà part de la junta de govern que Carles III creà en arribar a la ciutat El 1714 s’exilià a Viena, on fou nomenat guarda-segells de la cort imperial El 1732 tornà a la Seu d’Urgell

Fou perseguit pels agermanats, els quals saquejaren la seva casa En produir-se la visita de Carles V a Mallorca 13 a 18 d’octubre de 1541, camí de l’Alguer, fou un dels qui celebraren l’estada del monarca amb poesies laudatòries en llatí, incorporades per Joan Gomis al Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador i rei don Carles en la seva ciutat de Mallorca 1542

El seu tractament era el de sacra i imperial majestat o majestat cesària El títol d’emperador romà era emprat després de la coronació com a tal feta pel papa Emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic dinastia de Saxònia Otó I el Gran 962-973 Otó II el Sanguinari 973-983 Otó III 983-1002 Enric II el Sant 1002-1024 dinastia sàlica Conrad II el Sali 1024-1039 Enric III el Negre 1039-1056 Enric IV 1056-1106 Enric V 1106-1125 Lotari II el Saxó 1125-1137 dinastia dels Hohenstaufen Conrad III 1138-1152 Frederic I Barba-roja 1152-11909 Enric VI 1190-1197 Felip de Suàbia 1198-1208 Otó IV de Brunswick…

Fill de Josep Galceran de Pinós i de Perapertusa Actiu en la política barcelonina dels temps de Carles II, anà el 1702 a Martorell, com a delegat del consell barceloní, a rebre Felip V Aquest intentà atreure-se'l, concedint-li el marquesat de Santa Maria de Barberà 1702 Ell, però, com a membre d’una junta creada per la generalitat, es negà a fer les esmenes que Felip V ordenà d’incloure en les còpies del testament de Carles II Des d’aleshores conspirà a favor del rei arxiduc Carles III, i quan aquest arribà davant Barcelona es passà al seu bàndol A les…

Fou fundat el 1976, a Barcelona, per Carles Santos i Josep M Mestres Quadreny, sota els auspicis de la Fundació Miró i amb el suport financer de la Caixa El grup era format per Carles Santos piano i direcció, B Held flauta, M Gaspà clarinet, F Quiroga guitarra, P Puértolas violí, I Alcover violoncel i X Joaquín percussió Mestres Quadreny i Carles Santos n’assumiren la direcció artística Actuà durant tres temporades al llarg de les quals oferí un concert mensual a la Fundació Miró, a més de participar en diversos festivals, com ara les Jornades Catalanes…

Originària de Madrid i amb tradició militar —un dels seus avantpassats fou capità general de les Canàries a mitjan segle XIX— El primer que es traslladà a Barcelona fou José Pérez de Rozas Masdeu 1882 – 1959 per treballar com a redactor a Las Noticias després fundà El Liberal , que dirigí, i actuà com a secretari de Manuel Foronda ingressà al partit radical i portà la secretaria política d’Alejandro Lerroux durant la república fou diputat a corts per Jaén i governador civil d’Oviedo El seu germà, Manuel Pérez de Rozas Masdeu 1896 – 1954, administrà El Liberal i portà afers publicitaris Un…

Marquès de Gattinara Estudià jurisprudència a Torí per influència de Bartolomeo Razo, amb qui s’estigué un quant temps L’any 1501 la duquessa Margarida d’Habsburg el nomenà conseller i, quan ella heretà el Franc Comtat, esdevingué president del parlament de Borgonya 1508 Ambaixador de Maximilià I a França i a Catalunya-Aragó, defensà la candidatura imperial del futur Carles V, que el 1518 el féu gran canceller A fi d’assolir l’hegemonia de l’Imperi, combaté França a través de l’aliança amb Lleó X 1521 i de la guerra Pavia, 1525 L’any 1529, en concloure la lluita contra la lliga…

La guerra de Successió a la corona de les Espanyes 1704-1715 fou una guerra europea que, en alguns aspectes, continuava la primera que s’havia esdevingut la guerra dels Trenta Anys 1618-1658 Com que alguns punts de l’Amèrica del Nord foren, també, escenari bèllic, alguns autors han escrit que la guerra de Successió fou la primera guerra mundial de la història Els escenaris bèllics de la guerra de Successió La decisió sobre la tria del successor d’una corona, quan mancava el descendent “natural”, fou el detonant El fons de la qüestió era la competència entre monarquies absolutes…

Vuitè comte de l’Asalto amb grandesa d’Espanya, el 1920, segon comte de la Peña del Moro, tercer marquès de Grigny i cinquè baró de les Quatre Torres Era rebesnet de Carles de Morenés i de Caçador i fill de Carles de Morenés i Tord Diputat a corts per Tarragona Fou director de l’escola especial d’agrònoms de Madrid, secretari del Congrés i membre de la Real Academia de la Historia