Resultats de la cerca

El primer director fou Melcior Font A la redacció literària figuraven Carner, Riba, Carles Soldevila, Carles Capdevila, CA Jordana, Marià Manent i Armand Obiols, i a l’artística, Lola Anglada, Apa, Ricart, Torné Esquius, Quelus i Josep Obiols, que en dibuixà la capçalera En els números darrers hi collaborà Clovis Eimeric Deixà de publicar-se per manca d’èxit de públic

Participà en diverses campanyes militars durant els regnats de Carles V i de Felip II, traduí Ovidi i versificà en quintilles la traducció de Le chevalier délibéré , d’Olivier de la Marche, feta per Carles V La seva vídua reuní en un volum Varias poesías 1591, entre elles madrigals, cançons i sonets, que el situen entre els millors poetes petrarquistes castellans

Format a l’escola de Sant Carles, deixeble d’Antoni Esteve i de Molinelli Fou premiat per la Societat d’Amics del País 1867, l’Exposició Regional de València 1867 i l’Aragonesa 1868 Féu sobretot obres de tema religiós, algunes perdudes el 1936 Fou acadèmic de Sant Carles, i des del 1924, escultor del Museu Anatòmic de la facultat de medicina

Hom remarca la seva imaginació i facilitat per a la pintura al tremp Fou acadèmic de Sant Carles Té obres de tipus religiós a les esglésies de Sant Agustí i de Campanar, de València, i a l’Academia de San Fernando de Madrid El seu fill Vicent Inglés València — 1821, acadèmic de mèrit de Sant Carles, té obres de tema bíblic i retrats

A la seva mort 1993, el títol fou heretat pel seu fill Joan Carles I d’Espanya , el qual utilitza oficialment el de rei d’Espanya En ser un títol unit a la figura del rei, l’any 2014, després de l’abdicació del rei Joan Carles I en el seu fill Felip VI , el títol de comte de Barcelona passà a aquest

Germà de l’erudit  Lluís Cebrian i Mezquita Deixeble de Carles Giner i de l’Acadèmia de Sant Carles de València, d’on fou professor i acadèmic Autor de pintura històrica Ausiàs Marc llegint les seves trobes al príncep de Viana , vers el 1884, fons del Museo de Arte Moderno de Madrid i religiosa, de retrats i pintura de flors

La guerra de Successió a la corona de les Espanyes 1704-1715 fou una guerra europea que, en alguns aspectes, continuava la primera que s’havia esdevingut la guerra dels Trenta Anys 1618-1658 Com que alguns punts de l’Amèrica del Nord foren, també, escenari bèllic, alguns autors han escrit que la guerra de Successió fou la primera guerra mundial de la història Els escenaris bèllics de la guerra de Successió La decisió sobre la tria del successor d’una corona, quan mancava el descendent “natural”, fou el detonant El fons de la qüestió era la competència entre monarquies absolutes…

El seu tractament era el de sacra i imperial majestat o majestat cesària El títol d’emperador romà era emprat després de la coronació com a tal feta pel papa Emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic dinastia de Saxònia Otó I el Gran 962-973 Otó II el Sanguinari 973-983 Otó III 983-1002 Enric II el Sant 1002-1024 dinastia sàlica Conrad II el Sali 1024-1039 Enric III el Negre 1039-1056 Enric IV 1056-1106 Enric V 1106-1125 Lotari II el Saxó 1125-1137 dinastia dels Hohenstaufen Conrad III 1138-1152 Frederic I Barba-roja 1152-11909 Enric VI 1190-1197 Felip de Suàbia 1198-1208 Otó IV de Brunswick…

En produir-se la invasió russa a Finlàndia, dirigí la resistència, però fou vençut i hagué d’exiliar-se d’aquest país 1808 Amb Adlersparre, preparà la revolta que des tronà Gustau Adolf IV març del 1809 i donà el poder al duc Carles regent fins el 1796, amb el nom de Carles XIII Aquest el nomenà conseller d’estat 1810 i comte d’Adlercreutz 1814

Fill segon de Víctor Amadeu II, portà el títol de duc d’Aosta Accedí al tron en abdicar el seu germà Carles Manuel IV S'oposà a Napoleó i es retirà a Càller El 1815 recuperà els seus estats peninsulars El seu intent de restaurar l’absolutisme provocà un motí dels carbonaris, i hagué d’abdicar a favor del seu germà Carles Fèlix I