Resultats de la cerca
Es mostren 2312 resultats
Zenòbia
Història
Reina de Palmira (267/268-272).
És anomenada Bathzabbai en les fonts de Palmira i Septimia Zenobia en les llatines Filla d’Antíoc, esposà el rei Odainath, l’assassinat del qual, i el del seu primogènit Herodià, segurament ordenà A partir d’aleshores actuà com a regent durant la minoritat del seu fill Wahballat o Vaballathus La seva política exterior fou eminentment expansionista penetració a l’Àsia Menor el 270 i invasió d’Egipte el 271, fet que li valgué el control de Síria Batuda, però, per l’emperador Aurelià 272, salvà la vida acusant els seus consellers Fou portada en triomf a Roma 274, i al cap d’uns…
Andrea Navagero
Història
Literatura
Escriptor i polític, conegut amb el cognom llatinitzat de Naugerius.
Bibliotecari de Sant Marc de Venècia i cronista oficial de la república veneciana 1516, fou enviat per aquesta com a ambaixador prop de l’emperador Carles V 1525-26 i posteriorment prop de Francesc I de França 1528 Escriví les seves impressions del viatge a Viaggio fatto in Spagna ed in Francia 1563, d’interès sobretot per les descripcions de ciutats Barcelona, entre altres i jardins, amb escasses referències a les circumstàncies polítiques del moment, informació completada per les seves cartes a JB Ramusio A Granada, el 1526, conegué el poeta Joan Boscà, i l’estimulà a utilitzar la mètrica…
Narsès
Història
Estrateg bizantí.
Fou successivament comes sacri cubiculi i prefecte del tresor El 532 contribuí a sufocar una revolta que s’originà a Constantinoble contra Justinià Enviat a Itàlia 538, comandà una gran expedició contra els gots 551 Derrotà Totila a Taginae 552, i tot seguit, als peus del mont Lactarius, desféu els rengs gots guiats per Teies Amb la caiguda de Compsa 555 i la derrota dels alamans, posà fi a la dominació goda d’Itàlia Nomenat patrici, s’encarregà de l’ordenament administratiu d’aquest país i reparà les devastacions de la guerra Morí a la vetlla de la invasió dels longobards Segons una llegenda…
Làscaris
Gran família feudal bizantina que, després del saqueig llatí de Constantinoble, assolí un relleu important amb Teodor I, fundador de l’imperi de Nicea (1204).
Fou succeït per Joan III Ducas Vatatzes 1222-54, que transmeté el tron al seu fill Teodor II 1254-58 Joan IV, l’altre emperador 1258-61, fou occit per Miquel VIII Paleòleg, i així acabà el poder d’aquesta dinastia, que, per damunt de tot, protegí les lletres i les arts i patrocinà un autèntic renaixement Alguns dels seus membres estigueren vinculats als reis del casal català Així, Eudòxia Làscaris , filla de Teodor II, que desembarcà a Salou el 1278 i, establerta a Catalunya, protegí, com era norma familiar, la cultura clàssica i n'impulsà la difusió per tot el comtat de Pallars…
Esteve Uroš IV de Sèrbia
Història
Rei (1331-46) i tsar de Sèrbia (1346-55).
Fill i successor d’ Esteve Uroš III , que destronà, es casà amb Helena, germana del tsar Joan Alexandre de Bulgària 1331 Amb ajut venecià vencé una expedició hongaresa 1340 Volia crear un imperi serbobizantí que aturés l’avanç turc Aliat amb l’emperador bizantí Joan VI Cantacuzè, des del 1341, conquerí Macedònia 1342-45, Tessàlia, Acàrnia, Epir i Etòlia 1348, però no aconseguí de recuperar l’Hercegovina dels bosnians Després d’haver-se fet coronar tsar dels serbis i dels grecs a Skopje, independitzà l’església sèrbia El 1349 promulgà un codi zakonik d’inspiració bizantina…
Jean-Bédel Bokassa
Militar
Política
Militar i polític centreafricà.
El 1939 ingressà a l’exèrcit colonial francès, i es distingí en la guerra d’Indoxina, motiu pel qual rebé importants condecoracions Esdevingué cap de les forces armades de la recentment proclamada República Centreafricana 1960, i al desembre del 1965 deposà el president David Dacko i assumí poders dictatorials L’any 1976 convertí la república en Imperi Centreafricà i l’any següent es féu coronar emperador amb el nom de Bokassa I Instaurà un règim de terror notori per la brutalitat i la rapacitat El 1979 fou derrocat i es refugià a la Costa d’Ivori Fou condemnat a mort en absència…
Bernhard Heinrich Karl von Bülow

Bernhard Heinrich Karl von Bülow
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític alemany, príncep de Bülow.
Fou ambaixador a Bucarest 1888-93 i a Roma 1893 Guillem II el nomenà secretari d’estat dels afers estrangers 1897, i posteriorment canceller de l’Imperi 1900-09 Mantingué una política exterior favorable a l’orientació de l’emperador davant l’Entente Cordiale 1904 Fou partidari d’assolir una marina de guerra potent per garantir l’expansió comercial alemanya S'enfrontà amb l’oposició de la socialdemocràcia i hagué de cercar el suport dels conservadors, els catòlics del centre i els liberalnacionals El 1907, després d’haver dissolt el Reichstag, formà l’anomenat bloc Bülow , d’una…
Sant Salvador d’Adraén (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Si bé el lloc d’Adraén és esmentat d’ençà de l’any 835, en el precepte de l’emperador Lluís el Piados a favor del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, del lloc o l’església de Sant Salvador d’Adraén tan sols hi ha un esment, indirecte, en el Spill … del vescomtat de Castellbò, que recull les possessions d’aquest vescomtat al final del segle XV, on el coll de Sant Salvador apareix com a límit del terme d’Adraén Posteriorment, l’any 1575, en la visita pastoral a la parròquia de Sant Martí d’Adraén, consta la necessitat de tancar amb porta la capella de Sant Salvador per tal que no…
Sant Jaume de Pallars (Tremp)
Art romànic
Abans del 1498 s’edificà a Tremp el convent dominicà de Sant Jaume o Schola Christi que el 1525 va rebre la protecció de l’emperador Carles V, i que vers l’any 1534 s’havia convertit en estudi general o escola convent Sant Jaume perdurà com a convent i escola fins a l’exclaustració del 1835, i fou enderrocat dos anys després Aquesta església fou edificada sobre una capella anterior dedicada també a sant Jaume, que devia correspondre a l’església de Sant Jaume esmentada en l’acta de dotació del 1079 —i també en la posterior del 1109— de l’església de Santa Maria de Tremp, on,…
Joseph Gungl
Música
Director de banda i compositor hongarès.
Estudià música a Buda amb Semann Començà la seva carrera el 1834 com a oboista, i posteriorment fou director de la banda del quart regiment d’artilleria austríac, amb la qual viatjà fent concerts per Alemanya El 1843 fundà la seva pròpia banda a Berlín i realitzà gires per Europa, Rússia i els EUA 1849, on compongué el seu famós vals Träume auf dem Ozean 'Somnis sobre l’oceà' El 1858 esdevingué mestre de capella de l’emperador Francesc Josep a Viena El 1864 fundà una orquestra a Munic que dissolgué el 1870 A partir de llavors treballà com a director convidat Com a compositor fou…