Resultats de la cerca
Es mostren 3118 resultats
Amics dels Clàssics
Música
Orquestra de cambra fundada a Barcelona el 1936.
El 1935, els violinistes Conrad Cardús i Joaquim Ragon, el viola Òscar Almer i el violoncellista Joan Palet s’uniren per formar un quartet de corda, que, amb la incorporació de nous instruments, constituí aquesta orquestra de cambra Els membres són majoritàriament músics no professionals o estudiants de música L’objectiu prioritari de la formació és donar suport als músics novells amb l’estrena d’obres de compositors poc coneguts i la promoció de joves intèrprets L’associació ha procurat fer arribar la música a un públic majoritari, per la qual cosa, des del 1955, realitza…
Antoni Bassas Onieva
Periodisme
Esport general
Periodista.
Debutà en la informació esportiva el 1980 al Carrusel matinal de Ràdio Joventut-Ràdio 4, d’on passà a Ràdio Barcelona, on transmeté bàsquet i handbol, dirigí el resum dominical Àrea de gol i s’incorporà a l’equip de transmissions de Joaquim Maria Puyal en dues etapes, a Ràdio Barcelona 1981-85 i a Catalunya Ràdio 1985-95 L’any 1998 creà, presentà i dirigí juntament amb Xavier Bosch i Eduard Boet, el programa sobre el centenari del Futbol Club Barcelona Aquest any, cent És autor del llibre A un pam de la glòria 1994, retrat de la gestació, èxit i decadència del Dream Team de Johan…
Agustí Cohí i Grau
Música
Compositor.
Inicià la formació com a violinista amb Salvador Burgués i més tard ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià solfeig i teoria amb Joaquim Salvat i violí amb Eduard Toldrà Director, als tretze anys, de l’Escola Musical de la Sagrada Família, a partir del 1939 dirigí la capella de l’església parroquial de la Sagrada Família del Vendrell El 1944 ingressà, com a trombonista, a la Cobla Albert Martí de Barcelona i el 1949 fundà l’Associació Musical Estela, una institució que desenvolupà una important tasca de difusió musical Autor de l’òpera Nausica 1965, de sarsueles entre…
,
Jaume Guàrdia i Esturí
Pintura
Pintor.
Autodidacte i de temperament inquiet i observador Exposà individualment a les Galeries Laietanes el 1917 i el 1920, i a la Galeria Dalmau el 1923 S'integrà a Les Arts i els Artistes l’any 1918, impulsat per Celso Lagar, i concorregué a algunes exposicions organitzades pels Amics de les Arts i pel Saló dels Evolucionistes Participà en les exposicions oficials que se celebraren a Barcelona, el 1921 i el 1923, i al Saló de Montjuïc del 1932 En el seu temps fou considerat per la crítica com a influït per l’escola de Pont-Aven i Cézanne La seva obra, en la qual domina la temàtica del paisatge, s’…
Vicenç Cuyàs i Borés

Vicenç Cuyàs
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
Fill de barcelonins, estudià a Barcelona amb Ramon Vilanova Amb la seva òpera La fattuchiera , que dirigia ell mateix, obtingué un èxit sorollós al Teatre Principal de Barcelona 1838 Fou el primer compositor del país d’estil plenament romàntic —fou anomenat el Bellini català —, fet que li valgué l’entusiasme de la generació jove d’aleshores Pau Piferrer —que l’elogià extraordinàriament des del diari “El Guardia Nacional"—, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors, Francesc Permanyer, etc Una tuberculosi, que el conduí a la mort, però, estroncà pocs mesos després la seva…
Jaume Cristau i Brunet
Música
Instrumentista de contrabaix, compositor i director de cobla.
El 1975 fundà la Cobla Miramar, de la qual fou director i contrabaix, fins que el 1996 passà a Empordà Fusió Guardonat en nombrosos certàmens de composició de sardanes, entre els quals dos premis SGAE El ressò de Pau Casals , 1984 i Pau més Garreta , 2008, algunes de les més representatives són, també Albada empordanesa, La Unió del Masrampinyo Premi diada de la sardana 1977 Navata premi Joaquim Serra 1983 , Formosa Sarai, Nostra ofrena Premi Sardana de l'any 1978 , Figueres a Pep Ventura, L’honor d’una amistat, Cavall Bernat, Ginesta i romaní, A Palmira, Formosa Sarai , Una…
Marina Gustà i Martorell
Literatura catalana
Historiadora de la literatura.
Professora de literatura catalana a la Universitat de Barcelona Des del 1991 forma part de la redacció de la revista Els Marges Ha collaborat en els volums de literatura contemporània de la Història de la literatura catalana dirigida per Joaquim Molas 1986-88 Els seus estudis s’han centrat sobretot en la narrativa catalana del segle XX, amb atenció especial a Josep M de Sagarra, Mercè Rodoreda —sobre la qual ha publicat el llibre “Mirall trencat” de Mercè Rodoreda 1985, en collaboració amb Maria Campillo— i, sobretot, Josep Pla, a qui ha dedicat un llibre de referència Els orígens…
Francisco de Paula Canalejas y Casas
Literatura catalana
Historiografia catalana
Historiador de la literatura castellà.
Fou jurista i professor de literatura a les universitats de Valladolid i de Madrid, on, dins el krausisme, també ensenyà història de la filosofia S’interessà per l’èpica medieval Milà i Fontanals tingué en compte el seu estudi sobre La poesía épica en la antigüedad y en la edad media , 1869 i per Ramon Llull Potser pel seu parentiu n’era cosí i cunyat amb Eusebi Pascual i Casas , s’interessà ja el 1857, a El Museo Universal , per la nova poesia catalana, a propòsit de l’obra de Joaquim Rubió, i, el 1861, en un article publicat a La Razón i inclòs a Estudios críticos de filosofía…
Paul Meyer
Literatura catalana
Filòleg francès.
Fou professor al Collège de France, des del 1876, data en què, en la sessió inaugural, afirmà de passada la influència directa dels felibres, i sobretot de Mistral, en l’origen mateix de la Renaixença, tesi que fou rebatuda per Joaquim ↑ Rubió i Ors l’any següent, a l’Acadèmia de Bones Lletres L’any 1872 fundà, amb Gaston Paris, la revista “Romania”, en què publicà, al costat de textos medievals francesos i occitans, alguns textos catalans Nouvelles catalanes inédites El 1876 viatjà a Mallorca en missió filològica És autor de Les derniers troubadours de la Provence 1872, La…
Lluís Martínez Martínez
Halterofília
Aixecador, fisioculturista i entrenador.
S’inicià en l’halterofília a disset anys Com a aixecador baté més de quaranta rècords de Catalunya i fou subcampió estatal absolut d’halterofília 1984 i campió de Catalunya júnior i absolut 1984 Fou el primer aixecador català becat a la residència Joaquim Blume També fou seleccionat pel Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès Compaginà l’halterofília amb el culturisme fins que el 1989 es dedicà plenament a aquesta darrera disciplina i es classificà en quarta posició en els Mundials de fisioculturisme 1995 i es proclamà campió de la Copa d’Espanya 1995, competició en la…