Resultats de la cerca
Es mostren 3272 resultats
Pere Pi i Calleja
Arquitectura
Matemàtiques
Matemàtic i arquitecte.
Estudià a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1935 amb una tesi dirigida per ETerrades, i a l’Escola Superior d’Arquitectura de la mateixa ciutat Fou professor a la facultat de ciències 1928-39 i director del Centre d’Estudis Matemàtics de l’IEC 1935-39 Exiliat, el 1939 se n'anà a França i després a l’Argentina, on fou director de la Biblioteca Nacional 1942-46 Fou professor de geometria descriptiva 1942-48 i , amb l’ajuda de JRey Pastor, exercí també la docència d’anàlisi matemàtica a la facultat d’enginyeria de la Universidad Nacional de Cuyo 1942-…
Antoni de Martí i Franquès

Antoni Martí i Franquès
Científic.
Noble, de la casa pairal d’Ardenya, a Altafulla, anomenat sovint, per això, Martí d’Ardenya Estudià a Cervera 1762-64 Membre de la Societat d’Amics del País de Tarragona des de la seva fundació 1786, fomentà la indústria dels filats i teixits fins de cotó, la de pisa i el conreu de les oliveres Membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona 1786, hi llegí diverses comunicacions, principalment sobre l’anàlisi de l’aire Sobre la cantidad de aire vital que se halla en el aire atmosférico 1790, on feia algunes rectificacions a Lavoisier, estudi que fou reproduït a Madrid 1795,…
Rosa Luxemburg

Rosa Luxemburg, retrat vestida d’escolar
© Fototeca.cat
Història
Política
Dirigent revolucionària i teòrica marxista alemanya d’origen jueu.
Fou militant des de setze anys, a Polònia i després a Alemanya A Zuric conegué Plekhanov, Aksel’rod i d’altres marxistes russos i polonesos i hi cursà estudis de ciències naturals, de matemàtiques i d’economia política S'enfrontà als socialistes polonesos per la qüestió nacional, punt sobre el qual polemitzà amb Lenin Defensà la vaga general política com a lliçó de l’experiència russa del 1905 i —independentment de Parvus i Trockij— afirmà que la revolució proletària no podia aturar-se en l’etapa burgesa A Sozialreform oder Revolution ‘Reforma social o revolució', 1899 combaté les tesis de…
Pier Luigi Nervi
Enginyer italià.
S'especialitzà en l’estudi d’estructures metàlliques i de formigó armat Els anys 1930-32 construí l’estadi de Florència, que per l’audàcia de l’estructura i la qualitat del formigó esdevingué ràpidament un model a escala mundial En la sèrie d’hangars per a avions, avui destruïts, que foren aixecats entre el 1936 i el 1941 a Orvieto, Orbetello i Torre del Lago demostrà les possibilitats de les estructures metàlliques com a construccions de cost mínim i de muntatge fàcil Després aprofundí l’anàlisi de les peces seriades de formigó el Palau d’Exposicions de Torí 1948-49 fou un dels millors…
Manuel Camps i Clemente
Medicina
Metge i historiador.
Llicenciat per la Universitat de Barcelona el 1946, fou metge d’Alcarràs del 1951 fins a la jubilació Compaginà l’exercici de la medicina amb l’interès per la història d’aquesta ciència, que cresqué amb la participació als Congressos d’Història de la Medicina Catalana Sovint en collaboració amb el seu fill Manuel Camps i Surroca la Portella, Segrià, 1948, feu recerques sobre aspectes mèdics diversos medicina científica, pràctiques curatives populars, epidèmies, higiene pública, estudis forenses des de l’edat mitjana fins al segle XVIII, centrant-se sobretot al Segrià Entre les seves obres cal…
endoscòpia
Exploració instrumental de la superfície interna de cavitats, dels òrgans que contenen i dels conductes de l’organisme mitjançant un endoscopi.
Per la manera de recollir la imatge, l’endoscòpia pot ésser directa , si la zona que hom vol explorar ja forma naturalment una cavitat, o indirecta , si cal injectar-hi gas o líquid perquè es formi una cavitat i hom pugui, així, explorar-ne la superfície La pràctica d’endoscòpies ha experimentat una transformació notable els darrers anys, gràcies a les innovacions tècniques aconseguides en els aparells emprats per a l’estudi de les cavitats orgàniques Dels endoscopis metàllics rígids hom ha passat a la utilització estesa d’instruments flexibles de fibres òptiques i darrerament ha estat…
Jürgen Kocka
Historiografia
Historiador social alemany.
Estudià a la Universitat de Marburg i es doctorà a la Universitat Lliure de Berlín el 1968 Després d’exercir com a professor a la Universitat de Münster 1968-73, passà a la Universitat de Bielefeld, on el 1975 fundà, juntament amb els germans WJ i HMommsen, HUWehler i HAWinkler, la revista Geschichte und Gesellschaft ‘Història i Societat’ i dirigí el Centre per a la Recerca Interdisciplinària 1984-88 La revista i el centre esdevingueren els instruments per a articular la Neue Sozialgeschichte ‘Nova història social’, per a la qual la història no havia d’ésser una recreació ideogràfica, sinó…
vinagre
Enologia
Gastronomia
Líquid obtingut per fermentació acètica del vi i dels seus subproductes (brisa), bé que també pot procedir d’altres productes (com sidra i malt).
La fermentació és deguda als bacteris acètics aerobis de la família Acetobacteriaceae Hom parteix de vins de poc grau, sotmesos a aireig i a temperatura controlada 15-34°C en presència dels microorganismes, en forma de vinagre o de cultius purs, en repòs mètode Orléans, fent passar el vi a través d’encenalls impregnats de vinagre mètode alemany, amb injecció d’aire mètode Frings, per fermentació submergida, etc Els bacteris fermentatius formen un tel a la superfície mare del vinagre El vinagre és filtrat, emmagatzemat, per tal que envelleixi, i eventualment pasteuritzat És de color groc d’…
codi alimentari
Alimentació
Dret
Conjunt harmònic de la legislació de cada estat sobre els productes alimentaris, llurs matèries primeres i els materials annexos (envasos, material d’instal·lacions, desinfectants, etc).
El codi, creat com a defensa del consumidor, comprèn regulacions sobre etiquetatge, composició, denominació d’origen, additius, colorants, residus de pesticides, qualitat microbiològica i processos de tots els aliments, aliments per a animals i certs productes domèstics d’ús freqüent en cuina o de possible ingestió oral per infants llumins, joguines en l’aspecte del colorant utilitzat, etc També inclou el mètode de mostreig i d’anàlisi El codi alimentari de l’Estat espanyol, l’articulat del qual fou publicat per decret el 21 de setembre de 1967, estableix les directrius de la…
derivada d’una funció en un punt

Interpretació gràfica de la derivada d’una funció (a) i de les derivades parcials d’una funció de dues variables (b); en (a), tgα = f' (a); en (b), tgα1 = ϑf/ϑx (a) i tgα2 = ϑf/ϑy (a)
© fototeca.cat
Matemàtiques
Donada una funció f: D⊂ℝ→ℝ i un punt del seu domini de definició, a ∈D, límit, si existeix del quocient [f(x) — f(a)]/(x-a) quan x tendeix a a tot mantenint-se a l’interior de D.
Quan aquest límit existeix, hom diu que la funció f és derivable en a , i el límit és notat per f´ a , df/dx a o Df a , i hom l’anomena derivada de f en el punt a Hom diu que f és derivable en un cert domini S si ho és a cada punt de S Aleshores, la funció f´ x que assigna a cada punt a ∈ S la derivada de f en a és anomenada funció derivada de f o, simplement, derivada de f Si f´ x és, al seu torn, derivable en un cert domini T , hom pot definir-n'hi la derivada, que és la derivada segona de f, f´´ x Hom procedeix consecutivament per tal de definir les derivades d’ordre…