Resultats de la cerca

Ocupà la càtedra de química de la Universitat d’Uppsala investigà sobre l’afinitat dels elements fou el primer que assenyalà la influència de la concentració en un sistema de dues sals dissoltes i en equilibri i el mecanisme de desplaçament d’aquest, observacions que molt posteriorment conduïren a la llei d’acció de massa Fou autor de nombrosos treballs sobre mineralogia, geologia i astronomia

Duu a terme diverses línies de recerca i un programa d’educació ambiental Des del 2001 és membre de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura

És reconegut per diversos estats

Pau Vila en fou el primer president Prengué una gran volada inicial, però la guerra civil de 1936-39 en deturà l’activitat El 1947 reprengué vida en la clandestinitat i realitzà diverses publicacions, organitzà conferències i cursos en domicilis particulars a càrrec de rellevants personalitats del món científic català i estranger, i féu excursions d’estudi Concedeix el premi Eduard Brossa per al recull de noms de lloc d’una localitat catalana i, des del 1986, el premi Lluís Solé i Sabarís Des del 1976, connectà amb els nuclis universitaris i regularitzà les seves activitats i conferències,…

Publicava, amb ritme anual, treballs de biologia, física, química i matemàtiques, de filosofia i de ciències socials, acompanyats de cròniques i de recensions de llibres Durant l’època de la Dictadura foren substituïts per les Memòries de la Secció de Ciències Després del parèntesi de 1936-39, els Arxius han estat represos, sota el nom d' Arxius de la Secció de Ciències , com a sèrie monogràfica, dins la qual apareixen, així mateix, els Treballs de la Societat Catalana de Biologia

Inicialment confiada a Eugeni Cortada i a Elisabet Oliveres, posteriorment fou dirigida per Jordi Costa 1968, que en modernitzà la presentació i n'enriquí el contingut, Pau Roure agost del 1971 i Jordi Pere Cerdà desembre del 1973 De contingut pedagògic primer, aviat hi dominà l’aspecte polèmic i reivindicatiu del punt de vista català, i reflecteix més o menys regularment la vida i l’acció del GREC A partir del 1974 començà a publicar números especials suplementaris, sobretot almanacs, que tenen una especial audiència

Fou la tercera associació creada al món amb propòsits semblants El 1995 es fusionà amb l’Institute of British Geographers Publica des del 1893 el Geographical Journal

El I Congrés novembre del 1982 es titulà El Pla de Barcelona i la seva història , i fou publicat el 1984 en un volum presentat per Jaume Sobrequés, llavors director de l’Institut Municipal d’Història Les ponències foren dedicades al medi natural, als primers pobladors, a la toponímia antiga i moderna, a la història del Pla de Barcelona a l’Edat Mitjana i a l’Edat Moderna i, també, a l’Edat Contemporània, que ocupa més de la meitat del llibre El II Congrés, sota el títol Història urbana del Pla de Barcelona desembre del 1985, doblà el nombre de collaboradors en relació amb el primer Les actes…

Era una antiga ermita cedida el 1471 pel seu propietari als dominicans observants en fou prior Lluís Bertran Fou noviciat i casa d’estudis de l’orde

Els períodes de depuració se solen dur a terme al començament d’un estudi o després de finalitzar un dels tractaments en els estudis de disseny creuat