Resultats de la cerca
Es mostren 5483 resultats
José Maria Eça de Queirós
José Maria Eça de Queirós
© Fototeca.cat
Literatura
Novel·lista portuguès.
Estudiant a Coïmbra, es vinculà al grup contrari a l’estètica del Romanticisme conservador en la polèmica coneguda per la “Qüestió de Coïmbra”, de la qual nasqué la moderna literatura portuguesa Participà en les Conferències Democràtiques del Casino de Lisboa 1871, punt de partença del socialisme portuguès Diplomàtic des del 1869, visqué quasi sempre fora de Portugal A París es posà en contacte amb el simbolisme La seva obra mostra una etapa realista, sota la influència de Proudhon, la crítica religiosa de Renan i Feuerbach, el positivisme de Comte i, en l’aspecte literari, Flaubert…
Emili Altés i Safont
Dansa i ball
Ballarí, coreògraf i pedagog.
S’introduí en la dansa a Barcelona el 1941 amb el mestre Sacha Goudine El 1946 conegué Paul Goubé i Joan Tena, i fou Tena qui li presentà la que fou la seva principal mestra, Montserrat Costa Estudià dansa clàssica amb la mestra Marina Noreg El 1950 entrà als Ballets de Barcelona contractat per Joan Magriñà, i n’esdevingué primer ballarí el 1952 L’any següent, installat a Brusselles, la mestra Jane Perphanos el contractà com a professor de dansa clàssica i espanyola Fou primer ballarí de diverses companyies, i el 1958 participà en l’Expo 58 de Brusselles amb la companyia de Mariemma en…
poliuretà
Química
Denominació genèrica de diversos polímers sintètics que contenen grups uretà (-NH-CO-O-) repetits en la cadena principal.
Hom els obté mitjançant la reacció d’alcohols dihidroxílics amb diisocianats, d’acord amb l’esquema Una major funcionalització en el component alcohòlic condueix a polímers ramificats i entrecreuats Industrialment, els diïsocianats més emprats en la preparació de poliuretans són el diisocianat de tolilè, conegut com a TDI, i constituït generalment per una barreja dels isòmers 2,4 i 2,6, i el 4,4'-diisocianat de difenilmetà, conegut com a MDI Com a component hidroxílic hom sol emprar un polièter lineal de cadena curta o, per a algunes aplicacions especials, un polièster, també de cadena curta…
peu

Estructura interna del peu
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part terminal de les extremitats abdominals de l’home que comprèn el tars, el metatars i els dits.
Els ossos del tars es distribueixen en dues fileres, una de posterior, amb l’astràgal a dalt i el calcani per sota, i una altra d’anterior, amb l’escafoide per dintre, els tres cunys per davant i el cuboide per fora Els metatarsians són cinc per darrere s’articulen amb els tres cunys i el cuboide, i per davant amb les falanges dels dits Completant aquesta estructura òssia hi ha uns potents tendons procedents dels músculs de la cama i dels músculs propis del peu, i lligaments, el conjunt dels quals contribueix a la fixació de les peces òssies Els músculs s’agrupen en quatre regions dorsal pedi…
petrarquisme
Literatura
Moviment poètic consistent en la imitació de la lírica de Petrarca, i gairebé només del seu Canzioniere, en el món occidental, especialment romànic, dels s. XIV-XVIII.
De fet és un manierisme que beu de les frases, imatges i versos amorosos de Petrarca, exagerant-ne els defectes és a dir, preciosisme, reiteracions, subtileses A Itàlia té tres moments un primer petrarquisme s XIV-XV, amb les figures del Tebaldeo, el barceloní Cariteo i, sobretot, Serafino Aquilano un segon petrarquisme segle XVI, que torna al veritable Petrarca i, per obra de Bembo, l’eleva a la categoria de model de poesia bembismo amb la redacció de florilegis, rimaris i vocabularis hi destaquen com a poetes Tansillo i Di Costanzo Neix aleshores un antipetrarquisme per exemple Aretino…
BRICS+
Economia
Política
Organització intergovernamental de caràcter polític i econòmic.
Formada el 2009 pels estats del Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina —amb el nom de BRIC —, el 2010 s’incorporà Sud-àfrica i adoptà el nom de BRICS —l’acrònim respon a les sigles en anglès d’aquests cinc països— L’any 2024 n’entraren a formar part sis països més —Egipte, Iran, Emirats Àrabs Units, Aràbia Saudita i Etiòpia—, fet que portà a canviar el nom per l’actual de BRICS+ Per l’extensió, la població i els recursos, aquests estats constitueixen les primeres potències dels països dits emergents estats situats fora del món tradicionalment considerat desenvolupat i que, en relativament pocs…
dret eivissenc
Dret balear
Dret especial vigent a les Pitiüses, contingut al llibre tercer de la Compilació del dret civil especial de Balears, aprovada el 1961.
En les donacions universals regeixen les mateixes disposicions que a Mallorca, i en la societat rural d’Eivissa i Formentera, les mateixes que a Menorca Aquestes últimes permeten de conservar en el règim de parceria, tan freqüent, els costums locals diferents dels menorquins en allò que la llei no preveu o no és expressament contractat També s’ha donat entrada a la definició, en igual forma que a Mallorca, en el dret de successió Fora d’aquests casos hom aplica el dret d’Eivissa i Formentera i si no n’hi ha el Codi Civil espanyol, derivat de les consuetuds que s’han mantingut malgrat una…
hoquei sobre herba

Hoquei sobre herba, equema i dimensions del terreny de joc i de la pilota
© Fototeca.cat
Modalitat d’hoquei practicada en camp d’herba.
És practicat entre dos equips d’onze jugadors La bola és de cuir, blanca i d’una circumferència compresa entre 224 i 235 mm El terreny de joc és rectangular 91,40 m de llarg i entre 50 i 55 m d’ample Per a poder fer un gol, la bola ha d’ésser impulsada per un jugador dins el cercle que delimita l’àrea de porteria qualsevol tir que entri a la porteria de fora d’aquesta àrea no és vàlida Els partits tenen una durada de 70 minuts, dividits en dos temps de 35 És la més antiga de les tres modalitats de l’hoquei i sembla originària de Pèrsia Establerta a Anglaterra al segle XIX, passà a les…
Joan Miquel Oliver i Ripoll

Joan Miquel Oliver i Ripoll
© Juan Miguel Morales
Música
Cantant, compositor i escriptor.
S’inicià musicalment en els grups Fora des sembrat i La Fosca, i el 1998 s’integrà com a guitarrista, compositor i lletrista a Antònia Font , del qual fou de fet el líder fins que la formació es dissolgué 2013 Parallelament a l’activitat amb aquest grup, també realitzà una trajectòria en solitari, que començà amb la publicació de l’àlbum Surfistes en càmera lenta 2005, el single , Sa núvia morta - Hansel i Gretel 2007, Bombón mallorquín 2009, a partir del qual publicà el llibre Quadern 2008 , una mena de crònica de la creació del disc mutació de les cançons, nous projectes, etc, i la trilogia…
Riccardo Giacconi
Física
Físic nord-americà d’origen italià.
Es doctorà a la Universitat de Milà 1958, on fou professor ajudant fins el 1956, que marxà als Estats Units, on fou professor a les universitats d’Indiana i Princeton El 1959 s’incorporà a l’American Science & Engineering Inc de Cambridge Massachusetts, empresa de la qual fou vicepresident El 1973 passà a ser vicedirector del departament d’astrofísica d’altes energies del Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics de Cambridge i fou també professor d’astronomia a la Universitat de Harvard Posteriorment fou director del Space Telescope Science Institute de la Universitat Johns Hopkins de…