Resultats de la cerca
Es mostren 3162 resultats
Cava

Petit nucli de Cava, amb la serra del Cadí al fons
© Arxiu Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cava (Alt Urgell), situat a 1 291 m d’altitud sobre un petit replà al peu mateix de la serra de Cadí, a la dreta del riu de Cadí o de Cava.
Les cases són agrupades, amb cobertes de pendent de teula àrab, i en un extrem hi ha l’església de Sant Climent, sufragània de la d’Ansovell És un petit edifici rectangular, amb portal adovellat, orientat a ponent, on es dreça, adossada, la torre quadrada del campanar La festa major es celebrava el 23 de novembre Segons la tradició, el poble antic era situat prop del castell, al lloc dit la Cadira del Senyor fou cremat i llavors la població es traslladà a l’indret actual Del castell només resten part dels paraments Situat dins el comtat de Cerdanya, la primera vegada que apareix…
Stabat mater
Música
Seqüència litúrgica llatina que comença amb els mots Stabat mater dolorosa juxta crucem lacrimosa, al·lusiva als dolors de la Mare de Déu al peu de la creu.
Per extensió, obra musical basada en aquest text Sorgida en cercles franciscans cap al segle XIII, sovint se n’ha atribuït l’autoria a Iacopone da Todi -1306 -tot i que no es pot dir amb certesa qui en fou l’autor- És formada per vint estrofes de tres versos -dos d’octosíllabs i un d’hexasíllab-, que se succeeixen en parelles de dues amb l’esquema de rimes AAB, CCB, Potser no fou escrita directament amb la intenció de ser cantada, però l’estructura del poema el feu vàlid per a ser usat com a seqüència a partir del segle XV Després de la seva supressió, dictada pel concili de Trento, l’any…
doxologia
Música
Cant de glorificació.
Aquest terme fa referència sobretot a dues formes la petita doxologia, que designa el Gloria Patri amb què es clouen els salms, càntics, etc, i la gran doxologia, que indica l’himne Gloria in excelsis Aquest himne apareix, juntament amb altres càntics, al final del salteri, en el còdex Alexandrinus segle V de la Bíblia grega, i, en una versió lleugerament diferent, en les Constitucions Apostòliques , un document canonicolitúrgic d’Antioquia del segle IV El testimoni més antic de la versió llatina és l' Antifonari de Bangor segle VII, bé que l’himne era cantat, com a mínim, des del segle V…
Museu del Càntir d’Argentona

Façana del Museu del Càntir d’Argentona
© Museu del Càntir - Marc Duran
Museu
Museu inaugurat el 1975 a Argentona (Maresme), de titularitat municipal, creat a causa del fort arrelament de la festivitat dedicada al càntir, que s’hi celebra des del 1951.
Installat a l’edifici de la Casa de la Cultura, l’any 2000 obrí de nou les portes després de tres anys de tancament Disposa de quatre plantes i un total de 800 m 2 , amb un nou projecte museogràfic que introdueix el visitant en l’ús de l’aigua i en els diversos estris emprats per a contenir-la mitjançant un fons fenici, grec i romà d’aproximació a l’origen del càntir i un recull d’atuells amb una cronologia que va des del segle XII fins a l’actualitat Vestíbul del Museu del Càntir d’Argentona © Museu del Càntir - Marc Duran Mostra també elements procedents de l’Àfrica, l’Amèrica del Sud, l’…
Fals

Vista d’una construcció rural a Fals
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Fonollosa (Bages), situat en un coster, a la dreta del torrent de la Vall, aigua avall de Fonollosa.
Originàriament Falcs , és situat en un gran pla entre les rieres de Fonollosa i de Rajadell, fou també senyoria dels poderosos Cardona Com un monument arqueològic del castell de Fals i de l’extingida grandesa, resten dues grans torres cilíndriques Vora el castell i l’església hi ha el nucli de Canet de Fals El poble disposa de l’Associació Cultural Recreativa de Fals 1988, de biblioteca i d’installacions esportives La Torre de Fals, Fonollosa © CIC - Moià Des del 1977 el poble de Fals celebra un pessebre vivent, amb el marc de fons de les torres del castell La festa major s’escau el dia de…
Alàs

Alàs
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi d’Alàs i Cerc, a l’Alt Urgell, situat al mig de la plana, en un lleu pendent, a 768 m d’altitud, a l’esquerra del Segre, enfront del pont d’Alàs.
Rere el poble, envoltant-lo, hi ha els altiplans de Sant Miquel, de Banat i el puig de Sanatge A més de la caseria agrupada entorn de l’església, ben a prop hi ha com un petit raval amb algunes cases L’església parroquial és dedicada a sant Esteve És capçada per un absis semicircular, potser d’origen romànic, i té una sola nau, coberta amb volta de creueria, a banda i banda de la qual s’obren petites capelles laterals La festa major se celebra pel juliol L’església de Sant Esteve és citada ja el 819, en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Sembla que antigament hi havia…
columbofília
Història
Interès pel foment de la cria i el millorament dels coloms.
De la simple afecció a la cria de coloms, molt estesa al Principat i especialment a Barcelona, a la darreria del s XIX hom passà a la cria de coloms missatgers com a activitat esportiva El 1873, Camil Fabra, director de l’agència Fabra de notícies, utilitzà coloms missatgers per aquest mitjà comunicà a Barcelona l’arribada del rei Alfons XII, el 1875 Per iniciativa de Diego de la Llave, hom fundà a Barcelona, el 1889, la Societat Columbòfila de Catalunya, la primera dels Països Catalans i de la península Ibèrica El mateix any es fundà la revista “La Paloma Mensajera”, òrgan, des del 1904, de…
coca

Coca de Sant Joan
© Marta Dòria
Gastronomia
Massa de farina i diversos ingredients, de forma generalment ovalada i plana, cuita al forn.
Amb una mateixa base farina, oli o mantega, ous, hom fa una gran varietat de coques, generalment ensucrades, com la coca bamba , la coca de pa o de forner sense ou, la coca d’aire grossa i estufada, típica de València, la coca fina amb aiguardent, i amb guarniment de fruita coca d’albercocs, de poma, de cireres , de confitura, d’ametlles i pinyons, etc Sovint hom confecciona també coques guarnint-les amb carn, peix, verdures o amb aquests ingredients barrejats, com la coca enramada botifarra, cansalada, pebrot i ceba, que rep també el nom genèric de coca amb recapte o coca amb…
Recvll
Publicacions periòdiques
Publicació, primer quinzenal i després setmanal, fundada a Blanes el 1920 per Salvador Cornellà.
Redactada en català, fou eminentment literària, encara que, de tendència catòlica social, feu nombroses campanyes en defensa del sindicalisme catòlic Entre els seus collaboradors més destacats cal esmentar Joaquim Ruyra i Joan Junceda Deixà de publicar-se durant la Guerra Civil de 1936-39 Reprengué la seva publicació, en castellà, el 1949, dirigida per Josep Figueres i Turró, i gradualment anà incorporant articles en català Des de la dècada de 1980 es publicà en català quinzenalment i, posteriorment, amb periodicitat mensual El 1952 instaurà una festa anual a partir d’un concurs…
Sant Sebastià de Coscollera (Vilanova de Meià)
Art romànic
Aquesta església no apareix fins molt tard Mai no degué tenir funcions parroquials i depengué del priorat de Santa Maria de Meià La quadra de Coscollera era habitada amb anterioritat a l’any 1137, quan el lloc de Coscollera apareix documentat en un capbreu del monestir de Santa Maria de Meià amb dos focs que pagaven censos al monestir Però, segons Roig i Jalpí, en aquesta quadra es concentrava un important nucli de població que fou destruït l’any 1395 per un exèrcit gascó enviat pel comte de Foix, i ja no es reconstruí, car el prior de Santa Maria manà aixecar una vila prop del monestir…