Resultats de la cerca

Membre del partit liberal demòcrata des del 1949, és especialista en qüestions de pesca i ha ocupat diversos ministeris de correus i telecomunicacions 1960-64, de salut i benestar 1965-68 i d’agricultura i recursos forestals i pesquers 1976-77 Cap del consell executiu del seu partit 1968-80, fou primer ministre del 1980 al 1982 Resta líder d’una de les faccions del partit liberal

Metge i home de confiança de Cristian VII de Dinamarca Suprimí el Consell d’Estat i, com a ministre del gabinet 1771, inicià una política reformista llibertat de premsa, reducció de les servituds de la pagesia, unitat de jurisdiccions i reforma del govern municipal de Copenhaguen Enemistat amb la noblesa i la clerecia, fou acusat d’adulteri amb la reina, detingut i torturat fins a morir

De jove es traslladà a Portugal, on esdevingué secretari vitalici de l’Academia das Ciências de Lisboa 1812 De nou al seu país, es distingí en l’organització del Brasil els anys anteriors de la independència Pere I el nomenà ministre 1821-23 i, bé que l’obligà a emigrar a França 1823-29, en abdicar 1831 el designà tutor del seu fill, Pere II

Deixeble de Kant, fou professor d’història a l’acadèmia militar de Berlín 1792 i educà el futur Guillem IV 1806 D’antuvi fou liberal, sobretot després del període que seguí la guerra d’alliberació prussiana 1813-15, però aviat adoptà posicions conservadores Seguidor de la política austríaca, l’esperit de la Santa Aliança inspirà la seva acció governamental com a ministre d’afers exteriors 1832

Diputat 1885, formà part de l’ala dreta del partit liberal Ministre d’afers estrangers 1905-16, es declarà partidari de l’Entesa Cordial, i fou l’artífex de l’acord amb Rússia 1907 Durant la Primera Guerra Mundial desplegà una intensa activitat diplomàtica, i a la seva gestió fou atribuït l’acord entre totes les potències en conflicte de no acordar cap pau per separat

Era fill de Joan V i de Maria Anna d’Àustria Deixà el govern a les mans del ministre Pombal, que dugué una política reformista típica del despotisme illustrat L’atemptat contra el rei el 1758 donà pretext a Pombal per a expulsar, processar i executar alguns aristòcrates Un atac de feridura obligà el rei a nomenar regent la seva muller, Maria Anna Victòria d’Espanya 1776

L’any 1809 entrà al servei de Rússia, on fou ministre d’afers estrangers 1816-22 participà en el congrés de Viena 1815 i hi defensà la causa grega El 1828 fou elegit president de Grècia, però esdevingué impopular a causa de la seva russofília i perquè no repartí les terres abandonades pels turcs Fou assassinat per dos membres de la família peloponèsia dels Mavromikhali

Casada 1806 amb L Fitz-Gerald, tinent irlandès del regiment d’Ultònia, en iniciar-se la guerra del Francès es distingí com a comandant de la companyia femenina de Santa Bàrbara, durant els setges de Girona El seu germà, Manuel Jonama i Bellsolà la Bisbal segle XVIII — segle XIX, fou alcalde de Guatemala i ministre de la guerra de la República de Guatemala 1850-53

Al gener, el president egipci Hosni Mubarak va convocar una cimera internacional a Xarm al-Xeikh per intentar trobar una solució a la crisi de Gaza A la reunió van assistir la primera ministra alemanya, Angela Merkel, el primer ministre britànic, Gordon Brown, i el president francès, Nicolas Sarkozy Tant aquesta com altres iniciatives mediadores egípcies encaminades a trobar solució al conflicte palestinoisraelià van resultar infructuoses

Les eleccions del 7 de juny no van aconseguir variar substancialment el mapa polític del país Va tornar a guanyar el Partit Popular Socialcristià CSV, amb 26 escons, i el Partit Socialista dels Treballadors de Luxemburg LSAP, amb 13 escons Dos mesos més tard es va anunciar l'acord de coalició entre ambdós partits, i el primer ministre Jean-Claude Juncker va aconseguir de nou el càrrec