Resultats de la cerca
Es mostren 3431 resultats
Josep Maria Carulla i Estrada
Literatura
Escriptor d’ideologia catòlica tradicionalista.
El 1868 s’incorporà al cos de zuaus pontificis, lluità a Roma contra els garibaldins i, de retorn a Catalunya, propugnà una croada per a restituir els Estats Pontificis a Pius IX A la tercera guerra Carlina fou auditor de guerra del general Rafael Tristany Fundà a Madrid la revista La Civilización 1874-80 Els darrers anys de la seva vida residí a Granada, on escriví una pintoresca i popular versió de la Bíblia en versos castellans Publicà Roma en el centenario de San Pedro 1867, Homenaje filial a Su Santidad el papa Pío IX 1875, biografies de Pedro de la Hoz 1866 i de l’…
Hildesind
Cristianisme
Primer abat de Sant Pere de Rodes.
Fill de Tasi, fundador del monestir, aquest el creà abat entorn del 944 El 948, juntament amb el seu pare, féu una donació de béns a Acfred, abat de Banyoles, per tal d’obtenir la renúncia d’aquesta abadia sobre el seu monestir El rei Lluís IV sancionà, amb un precepte del mateix any, la transacció, i concedí a Hildesind i a Tasi la immunitat reial per a Rodes, la confirmació dels seus béns i la lliure elecció de l’abat Sota el seu govern l’abadia prengué una gran volada el 953 es trobava a Laon, on obtingué un nou precepte reial per a la seva abadia, i el 974 féu un viatge a Roma, on el…
Ermenegild
Història
Rei visigot usurpador (583?-584).
Fill del rei Leovigild i de Riquilda i germà de Recared Casat amb Ingunda, princesa catòlica, germana de Khildebert d’Austràsia, es convertí al catolicisme Enviat abans a governar la Bètica, es féu capitost i rei de la facció catòlica contrària a Leovigild Aquest no tolerà la rebellió, que no comptà amb l’ajut dels bizantins tot i haver-ho promès Ermenegild fugí als voltants de Còrdova, on fou fet presoner Davant la seva negativa a abjurar la nova religió, fou exiliat a València i poc després tancat a la presó de Tarragona, on fou decapitat A part la rebellió, censurada pels contemporanis, el…
Pedro Enríquez de Acevedo y Álvarez de Toledo
Història
Militar
Militar castellà.
Comte consort de Fuentes de Valdepero, fill del tercer comte d’Alba de Liste, participà 1557 amb el duc d’Alba en les campanyes de Nàpols contra el papa Pau IV Capità general de Portugal 1589, en morir l’arxiduc Ernest 1595 fou nomenat cap suprem dels exèrcits als Països Baixos i continuà les lluites contra Enric IV de França Felip III el féu membre dels consells d’estat i de guerra Capità general del Milanesat 1600-10, reprengué la lluita contra França, mantingué oberta la comunicació entre el nord d’Itàlia i Flandes i construí una fortalesa a la vall d’Adda per a tancar el pas…
Ramon Despont
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou auditor del palau apostòlic, prelat domèstic del papa, exarca d’Ancona i arquebisbe de València 1288-1312 El 1295 Jaume II el nomenà, a més, canceller de la corona catalanoaragonesa i exercí des d’aleshores diverses gestions diplomàtiques a Sicília 1297, Sardenya i Còrsega 1303 El 1303 ingressà, a València, a l’orde dominicà, sense, però, renunciar la seu el seu esperit auster contrastà, a la cort, la influència espiritualista d’Arnau de Vilanova Visità unes quantes vegades la diòcesi i convocà dos sínodes 1269 i 1303 Intervingué en el concili general de Viena del Delfinat i…
Acte per a la Immaculada Concepció de Maria
Literatura catalana
Nom donat a una peça dramàtica de caràcter al·legòric a favor de la creença en la concepció immaculada de Maria.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra segueix el model castellà de l’acte marià, de característiques semblants —des del punt de vista formal— a l’acte sacramental, però temàticament singularitzat, perquè tracta de l’absència del pecat original en la concepció de la que ha d’esdevenir Mare de Déu És anònima i es conserva fragmentàriament, sense començament ni final el tros conservat 732 versos és d’una gran ambició literària i teològica És probable que la peça fos representada dalt d’un carro triomfal en la cavalcada organitzada pel collegi de Betlem de Barcelona, el 13 de maig de 1662, per…
bisbat d’Oriola-Alacant

Bisbat d’Oriola-Alacant
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat d’Oriola i des del 1959 també la ciutat d’Alacant.
La seva demarcació s’estén per la zona meridional de l’actual província d’Alacant Oriola, Dolores, Elx, Alacant, Novelda, Monòver, Villena, Xixona, la Vila Joiosa, Callosa d’En Sarrià, Callosa de Segura, Mutxamel i Torrevella Consta de cent vuitanta-cinc parròquies, dividides en disset arxiprestats una de les parròquies és a l’illa de Tabarca Té una extensió de 4415 km 2 La creació definitiva del bisbat tingué lloc el 1563 a instàncies de Felip II i amb l’autorització del papa Pius IV 1564 El seu territori corresponia a la governació d’Oriola més Cabdet i Aiora, que eren del Regne de…
Religió 2018
Religió
Religió catòlica Discurs del papa Francesc davant les autoritats irlandeses durant el seu viatge apostòlic a Irlanda © Vatican Media L’any 2018 la tasca apostòlica del papa Francesc va tenir com a principal interès la sensibilització per la immigració i el paper dels joves en l’Església catòlica Pel que fa als fluxos migratoris provocats pels conflictes armats i les crisis econòmiques i humanitàries, el bisbe de Roma va demanar que els països elaboressin, juntament amb les Nacions Unides, un pacte mundial sobre els refugiats que garantís la humanitat i assistència en el seu tractament En…
Romanya
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia septentrional, que correspon a les províncies de Forlì i Ravenna i un petit sector de la de Bolonya.
Comprèn el sector oriental de la regió administrativa de l'Emília-Romanya i s’estén al S del riu Reno fins a la vall del riu Tavollo, que la separa de les Marques Participa de la naturalesa de l’ Emília, a excepció del SW, que correspon a la dorsal apenina la resta és una plana constituïda per alluvions quaternaris i drenada per nombrosos rius que corren parallels a l’Adriàtica, on presenta una costa rectilínia, uniforme i plana La riquesa de la Romanya és bàsicament l’agricultura s’hi destaquen els conreus de fruiters, que l’han posada a l’avantguarda d’aquests productes hom també conrea la…
Conca
Una de les típiques cases penjades de Conca
© Fototeca.cat
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat de Castella-la Manxa, situada a la confluència del Xúquer amb el Huécar, als contraforts de la serralada Ibèrica.
La ciutat, en un turó a la riba esquerra del Xúquer, des del segle XIX s’ha estès vers la plana conserva el nucli antic constituït per un carrer, parallel als rius, amb cases penjades sobre l’espadat calcari Hi són recursos recents l’explotació de la fusta serradores i també l’afluència turística La principal activitat de la població, però, correspon al sector terciari funcions administratives, comerç L’any 1970 fou construït el polígon industrial de la ciutat Anomenada per primera vegada l’any 784 per un cronista àrab, estigué ocupada pels àrabs fins el 1177, que fou conquerida per Alfons…