Resultats de la cerca

A Catalunya, al segle IX, fabricà moneda Frodoí, bisbe de Barcelona, a qui Carles el Calb havia concedit el terç del benefici sobre el monedatge 862 Els bisbes de Vic reberen el mateix privilegi 912 del comte Guifré II de Barcelona i encunyaren moneda entre els segles X i XIII La seu de Girona emeté moneda sota el mateix privilegi, concedit 934 pel comte Sunyer, fins al segle XII

Debutà en la companyia Tutau-Mena, al Teatre Olimp 1872 El 1874 intervingué en obres teatrals al Liceu, i des del 1876 actuà al Romea Hi estrenà Mar i cel , de Guimerà, un dels seus majors èxits Escriví algunes comèdies, com Ja és l’hora 1880 i Qui serà l’avi 1887 Morí quan era a punt d’incorporar-se a la companyia de Carolina Tubau, al Principal

Apareix ja com a comtat el 1023 Passà a la corona el 1218 i fou concedit el 1269 com a apanatge a Robert de França, fill de Lluís IX i ascendent dels ducs de Borbó, a qui els fou confiscat el comtat el 1524 i, més tard, fou donat a la branca dels Borbó-Condé Actualment el títol comtal és portat pel fill gran del comte de París i hereu dels Condé

Segons la llei processal civil, només comporten execució la primera còpia d’una escriptura o la segona còpia donada amb manament judicial i amb citació de la persona a qui ha de perjudicar o del seu causant, qualsevol document privat reconegut sota jurament davant el jutge competent, la confessió feta davant el jutge competent i les lletres de canvi acceptades sense oposar-hi falsedat al moment de protestar la lletra per manca de pagament

S’inicià musicalment a sis anys i posteriorment amplià els seus estudis a l’Escola Central de Música de Moscou i al conservatori de la mateixa ciutat Descobert per directors com Zubin Mehta, aviat fou convidat a realitzar diverses gires pels Estats Units Actuà algunes vegades sota la direcció de Leonard Bernstein, amb qui assolí un gran èxit de públic i crítica en ocasió d’uns concerts realitzats a París al setembre del 1975

Fou alumne predilecte de N Porpora, de qui prengué el sobrenom El 1741 es traslladà a Berlín, on fou cantant de cambra de Frederic el Gran, el qual compongué per a ell una cantata profana i les variacions sobre l’ària "Digli ch’io son fedele" de l’òpera Cleofide 1731, de JA Hasse Gaudí de gran prestigi a Alemanya com a cantant d’òpera italiana El 1742 interpretà a Venècia la Statira , de Porpora

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de pals Consta d’una espasa de ferro i una petita vara, també de ferro, que la percut Conjuntament amb la flauta, el tambor i les castanyoles, forma part de la formació instrumental pròpia de tocates i balls tradicionals de l’illa d’Eivissa S’acostuma a construir per encàrrec i sovint incorpora algun motiu ornamental identificatiu, com ara les inicials de qui l’ha encarregat

Cada jugador, per torn, es trasllada al bàndol contrari i va collocant la mà sobre la de cada adversari En decidir-se per un, li dóna un cop a la mà i corre cap al seu bàndol mentre el qui ha estat colpejat l’empaita Si és agafat abans d’arribar al seu bàndol ha de restar al centre fins a ésser rescatat per un company Guanyà el bàndol que resta amb més jugadors

Fou davanter de pala curta i de pala llarga del Club Natació Barcelona 1947-49 i del Club Deportivo Piscinas 1949 Assolí el Campionat de Catalunya de pala curta 1951-58, 1962-63, 1966, 1970 i el de pala llarga 1957-66 amb Jordi Vidal, amb qui també es proclamà subcampió d’Espanya de pala 1954, 1955 i semifinalista en nou ocasions A partir del 1975 es dedicà a entrenar el seu fill Pere

Aquesta secta nasqué arran de la successió del califa fatimita al-Mustanṣir mort el 1094, quan el seu fill petit, al-Musta'lī, féu executar el seu germà gran Nizār de qui deriva la secta dels nizarites i el fill d’aquest El darrer imam visible dels mustalites, el califa al-Āmir, fou assassinat el 1129 La secta, ja des del s XII, s’estengué cap a l’Índia i trobà adeptes sobretot al Gujarat