Resultats de la cerca
Es mostren 2409 resultats
Pedro Berruguete
Pintura
Pintor castellà.
Treballà vers 1475-80 al palau d’Urbino La delimitació de la tasca que hi féu ha originat polèmiques entre els especialistes Hom li atribueix la major part dels vint-i-vuit retrats imaginaris d’homes illustres que decoraven el studiolo o cambril del duc avui repartits entre el palau d’Urbino i el Musée du Louvre, el Retrat del duc Federico de Montefeltro amb el seu fill palau d’Urbino i d’altres obres El seu estil concerta d’una manera personal la minuciositat descriptiva de l’estil flamenc amb una monumentalitat i un sentit de la perspectiva, de l’espai i de la llum estrictament italians El…
Esglésies de l’Alta Ribagorça Occidental anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies de l’Alta Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Benasc Santa Maria de Benasc Sant Martí de Benasc Sant Pere d’Ancils Bissaürri Sant Cristòfol de Bissaürri Sant Just i Sant Pastor d’Urmella abans d’Orema Santa Maria d’Arassant Mare de Déu de Fades Sant Esteve de Renanué Sant Jaume de Gavàs Sant Joan de Gavàs Sant Feliu de Veri Sant Martí d’Estet o de Veri Castillo de Sos Sant Sebastià de Castillo de Sos Monestir de Castillo Sant Martí de Lliri Mare de Déu del Pui de Lliri Sant Pere del Ru Mare de Déu de Gràcia del Ru Gia Sant Vicenç de Gia Sant Martí de Gia Les…
Manuel Gònima
Música
Mestre de capella català.
Vida Molt probablement es formà a Lleida amb Domènec Teixidor Estigué a Barcelona, on fou deixeble dels mestres de capella Bernat Tria, de la capella del Palau de la Comtessa, i Pau Llinàs, de la capella de l’església de Santa Maria del Pi El 1733 intentà aconseguir la plaça de mestre de capella de la seu de Vic, però no tingué èxit Finalment, el 1735 guanyà la plaça de mestre de capella de la catedral de Girona en substitució de Tomàs Milans A la seu gironina es jubilà el 1774 i Francesc Juncà li succeí en el càrrec Tot i així continuà vinculat a la catedral, perquè es té constància que…
Orquestra Ciutat de Granada
Música
Orquestra creada a Granada l’any 1990 sota la direcció de Juan de Udaeta, càrrec que des del 1994 ha assumit Josep Pons.
La temporada de l’orquestra comença al mes de setembre amb un cicle de concerts a la seva seu de l’Auditori de Granada, que es complementa amb el cicle Música y Poesía -iniciat el 1998-, els Concerts Simfònics, el Festival Monogràfic -dedicat cada any a l’obra d’un compositor- i un cicle dedicat a la música de M de Falla, que es duu a terme des del 1995 Els darrers anys també realitza una sèrie de concerts familiars i una altra de concerts didàctics, dirigits a les famílies i a les escoles respectivament, que tenen com a objectiu despertar l’interès dels infants per la música i fer-los…
Aeròdrom d’Empuriabrava
Esports aeris
Aeròdrom d’aviació general i esportiva de Castelló d’Empúries especialitzat en salts amb paracaigudes.
Fou inaugurat el 1968 amb el nom d’Aeròdrom de Castelló d’Empúries i s’hi traslladà el Reial Aeroclub de Girona S’hi dugueren a terme vols publicitaris, bateigs d’aire, vols esportius i també fou utilitzat per avions militars i per turistes estrangers Al principi de la dècada dels setanta s’hi celebrà una etapa de la Volta Aèria a Catalunya i el 1972 s’hi dugueren a terme els primers vols sense motor El RACG tornà a les seves antigues installacions el 1977 i el nou propietari de l’aeròdrom, Tomàs Oriol i Bartrina, hi fundà l’Aeroclub de l’Empordà, que tingué molta activitat aèria durant l’…
Laura a la ciutat dels sants
Cinematografia
Pel·lícula del 1986; ficció de 103 min., dirigida per Gonzalo Herralde Grau.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IPC - Ideas y Producciones Cinematográficas Enric Viciano, Barcelona, Lauren Films Antoni Llorens, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1931 de Miquel Llor GUIÓ Gustau Hernández, GHerralde, EViciano FOTOGRAFIA Xabier Agirresarobe Eastmancolor i Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Marcelo Grande MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Jordi Cervelló, Joan Albert Amargós arranjaments SO Licio Marcos Ferreira de Oliveira INTERPRETACIÓ Ángela Molina Laura, Juan Diego Tomàs, Terele Pávez Teresa, Sergi Mateu Adrià, Alfred Lucchetti l’oncle Liborio, Carles Lucena l’…
Pierre-François-Charles Augereau

Pierre François Charles Augereau
© Fototeca.cat
Història
Militar
Mariscal napoleònic.
D’origen humil, s’allistà a l’exèrcit revolucionari el 1792 i al cap d’un any ascendí a general Féu llavors la campanya dels Pirineus Orientals contra els exèrcits de Carles IV 1793 Després lluità contra els austríacs a Itàlia 1796 i es barrejà àdhuc en la política del Directori com a protagonista del cop d’estat del 18 fructidor 1797 El 1804 Napoleó el nomenà mariscal i, el 1806, duc de Castiglione El 1809, sota l’imperi, fou enviat de nou a Catalunya per a l’expugnació definitiva de Girona En aconseguir-ho fou nomenat governador general de Catalunya 1810, en virtut dels decrets imperials…
Guillem Forteza i Valentí
Literatura catalana
Assagista, poeta i crític literari.
Vida i obra Fou batxiller en dret per la Universitat de Barcelona 1851 D’un temperament bohemi, afectat de malalties venèries i de dipsomania, portà una carrera professional inestable Treballà a l’Arxiu Municipal de Barcelona 1856, al del monestir de San Isidoro del Campo, de Sevilla 1859, al de l’Academia de la Historia de Madrid 1861 i als estatals d’Alcalá de Henares 1866 i del Regne de Mallorca Collaborà a la premsa de Palma Diario de Palma , El Palmesano , a la de Barcelona Revista de Cataluña , i, en la dècada dels seixanta, a la de Madrid Dirigí la societat Reunión Literaria 1859 de…
,
Hilari de Cara i Casaleiz
Literatura catalana
Poeta.
Llicenciat en història moderna i contemporània per la Universitat de Barcelona 1972 i doctor en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears amb la tesi Literatura postmoderna L’obra narrativa de Quim Monzó 1989, ha estat professor de llengua i literatura angleses i catalanes en diferents centres de Badalona, i catedràtic de llengua i literatura castellanes a l’IES Mossèn Alcover de Manacor En 1995-2002 visqué als Estats Units, on fou professor de llengua i literatura castellanes a l’Escola Internacional de les Nacions Unides Militant del Partit Socialista de Mallorca PSM, en…
,
geografia històrica
Geografia
Branca de la geografia que estudia la història del territori.
Utilitza com a fonts per a la seva anàlisi mapes antics, novelles i diaris de viatgers, llibres i registres notarials, diaris i revistes, i dades estadístiques o llibres de tipus administratiu com ara els cadastres, els amillaraments, els registres parroquials, o els censos i els padrons, entre d’altres L’objectiu dels estudis de geografia històrica és interpretar els processos econòmics, demogràfics i socials per tal d’establir quina ha estat l’evolució d’un espai Els principals estudiosos de la matèria en l’àmbit internacional són Lucien Febvre, Fernand Braudel, Carl O Sauer, Georges Duby i…