Resultats de la cerca

Professor de dret a Montpeller i canceller i guardià del segell reial 1300-13 Dirigí la política antipapista de Felip IV de França i empresonà Bonifaci VIII a Anagni 1303, amb la intenció de fer-lo jutjar per un concili Excomunicat pel papa, que fou alliberat, fou absolt per Climent V 1311, amb la condició que anés en pelegrinatge a Terra Santa Hom creu que era descendent d’una família de càtars

Fou general de brigada i participà en la campanya del Marroc S'esforçà per aconseguir la creació d’un museu provincial a Alacant, ciutat en la qual presidí la Creu Roja, fou vicepresident de la Cambra Agrícola i Societat d’Amics del País, organitzà una exposició agrícola i industrial 1904, creà el Foment de les Arts i fou alcalde 1923 El 1922 fou mantenidor dels jocs florals de Lo Rat Penat a València

Participà a la decoració del Palau Reial a Poblet 1398-1408, obra dirigida per l’arquitecte Arnau Bargués Hom li atribueix la imatge de Sant Rafael a la façana gòtica de la casa de la ciutat de Barcelona, deguda segons altres estudiosos a Pere Sanglada Hom el creu introductor d’un nou corrent a l’escultura gòtica catalana que es decanta vers una aproximació més imaginativa i alhora més expressiva de la realitat

Del 1370 al 1375 succeí el mestre Cascalls en la direcció de les obres del claustre i el campanar de la seu de Lleida El 1390 planejà el gran pòrtic dels Apòstols, i és autor dels relleus i de les imatges, llevat de la de la Mare de Déu, al nínxol central, que hom creu posterior i que s’atribueix a Jordi Safont, deixeble seu El 1410 treballava en el coronament de la torre major

Estudià a la Universitat de Barcelona i amplià estudis a París i a Heidelberg, on visqué alguns anys Fou lector a la Universitat de Tübingen i professor a la Universitat Catòlica de Washington Especialista d’epigrafia semítica antiga sud-aràbic, fenici, estudià inscripcions feniciopúniques del sud de la península Ibèrica i d’Eivissa Publicà també alguns articles sobre els arabismes en català i castellà L’any 2000 rebé la Creu de Sant Jordi

Antic president de l’Associació Excursionista de Reus, és coautor, amb Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna, de la tercera edició de la guia itinerària Les muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena 1960 A més, publicà diversos llibres de toponímia, com Els topònims de la ciutat i del terme de Reus 1957, premi Eduard Brossa 1955 de la Societat Catalana de Geografia El 1997 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi

El seu distintiu és una banda blanca perfilada de morat de la qual penja una creu de vuit puntes El 1794 en foren aprovats els estatuts per la reina, que n'és el cap Les infantes d’Espanya en són decorades des que neixen o des que són batejades L’any 1816 foren reformats els estatuts d’aquest orde, i fou concedit el tractament d’excellència per a les dames de l’orde

Publicat a Barcelona des del 5 de maig de 1900 al 27 d’abril de 1902, fou fruit de la suspensió voluntària de La Creu del Montseny Per no entrar en conflicte amb l’autoritat eclesiàstica, atesa la situació de Verdaguer, declarà continuar l’esperit de l’antic setmanari La Veu de Catalunya Hi collaboraven Serra i Boldú, Font i Sagué, Abril Virgili, Oliva i Bridgmann i Joan B Codina, entre altres escriptors

Situada dins l’antic terme del castell de Rajadell, al lloc de Monistrol Molt aviat degué adquirir la categoria de parròquia, que encara conserva anteriorment pogué ser un petit monestir de tradició visigòtica El lloc és documentat des del 978 i l’església apareix esmentada el 1023 El 1292 són esmentats els altars de Santa Maria, Sant Pere, Sant Joan i Santa Creu L’actual edifici no sembla que conservi res d’època romànica

Fill d’un professor d’oboè italià establert a Barcelona A divuit anys guanyà la plaça d’oboè de l’orquestra del Teatre de la Santa Creu Fou músic major de regiments a Barcelona i a Madrid, ciutat on residí des del 1865, oboista de la capella reial i professor d’aquest instrument al conservatori de Madrid Compongué l’òpera Il proscritto di Altemburgo 1843 i una peça per a quatre orquestres 1852