Resultats de la cerca

Assolí un cert prestigi internacional com a pintor Obrí la Sala Mercè, projectada per Antoni Gaudí, a la Rambla barcelonina Hi programà visions musicals i projeccions parlades entre el 1904 i el 1908, en què es combinaven diverses arts Del 1905 al 1907, s’encarregà també de la gestió del Teatre Principal, on els Espectacles i Audicions Graner oferiren representacions teatrals i concerts Arruïnat, marxà als Estats Units i retornà a Barcelona el 1927

Competí representant els clubs Bam Chun Dokwan i Lee Young Montcada Fou campió de Catalunya de tècnica i exhibició 2008 i d’Espanya de pumse El 2009 guanyà les medalles de bronze al Campionat del Món i al d’Europa de tècnica El 2003 fou nomenat director i mestre de l’alta escola d’arts marcials Song Duck de Barcelona Dirigí la seva pròpia alta escola de taekwondo, Bam Chun Dokwan III

Format a Mallorca i a Barcelona, les seves primeres obres palesen un esperit inquiet i un interès clar per la recerca experimental Collaborà en dos números 1976 i 1977 de Neon de Suro , publicació de joves artistes mallorquins Els anys 1980 i 1981 començà a realitzar pintures que entroncaven amb els models dels nous expressionistes alemanys o de la transavantguarda italiana, les quals el donaren a conèixer internacionalment arran de la seva presentació a la Documenta 7 de Kassel 1982 La seva obra més característica evita qualsevol mena de vinculació amb el conceptualisme o l’abstracció, i…

Format a l’Acadèmia de Sant Carles, on fou deixeble de Josep Fernández i Olmos De condició modesta, simultanejà els estudis amb l’ofici de barreter, i realitzà en aquesta primera època quadres com Santa Mònica Museus d’Art de Barcelona i els retrats de Matrimoni del Forcall coll particular i Mestre barreter Museu de Belles Arts de València Durant aquest temps se sentí atret per l’estil de Francesc Domingo El 1871 obtingué medalla de plata a l’exposició de la Societat d’Amics del País i dos anys més tard concorregué a l’Exposició Regional de Barcelona, ciutat on residí aleshores alguns mesos…

Estudià belles arts, i posteriorment, composició a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki amb Paavo Heininen, on es graduà l’any 1981 Posteriorment amplià estudis a l’Escola Superior de Música de Friburg Alemanya, on es diplomà sota la direcció de B Ferneyhough i K Huber el 1982, i l’any següent a l’IRCAM de París, on estudià música electrònica i establí la seva residència Utilitzà l’electroacústica en la majoria de les seves obres, juntament amb instruments acústics amb una especial preferència pel violoncel i, de vegades, altres estímuls extramusicals, com textos, impulsos visuals o…

Neta d’un patriarca de l’Església ortodoxa sèrbia i filla d’un heroi iugoslau de la resistència de la Segona Guerra Mundial, rebé una educació extremament estricta que per reacció influí en l’orientació de la seva carrera artística Explora en ella mateixa la recerca dels límits de l’experiència humana tant en el vessant físic com en el psíquic, molt especialment el sofriment Les seves accions l’han convertida en un dels representants del body art i de la performance més reconegudes, i ella mateixa s’autoproclamà “àvia de l’art de la performance ” Després de completar estudis a les Acadèmies…

Fill d’un funcionari de policia normand A la Petite École de Dessin de París 1854 fou deixeble de Carpeaux i de Barye Rebutjat en les proves d’ingrés a l’École des Beaux-Arts de París, s’hagué de dedicar a la decoració Deixeble de Carrier-Belleuse, el 1864 envià L’home del nas trencat al Salon i li fou rebutjat Fou caporal de la Guàrdia Nacional en la guerra Francoprussiana Residí a Brusselles 1871-75 com a ajudant de Carrier i com a soci de l’escultor Antoine-Joseph Van Rasbourg, amb qui realitzà el monument al burgmestre Loos del parc d’Anvers, entre altres obres A Itàlia 1875…

Fill de cantants de sarsuela, el 1950 anà a residir a Mèxic, on estudià piano i direcció orquestral amb Igor Markevitch Debutà com a baríton als setze anys, al costat dels seus pares, i el 1960, ja com a tenor, a Monterrey Mèxic com a Alfredo en La Traviata El 1962 obtingué un gran èxit a Texas amb Lucia di Lammermoor , i aviat esdevingué un dels primers tenors mundials Cantant de veu molt bella, bona tècnica i agut suficient, es caracteritza per les seves interpretacions expressives i vehements Conrea un repertori amplíssim, que va des dels papers de tenor lleuger Nemorino, passant pels de…

Aquest capítol pretén introduir el panorama de les exposicions i les galeries d’art més importants a Catalunya en l’època del Modernisme Centrem l’atenció en galeries i sales comercials, certàmens oficials i sales d’exhibició alternativa Aquestes plataformes protagonitzaren una activitat decisiva entre els anys 1890 i 1910, que contribuí tant a la propagació dels nous estils com a la definició de les pautes que havien de regir la difusió i consum de l’art en la societat del segle XX Caricatura 1902 de Lluís Masriera, que reflecteix l’interès públic que suscitaven les exposicions, fins i tot…

Indústries tèxtils cotó i llana Fou capital del Japó del 710 al 784, període esplendorós en el camp de les arts, conegut amb el nom de Nara no jidai període Nara Centre antiquíssim d’arquitectura i d’escultura, cal destacar-ne els temples de Hōryūji i de Hokkiji segle VII i els edificis sagrats de Kofukuji, conjunt que permet de seguir l’evolució plàstica del segle IX al XIII amb una pagoda de cinc pisos, del 1411