Resultats de la cerca
Es mostren 6674 resultats
LUCA
Nom amb què es coneix el darrer ancestre comú universal a tots els éssers vius de la Terra, sigla del nom en anglès last universal common ancestor.
És un organisme hipotètic, d’una edat estimada en 3500 milions d’anys, deduït a partir de les filogènies moleculars de tots els llinatges d’éssers vius i de les característiques que comparteixen De morfologia relativament similar a la dels bacteris actuals, però molt més senzill, utilitzava l’ ADN com a material hereditari, tenia mecanismes de transcripció i traducció basats en molècules d’ ARN , en ribosomes formats per proteïnes i molècules d’ARN específiques i en el codi genètic, i tenia la maquinària cellular necessària per a realitzar les reaccions metabòliques bàsiques
Butser Ancient Farm
Laboratori d’arqueologia experimental a Hampshire, Anglaterra.
Fundat el 1972, l’objectiu del laboratori és reproduir —a partir de la documentació arqueològica— i fer funcionar —emprant espècies animals i vegetals iguals o similars a les antigues— una granja semblant a les que hi hagué a l’edat del ferro a Anglaterra 300 aC, amb vista a verificar un seguit d’hipòtesis sobre aquella època L’experimentació ha tractat diferents aspectes, com ara l’arquitectura, les tècniques d’emmagatzematge, la ramaderia i l’agricultura, i ha permès avaluar els rendiments agrícoles, així com precisar la funcionalitat de nombroses estructures i instruments
Musèu Dera Val d’Aran
Museu
Museu d’àmbit comarcal amb seu central a l’edifici renaixentista de la Tor deth Generau Martinhon de Viella.
S'inscriu dins la tendència dels ecomuseus Conté arqueologia aranesa de l’edat del bronze i d’època romana, escultura medieval aranesa entre la qual destaquen el Crist de Casarilh i el d’Escunhau, del s XIII i estris del camp i d’oficis de la vall Hom conserva en aquest museu l’armari dels privilegis o “de les sis claus”, moble del s XVIII on hom guardava l’arxiu L’antiga església gòtica de sant Joan d’Arties ha estat adaptada per a sala polivalent i d’exposicions del museu
Beranui

Vista de l’església de Sant Joan Evangelista de Beranui (la Torre de Cabdella)
© Jaume Ferrández
Poble
Poble del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), a 1.023 m d’altitud, a la vall Fosca, a la riba esquerra del Flamisell.
És centrat per l’església parroquial de Sant Joan Evangelista, petit edifici de pedra amb un campanar de torre vuitavat que conserva una antiga pica d’aigua beneita de tradició romànica, de la qual depenen l’església del despoblat de Gramenet de Beranui i el santuari marià de la Plana Procedent de Beranui, el Museu d’Arqueologia de Catalunya conserva una punta de sageta de bronze i dos vasos de l’edat del ferro, segurament procedents d’una necròpolis Hom fa festa major el quart cap de setmana d’agost
Bederrès
País del Llenguadoc mediterrani, Occitània, que rep el nom de l’antiga Beterris
, origen de l’actual Besiers.
El territori, limitat al sud pel mar, s’estén a banda i banda del riu Orb i del curs inferior de l’Erau al nord-oest arriba fins a la ciutat de Sant Ponç Presentava ja característiques pròpies abans de la colonització romana, que respectà la identitat del primitiu pagus , base, al llarg de l’edat mitjana, del vescomtat de Besiers Actualment, desaparegudes les peculiaritats administratives, les característiques comarcals perduren, humanament, a través del seu parlar, un subdialecte oriental del llenguadocià, parlat a Besiers, Agde, Pesenàs, Bedarius i Sant Ponç, i a llurs…
anacoreta
Religió
Persona que es retira a un lloc solitari per portar-hi una vida de silenci, pregària i mortificació.
Tècnicament el terme es refereix tant als cenobites com als eremites, però a la pràctica ha estat aplicat als últims, és a dir a persones que viuen completament soles D’anacoretes, se'n troben a moltes de les religions històriques hinduisme, budisme, islamisme, judaisme Dins el cristianisme, els anacoretes generalment han volgut donar testimoni, amb la seva forma de vida, del caràcter sobrenatural del regne de Déu Al començament duien aquesta mena de vida sense cap lligam jurídic Més tard, a l’edat mitjana, l’Església la regulà cenobita ¦ eremita
baster | bastera
Oficis manuals
Persona que té per ofici de fer basts i tots altres arreus per a les haveries, adobar-ne o vendre’n.
A Barcelona, antigament, els basters formaven gremi amb els albarders i els morrallers, fins que, a la baixa edat mitjana, se'n separaren Al s XVIII aquests oficis s’aplegaren una altra vegada en un sol gremi 1766 En general, totes les varietats de l’ofici formaven part de la confraria dels freners Les darreres ordinacions del gremi de Barcelona foren les projectades el 1834 A Palma, el 1683 els basters s’ajuntaren amb els sellers per formar una sola corporació i la confraria de Sant Bernardí de Siena
cal·ligrafia
Escriptura i paleografia
Art d’escriure les lletres d’un alfabet d’una manera artificiosa, segons un model, amb intenció estètica.
S'oposa a l’escriptura espontània, que, per la seva relativa velocitat, tendeix a les formes cursives, que donen un encuny personal a l’escriptura En algunes cultures orientals la calligrafia ha gaudit tradicionalment d’una gran consideració Així, a la Xina ha estat considerada un art, fins i tot superior a la pintura, i a Pèrsia i entre els pobles àrabs ha constituït un important element artístic i de decoració A l’Occident, la calligrafia fou conreada principalment a l’edat mitjana pels copistes dels monestirs escriptura
elefant marí

Elefant marí
© Fototeca.cat
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels pinnípedes, de la família dels fòcids, d’una gran llargada (6,5 m), amb un apèndix en forma de trompa erèctil (40 cm) present només en els mascles.
L’espècie Mangustirostris té el cos molt gros i pot pesar fins a 3000 kg El tronc és fusiforme, i la pell, bruna grisosa, canvia de color segons l’edat, el sexe i l’estació Viu en petites colònies a les costes de Califòrnia i Mèxic L’espècie Mleonina arriba a pesar 3500 kg i viu en les mars australs Són espècies en procés d’extinció a causa de l’abusiva caça que hom n'ha fet, puix que de la seva gran quantitat de greix hom pot extreure molt d’oli
Santa Magdalena de Malosa (Sant Jaume de Frontanyà)
Art romànic
L’església de Santa Magdalena de Malosa és avui totalment perduda devia ésser una església preromànica que com Sant Julià de Cosp, Sant Esteve de Montner o Tubau, Sant Cristòfol de les Planes, Santa Maria dels Oms i Sant Llorenç de Corrubí, depenia de l’església parroquial de Sant Jaume de Frontanyà des del segle X, en què fou consagrada la primera església de Frontanyà Devia centrar un petit nucli de poblament d’una certa densitat demogràfica, probablement una antiga vila, i en avançar l’edat mitjana devia perdre importància i quedar sense culte