Resultats de la cerca
Es mostren 20014 resultats
ziiàrida
Història
Membre d’una dinastia musulmana que governà Qazwīn, Rayy i Ṭabaristān des del 928 fins al 1077.
Amb continuades aliances i enfrontaments amb els samànides i els buwàihides, la seva sobirania al territori els fou reconeguda pels califes abbàssides Maḥomēd de Ġaznī els obligà a declarar-se vassalls, i finalment la dinastia fou anorreada pels turcs seljúcides Malik Šāh, 1077
inicial
Disseny i arts gràfiques
Lletra que serveix de principi a un paràgraf, un capítol, un llibre, etc.
Normalment són lletres més grosses que les emprades en el text, i hom les imprimeix en un color o més d’un Hom començà a emprar-les en els manuscrits del s XII, on eren dibuixades pels crisògrafs i acolorides pels illuminadors
papiament
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada per la major part de la població de Curaçao, on la llengua oficial és el neerlandès.
El papiament ha estat construït amb la suma del crioll negroportuguès de les illes del Cap Verd i de la Guinea portuguesa —portat a Curaçao pels esclaus negres importats pels portuguesos a partir del s XVII—, el castellà de les Antilles i diversos vocables neerlandesos
Henry Fairfield Osborn
Paleontologia
Paleontòleg nord-americà.
És conegut sobretot per la seva classificació dels rèptils fòssils i pels seus treballs sobre la paleontologia dels mamífers, com també pels seus estudis generals sobre evolució, entre els quals cal esmentar From the Greeks to Darwin 1894 i Origin and Evolution of Life 1917
Bizerta
Ciutat
Capital de la wilāya de Bizerta, Tunísia, vora la Mediterrània, a l’entrada del canal que comunica aquesta mar amb el llac de Bizerta.
És un important port pesquer i comercial i un nucli industrial ciment, pneumàtics, amb una refineria de petroli El primitiu emplaçament de la ciutat fou la colònia d’Hippo Diarrhytus, fundada pels fenicis al segle IX aC Passà a les mans dels romans segle II aC, dels vàndals segle V i dels àrabs segle VII Del 1535 al 1572 es posà sota el protectorat de Carles V i de Felip II Fou una de les bases dels pirates barbarescs Fou ocupada pels francesos 1881, que hi construïren una base naval S’hi refugià l’esquadra republicana espanyola l’any 1939/> Ocupada pels alemanys durant la Segona Guerra…
Monte Albán

Monte Albán
Eduardo Robles Pacheco (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat de Mèxic, a l’estat d’Oaxaca.
Fundada pels zapoteques, a més de 1500 m sobre el nivell de la mar, les seves ruïnes palesen que fou conquerida o ocupada successivament pels mixteques i els asteques Al cim d’un turó es conserven les ruïnes d’un conjunt monumental amb temples i palaus
Pietro di Giovanni d’Ambrogi
Pintura
Pintor italià.
Influït pels pintors sienesos del tres-cents i pels florentins contemporanis, assolí una notable originalitat que es tradueix en una síntesi de l’una i l’altra escoles Hom li atribueix una bandera 1433, Musée Jacquemart-André, París i un cert nombre de retrats de sant Bernadí
prenom
Història
Nom individual que, en l’ús dels antics romans, precedia el gentilici i que, actualment, precedeix el cognom i que és dit, més normalment, nom.
Generalment és imposat pels pares, pels padrins o per qualsevol altra persona en fer la declaració del naixement En la seva elecció intervenen diversos elements tradicionals, factors de tipus religiós, desigs augurals, evocacions de personatges històrics, etc, o, simplement, el fet de seguir una moda determinada
creu de Comenge

Creu de Comenge
© Fototeca.cat
Heràldica
Creu de la família i el comtat de Comenge.
Originàriament era una creu patent de gules sobre camp d’argent, els braços de la qual s’anaren representant més i més amples fins que emplenaren tot l’escut i hi deixaren només quatre petits espais amigdaliformes, anomenats otelles pels heraldistes francesos i ametlles pelades pels catalans
Rešef
Déu cananeu de la guerra i de la pesta.
Adorat a Palestina, Ugarit, Fenícia on era déu del llamp i, després, a Cartago A Egipte, el seu culte, sempre de caràcter popular, fou introduït pels soldats i pels mercaders en la dinastia XVIII 1570-1320 aC, arran de les conquestes egípcies a Síria i Palestina