Resultats de la cerca

Llicenciat en dret i en lletres Treballà per la renovació cultural catalana al País Valencià Després d’exercir com a professor de filosofia a l’ensenyament secundari, el 1975 assumí la direcció de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de València Després de la dissolució d’aquest, s’incorporà al Servei de Normalització Lingüística de la mateixa universitat com a secretari fins a la jubilació El 1955 publicà un únic volum de prosa de ficció Paràboles i prou 1955, recull de les narracions publicades a la revista de l’exili Pont Blau  publicació editada a Mèxic per exiliats o…

Es llicencià en dret a Barcelona 1882 Fou president de la Joventut Conservadora 1890 i regidor de l’Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista 1891-1922, des d’on impulsà la publicació de documents inèdits de l’Arxiu Municipal Fou professor d’història de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans 1903-05 i a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, intervingué en els tres primers congressos d’història de la corona d’Aragó i publicà un gran nombre de monografies i articles, erudits o divulgatius, a redós de l’Acadèmia de Bones Lletres, de la qual fou president 1918-31 1934-37, al “Butlletí del…

Vida i obra Llicenciat en filosofia i lletres 1931, fou professor de literatura i de llengua àrab, exercí d’advocat i treballà com a secretari de Carles Pi i Sunyer Collaborà a diverses revistes i diaris locals com “Acció” i “Gaseta de Vilafranca”, de la qual fou codirector Fou un dels fundadors de la revista avantguardista “Hèlix” 1929-30 i d’“Horitzó” 1935 Part de les collaboracions d’aquesta època es troben recollides a Hores de joventut i de maduresa 1987, llibre que aplega els seus treballs en català Impulsà la novella catalana fundant la “Collecció Lletres” 1954, la qual,…

Doctor en Bioquímica, collabora habitualment en revistes científiques i culturals i en mitjans de comunicació, sobretot vinculats a la seva comarca d’origen, com ara Eco de Sitges , La Xermada o Ràdio Maricel És autor dels reculls Zoòtrop 1998, premi de poesia Miquel Martí i Pol 1998, Kore 2001, premi Ramon Comas i Maduell de poesia, Paisatge convencional 2002, Nix 2004, Assaig d’Àngel 2006, Domèstica veritat 2007, premi Màrius Torres 2006, Els llops 2009, amb Laia Noguera Clofent i Esteve Plantada,  Natural delit 2010, premi Miquel Àngel Riera,  Extrema llum  2014, premi Recull…

Utilitza com a fonts per a la seva anàlisi mapes antics, novelles i diaris de viatgers, llibres i registres notarials, diaris i revistes, i dades estadístiques o llibres de tipus administratiu com ara els cadastres, els amillaraments, els registres parroquials, o els censos i els padrons, entre d’altres L’objectiu dels estudis de geografia històrica és interpretar els processos econòmics, demogràfics i socials per tal d’establir quina ha estat l’evolució d’un espai Els principals estudiosos de la matèria en l’àmbit internacional són Lucien Febvre, Fernand Braudel, Carl O Sauer,…

El 1950, anà a viure amb la seva família a Barcelona, on ha residit i ha treballat, tot i que ha mantingut forts vincles amb la seva ciutat natal Ha pres part en nombroses activitats cíviques i culturals, entre les quals com a professor de català i com a membre d’Òmnium Cultural, de la junta directiva de la qual ha estat membre Molt introduït en l’excursionisme ha publicat nombrosos llibres d’excursionisme, entre els quals destaquen  El noms de lloc de Tremp i els seus agregats , que el 1966 guanyà el premi Eduard Brossa de la Societat Catalana de Geografia, de la qual ha estat membre durant…

Professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1975 i catedràtic des del 1993 Ha treballat bàsicament en el camp de la història social i del pensament polític Collaborador de les revistes L’Avenç i Recerques des dels primers números i d’altres com Randa , Estudios de Historia Social i Historia Social Entre les seves publicacions sobresurten diversos llibres i també algunes collaboracions en obres collectives El moviment obrer a Mallorca 1973, Joan Peiró Escrits, 1917-1939 1975, Escrits polítics de Frederica Montseny 1979, El anarquismo en…

Format a Llotja En els primers anys de la seva activitat obtingué diversos premis, entre els quals destaca l’extraordinari de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts a l’Exposició de Belles Arts del 1896 i, durant diversos anys, el de l’Acadèmia Mariana de Lleida Com a decorador —sempre amb un regust vuitcentista— treballà en el taller de Coll i d’Oleguer Junyent i collaborà amb Vilaró i Valls, J Busquets, A Serra, S Marco i, principalment, amb Gaspar Homar, per a qui dibuixava gran part de les famoses marqueteries Realitzà motius decoratius i plafons murals per a la Banca Soler i Torra 1918, el…

Estudià a l’Allgemeine Gewerbeschule de Basilea i posteriorment seguí cursos d’especialització sobre el món de la imatge Formà part del moviment de disseny gràfic conegut com Escola de Basilea El 1961 s’establí a Barcelona Cal considerar-lo el capdavanter de la introducció a Catalunya del racionalisme en el disseny, característic de l’escola suïssa Fou professor de disseny gràfic a l’escola Elisava de Barcelona 1962-66 i, més tard, a l’escola Eina, i des de l’any 1968 soci d’ADI-FAD, on formà part de la junta 1970-71 El 1978 fou membre fundador de l’ADP Associació de Dissenyadors…

Bé que alguns dels seus integrants foren figures prominents de la prosa José Bergamín, José María de Cossío, Ernesto Giménez Caballero, etc, és en el camp de la poesia on destacaren més i on els seus assoliments foren més notables Els poetes més representatius són Federico García Lorca, Rafael Alberti, Jorge Guillén, Pedro Salinas, Dámaso Alonso, Gerardo Diego, Vicente Aleixandre, Emilio Prados, Manuel Altolaguirre i Luis Cernuda El seu punt de partida fou el redescobriment i la reivindicació de Góngora, en honor del qual s’autodenominaren ‘Generació del 27’, ja que aquell any se celebrava el…