Resultats de la cerca

Estudià belles arts a la Reial Acadèmia de Sant Jordi de Barcelona, de la qual esdevingué membre posteriorment És autor del conjunt escultòric de la façana de Sant Antoni a l’església de Vilanova i la Geltrú, el Sant Jordi del Maricel de Sitges i els Àngels del Museu Dalí de Figueres És també autor de diversos monuments públics al Treball Esplugues de Llobregat, La Sirena Pineda de Mar, a Pep Ventura Cornellà de Llobregat, etc Rebé nombrosos guardons i exposà a diversos països europeus i als EUA

Tenen formes diverses creu, martell, gall, sol, lluna, papallones, figures humanes, etc, i, un cop beneïts palmes i palmons, es mengen Els ingredients principals són la farina, el llard, els ous i el sucre De gran tradició fins ben entrat el segle XX, s'anomenen currutacos a Barcelona, Gelida i Vilanova i la Getrú, on encara es manté viva la tradició També rebien altres noms, com ninots Caldes de Montbui i Cervera, ninos Palafrugell, monjos o monges Rosselló, garlanda Manresa, sisenyor Duesaigües, papu Prat de Lluçanès, figureta Vallès i senyora o senyor Mataró

Entre el 2004 i el 2009 se celebrà a Vilanova i la Geltrú Hom disputa a la vegada el Critèrium Internacional Ciutat de Barcelona per a la categoria masculina i el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona per a la femenina, ambdues puntuables per a la Copa del Món En aquesta competició no hi ha exercicis obligatoris, només se'n fan de lliures en tots els aparells seguint el reglament de la Federació Internacional És la competició gimnàstica més antiga de l’Estat espanyol i gaudeix de gran prestigi internacional

Ha actuat arreu de Catalunya, el Rosselló i també a Los Angeles i Berkeley EUA, tant amb repertori sardanístic com de concert El 1997 guanyà el concurs convocat per l’Institut Municipal de Música de Barcelona i obtingué el títol de Cobla Municipal de Barcelona Ha enregistrat diversos discos amb música de sardanes de diferents èpoques i estils, música de concert, balls vuitcentistes i posteriors, entre els quals destaquen un disc de sardanes d’Eduard Toldrà Les danses de Vilanova i l’obra sardanística de Joan i Ricard Lamote de Grignon

Competí sempre pel Club Gimnàstic Vilanova a les ordres de Celia Hernández Entre el 1981 i el 1986 fou campiona de Catalunya en totes les categories En l’absoluta, el 1986 aconseguí tots els títols estatals Disputà un Campionat d’Europa 1985, dos Campionats del Món 1985, 1987 i els Jocs Olímpics de Seül 1988 Guanyà la medalla d’or per equips i la de bronze individual en els Jocs Mediterranis 1987 Un cop retirada exercí d’entrenadora al seu club 1989-96, on formà gimnastes olímpiques com Esther Moya i Laura Martínez

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE des del 1983 Participà en l’obertura de la via dels Catalans al Huascarán Nord 1983, juntament amb Carles Vallès i Joan Tomàs, i de la via Estel Impossible del Bhagirathi III 1984, amb Joan Tomàs, Joan Carles Aldeguer i Sergi Martínez, i formà part de l’expedició EPSON a l’Everest 1988 Ha realitzat un gran nombre d’escalades de dificultat, algunes de les quals primeres absolutes, a Montserrat, Vilanova de Meià, el Pedraforca, els Pirineus i els Alps

Començà a jugar al Club Tennis Taula Vilanova Fou jugador del Club Tennis Taula Bagà, del Rumadi, del Club Tennis Taula Borges i del Club Tennis Taula Olesa Fou campió d’Espanya i de Catalunya en les categories aleví, infantil, juvenil i sub-21 Amb disset anys, fou campió català de dobles, i amb dinou, campió de Catalunya individual Guanyà tres cops el Campionat de Catalunya individual 2003, 2007, 2009 i fou sis cops subcampió 2002, 2004, 2005, 2008, 2010, 2011 També guanyà nou vegades el títol de dobles 2001, 2007-10, 2013-16

D’origen provençal, era ja casat amb Delfina el 1300 Segons la tradició conservaren la virginitat, fet que els valgué l’aurèola de santedat Prengué part en les guerres del centre i el sud d’Itàlia contra l’emperador Enric VII 1312 i en el setge d’Ariano, que conquerí, cosa que li valgué el títol 1313 Fou conseller de Carles d’Anjou 1317 Enviat d’ambaixador a París, hi morí Hom esmenta, de la seva vida, una consulta mèdica feta a Arnau de Vilanova essent aquest a Marsella

Història Fou fundat per la reina Sança de Castella, muller d’Alfons I de Catalunya-Aragó Després d’uns tempteigs d’establir-hi una comunitat de benedictines, s’hi reuní el 1188 la comunitat de santjoanistes, composta d’una priora i tretze monges, entre les quals Dolça, filla dels fundadors Redactà una regla especial per a la comunitat el bisbe d’Osca, aprovada pel gran prior de Sant Joan de Jerusalem El monestir es construí sobre una antiga llacuna, on la tradició assenyalava la troballa d’una imatge de Santa Maria Es planejà entorn d’un gran claustre, al voltant del qual es disposen l’…