Resultats de la cerca
Es mostren 6587 resultats
Miquel d’Orís
Història
Cavaller errant.
Per vot cavalleresc estava obligat a dur clavat un tros de gambera a la cuixa fins a haver combatut amb un cavaller anglès Amb aquesta finalitat era a París el 1400, des d’on envià a Calais el seu herald, el moro Alí, amb una lletra de requesta per fer-la conèixer als cavallers anglesos un d’ells, John Prendergast, de la cort del comte de Somerset, s’oferí a lluitar amb ell, però el combat no tingué lloc malgrat sostenir correspondència fins el 1404 Les seves ventures inicien les Chroniques franceses d’Enguerrand de Monstrelet
200 anys de les Christmas Lectures
Química
Fa 200 anys que la Royal Institution de Londres va iniciar les Christmas Lectures , unes conferències pensades per apropar la ciència als joves El científic britànic Michael Faraday va ser figura clau en la seva consolidació, i de fet, ell és la persona que n’ha fet més de tota la història un total de dinou Descobreix la història d’aquestes conferències emblemàtiques i el seu impacte en la cultura científica, així com la carrera científica de Faraday tot llegint a Divulcat l’article " 200 anys de les Christmas Lectures ", del físic Ramon Pascual, dins el seu blog Sobre física, recerca i…
Les bucòliques
Recull de deu composicions poètiques de Virgili, elaborades entre el 43 i el 34 aC.
L’apellatiu d’ Èglogues Eclogae , ‘extrets’ que hom també li dona és obra de gramàtics i editors Amb aquestes composicions Virgili innovà la poesia campestre de Teòcrit, i el gènere bucòlic romà adquirí un caràcter històric definit La major part tenen forma dialogada Els pastors que hi apareixen, més aviat petits propietaris rurals o masovers, sota els quals sovint es disfressen personatges de l’alta societat, plantegen qüestions socials, polítiques o econòmiques La temàtica del recull gira principalment entorn de l’amor “que tot ho venç” Amb ell Virgili aconseguí l’admiració i l’amistat de…
Josef von Sternberg
Cinematografia
Director cinematogràfic austríac, de nom real Jonas Sternberg.
El seu cinema, de narrativa lenta i acurada, és sempre exposat amb imatges d’una refinada bellesa, i en ocasions d’un barroquisme delirant Unit a Marlene Dietrich, que ell llançà a la fama, la dirigí en les seves millors creacions De la seva filmografia cal destacar Underwold 1927, The Docks of New York 1928, Der blaue Engel 1930, Morocco 1930, Shanghaï Express 1932, Blonde Venus 1932, The Scarlet Empress 1934, The Devil is a Woman 1935, Macao 1952 i The Saga of Anatahan 1953 Fou també productor del famós Duel in the Sun 1947, de King Vidor
Wilhelm Steinitz
Escacs
Escaquista austríac.
Començà a jugar de molt petit El 1862 guanyà el gran torneig internacional de Londres, enfront d’Anderssen i Paulsen, entre altres, i des d’aleshores hi residí vivint dels escacs El 1866 vencé novament Anderssen i el 1886 fou proclamat campió del món Els èxits prosseguiren fins el 1894, a Amèrica, i el 1896, a Rússia, que fou vençut per Lasker Morí trastocat Amb ell s’inicià l’escola anomenada recent o nova , que afegia a les idees tàctiques de Morphy la descoberta i l’ús de la concepció posicional del joc, que posteriorment desenvolupà Lasker
Simó el Mag
Cristianisme
Personatge del cristianisme primitiu.
Mag de Samaria, cregué en Jesús per la predicació del diaca Felip i pretengué comprar a Pere i Joan el poder de comunicar l’Esperit Sant d’aquí ve el mot simonia El màrtir Justí l’identificà amb Simó el Mag, nascut a Gitta Samaria, que en temps de Claudi, acompanyat d’una tal Helena de Tir, s’havia presentat a Roma com l’encarnació de la “potència de Déu” Els apologetes en fan l’iniciador del gnosticisme herètic, bé que moltes notícies sobre ell són llegendàries, com les dels Actes de Pere o de les homilies pseudoclementines
Josep Sayol i Echevarria
Historiografia
Cristianisme
Comunicació
Eclesiàstic, historiador i publicista.
Estudià al seminari de Barcelona, on s’ordenà el 1835 Fou beneficiat de la catedral i professor de teologia al seminari de Barcelona i canonge de Tarragona i de Barcelona Es dedicà sobretot a l’hagiografia i publicà molts treballs d’aquesta especialitat a La leyenda de oro , que ell dirigí i revisà Publicà un Eucologio romano 1861, El diamante divino 1864 i Oficio de la Semana Santa 1862, molt reeditats, i altres obres piadoses També és autor d’un tractat de religió i història sagrada que serví de text a molts seminaris Escriví sempre en castellà
Sapor I
Història
Rei sassànida de Pèrsia (241-272 dC).
Fill d’Ardašīr, fundador de la dinastia sassànida , lluità diverses vegades contra Roma i capturà l’emperador Valerià 260, que tingué presoner fins a la mort També combaté contra Síria i Armènia, territoris que hagué de cedir posteriorment Probablement fou ell —i no el seu pare— qui conquerí i destruí la ciutat de Hatra, a Mesopotàmia, capital d’un petit regne entre Pèrsia i l’imperi Romà També li ha estat atribuïda la fundació de Gondēšāpūr , ciutat famosa pel conreu de la ciència mèdica i la filosofia hellenísticooriental Afavorí la traducció d’obres gregues i índies
Llucià Romeu i Quingles
Pintura
Pintor, dit també el Noi Just
.
Estudià a l’acadèmia de la Junta de Comerç Fou deixeble de Francesc Pla i Duran El Vigatà , i es casà amb la seva germana 1778 Amb ell decorà les sales de la casa Cortada de Vic i féu altres obres És autor de moltes obres de pintura religiosa, la majoria destruïdes el 1936, com les de Torelló parroquial i Rocaprevera, els Munts Sant Agustí de Lluçanès Es conserven els quadres del retaule major de Sant Domènec de Vic i retrats de bisbes al palau episcopal de Vic Fou el primer professor de l’escola de dibuix de Vic 1836-44
Josep de Rocabertí
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Jesuïta i professor de retòrica.
Segurament era germà de Jeroni de Rocabertí i d’Argençola, primer marquès d’Argençola Ensenyà al collegi de Cordelles de Barcelona Compilà i redactà en part l’antologia poètica oferta per la ciutat de Barcelona a la mort de Carles II, Lágrimas amantes de la Exma ciudad de Barcelona 1701, en la qual hi ha una sèrie de composicions en català i l’oració fúnebre, en castellà, que ell mateix pronuncià en les exèquies reials Una petita part de la seva correspondència es pot llegir dins el ms 111 de la Biblioteca del Seminari Conciliar de Barcelona
,
