Resultats de la cerca
Es mostren 4750 resultats
Càpua
Ciutat
Antiga ciutat etrusca (fundada vers el 600 aC).
Passà sota el domini samnita el 424 aC i sota protectorat romà el 340 aC Després de la batalla de Cannes 219 aC obrí les portes a Anníbal, per la qual cosa fou durament castigada per Roma Tanmateix, tornà a prosperar i fou colònia romana des del 59 aC Devastada pels vàndals 456 i destruïda pels àrabs 840, els seus habitants es traslladaren a Casilinum , a 4 km al nord-oest, que rebé el nom de Càpua Durant l’edat mitjana sorgí un nou nucli al mateix indret, que rebé el nom de Santa Maria Capua Vetere Es conserven restes de l’amfiteatre, el més gran després del Colosseu de Roma,…
Ancona
Ciutat
Ciutat i capital de la província d’Ancona, a la regió de les Marques, Itàlia, a la costa adriàtica.
Forma un amfiteatre sobre el vessant del mont Conero És un excellent port natural de l’Adriàtica pesca amb drassanes i és també un nucli industrial ciment, sabates, productes farmacèutics, conserves Aeroport Fundada pels grecs de Siracusa el 390 aC El port fou millorat per Trajà el 115 aC Bisbat des dels segles V-VI Fou donada al papat el 774 defensà la seva autonomia i el seu actiu comerç contra els musulmans, els normands i els venecians Els francesos la prengueren al papa el 1797 El 1808 fou annexada al regne d’Itàlia Retornada al papat el 1815, el 1860 passà definitivament al…
ritus de pas
Antropologia
Concepte introduït per A.van Gennep (1909) per indicar els ritus que acompanyaven el canvi de condició en la vida de l’individu o de la col·lectivitat i que els sacralitzen: naixement, condició d’adult, matrimoni, mort, guerra, etc.
Comprèn els ritus de purificació i eliminació de la condició precedent purificació, baptisme, els de trànsit a la nova simbolitzat sovint per una porta, un arc, un camí i els de confirmació del nou estat vestit nou, tatuatge, mutilació, etc L’estructura d’aquests ritus es retroba en els de l'any nou amb la suspensió temporal de l’ordre vell i la inauguració del nou, i en els de fundació d’una ciutat El concepte ha estat àmpliament utilitzat en les anàlisis etnogràfiques, especialment per simbolistes com Víctor Turner, que han subratllat el fenomen eminentment liminar i…
suspensió
Anatomia animal
Unió de la mandíbula inferior dels vertebrats amb el crani.
Els tres tipus més importants de suspensió mandibular , la qual evoluciona considerablement en l’escala filogenètica, són la hiostílica, l’amfistílica i l’autostílica En la suspensió hiostílica , pròpia dels peixos osteïctis i de la major part dels condrictis, s’intercala, com a suspensor, entre la mandíbula i el neurocrani, l’hiomandibular segment dorsal de l’arc hioide, i la connexió és reforçada mitjançant lligaments En la suspensió amfistílica , pròpia d’alguns condrictis, com la bocadolça, actua com a suspensor, ultra l’hiomandibular, l’extrem caudal del quadrat En la…
Pierre Louis Moreau de Maupertuis
Matemàtiques
Matemàtic bretó.
Estudià la carrera militar El 1735 dirigí l’expedició a Lapònia que pretenia de mesurar la longitud d’un arc de meridià d’1° de longitud angular, per tal de determinar després l’aplatament de la Terra comparant el resultat d’aquesta mesura amb l’obtingut en una altra latitud geogràfica L’any 1744 enuncià el principi de la mínima acció , conegut també com a principi de Maupertuis , a partir de la hipòtesi que Fermat establí en òptica referent al camí dels raigs lluminosos L’any 1746 fou nomenat president de l’acadèmia reial de Prússia, però més tard abandonà aquest càrrec i es…
subducció
Geologia
Enfonsament d’una placa litosfèrica a sota d’una altra.
Les zones de subducció són les vores destructives de les plaques on la litosfera oceànica penetra profundament en el mantell, on és absorbida L’expressió en superfície de les zones de subducció són les fosses oceàniques, associat a les quals pot haver-hi un arc d’illes, si la subducció es produeix sota una vora de placa amb l’escorça oceànica, o una serralada arran de la línia de costa, si la subducció es produeix sota una vora de placa amb l’escorça continental Les zones de subducció són àrees amb una intensa activitat volcànica i sísmica els focus sísmics, alguns dels quals es…
Pere Carbonell i Huguet
Escultura
Escultor.
Deixeble de l’escola de Llotja de Barcelona Autor d’escultures monumentals, com, entre d’altres, Catalunya 1887, al monument a Colom de Barcelona, Lluís Vives 1895, a la Biblioteca Nacional de Madrid Collaborà en la decoració escultòrica 1887 de l’arc de triomf, de la façana de la catedral i del Palau de Justícia de Barcelona En 1896-98 treballà a la Dominicana, on féu el mausoleu de Colom a la catedral de Santo Domingo en collaboració amb l’arquitecte Ferran Romeu i diverses obres, entre les quals l’estàtua eqüestre d’Ulysse Heureaux Fou professor d’escultura als Estudis…
Sant Pere de Marfà (Castellcir)
Art romànic
Antiga petita parròquia rural, documentada des del 939 com la ecclesia castri Marphani , quan el bisbe de Vic la va sotmetre a l’església de Santa Maria de Moià, amb motiu de la seva consagració El 985 consta com a parròquia independent i se n’esmenta ja el titular, sant Pere L’església actual no sembla conservar cap element romànic consta que es va refer el 1774 i es va restaurar el 1943 Conserva a la part de ponent un portal amb un arc profusament decorat de garlandes, flors i angelets, que sembla aprofitat d’una obra anterior del segle XVII Ara no té culte i es troba…
Nicola Matteis
Música
Violinista i compositor italià.
Residí a Alemanya des de molt jove i poc després del 1670 s’establí a Anglaterra Gaudí del patrocini d’un comerciant londinenc, però no aconseguí el favor de la reialesa o de l’aristocràcia, malgrat que Matteis s’hi esforçà durant molt de temps Esdevingué un reputat virtuós del violí -possiblement rebé la influència de violinistes com HIF von Biber i JJ Walther- i aconseguí un gran èxit com a compositor d' airs per a violí i baix Compongué també diverses colleccions de cançons Els comentaris en els pròlegs de les seves obres sobre la correcta interpretació dels ornaments i sobre l’ús de l’…