Resultats de la cerca
Es mostren 1761 resultats
Ignasi Ávila Rodríguez
Abel (amb el dorsal 66) i Ignasi Ávila Rodríguez (amb el dorsal 67)
arxiu c.a. manresa
Atletisme
Atleta de mig fons i ciclista amb discapacitat visual.
Membre del Club Atlètic Manresa especialitzat en 400 m llisos, el 1999 debutà en competició Aconseguí la medalla d’argent en 4 × 400 m als Jocs Paralímpics de Sydney 2000 i la medalla de bronze en 1500 m als Jocs Paralímpics de Pequín 2008 Guanyà la medalla d’or en 4 × 400 m al Campionat Mundial de Lille 2002 i l’or en 800 m i 4 × 400 m i bronze en 1500 m al Mundial d’Assen 2006 Al Mundial en pista coberta de Bollnäs 2006 guanyà l’or en 800 m i la plata en 3000 m En la Copa del Món IBSA 2007 aconseguí dues medalles de plata en 800 m i 1500 m Pel que fa a campionats europeus,…
òbol
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al vuitè de ral d’argent mallorquí autoritzat per Pere III des del 1379 i que fou encunyat també per Joan I.
Valia tres diners mallorquins de billó
òbol
Numismàtica i sigil·lografia
A l’antiga Grècia, unitat menor del sistema de monedes d’argent, que tenia com a unitat superior la dracma (equivalent a 6 òbols).
Els grecs encunyaren, a més dels òbols, múltiples tetròbols, triòbols o hemidracmes, diòbols i trihemiòbols i divisors hemiòbols i tartemorions o quarts d’òbol, principalment
estatera
Numismàtica i sigil·lografia
Principal denominació de la moneda d’or, d’electró o d’argent a l’antiga Grècia, des del segon quart del s VII aC.
copel·la
Vas en forma cònica truncada fet de cendra d’ossos calcinats, que serveix per a assajar i purificar els minerals d’or i argent.
xuc
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de cinc pessetes d’argent o duro, encunyada a l’Estat espanyol des del 1869 fins al 1899, a la seca de Madrid.
florí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent de Florència de 6,85 grams de pes i un valor de 100 quattrini, encunyada des del 1826 fins al 1859.
amadeu
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a les monedes d’argent de cinc pessetes, encunyades a Madrid a partir de l’any 1871, a nom del rei Amadeu.
creu de la Resurrecció
Creu de la Resurrecció
© Fototeca.cat
Heràldica
Creu llatina amb el pal molt allargat cap avall, que uneix l’asta a una banderola d’argent carregada d’una creu de gules.
Generalment consisteix en l’esmentada banderola l’asta de la qual és creuada d’una creu, generalment patent
La creu de Porreres i l’argenter Antoni Oliva
Art gòtic
El 1400 la parròquia mallorquina de Porreres comanà una creu processional a l’argenter Antoni Oliva, que s’ha conservat in situ , tot esquivant els perills que sovint planen sobre aquesta mena d’objectes Quan l’encàrrec es formalitzà, el 27 de març, en un taller de Ciutat de Mallorca, ja es devia treballar de valent en l’altra gran peça de l’argenteria gòtica illenca que ha pervingut la custòdia de Santa Maria d’Eivissa En l’avinença d’aquesta darrera obra 20 de juny de 1399, l’argenter Francesc Martí es comprometia a realitzar en un any una custòdia de 25 marcs d’argent “ boni et fini ”,…