Resultats de la cerca
Es mostren 6409 resultats
macedonià | macedoniana
Història
Individu d’un grup d’heretges del segle IV, coneguts també per pneumatòmacs, que negaven la divinitat de l’Esperit Sant.
El cap del grup fou Eustasi de Sebaste i no pas el bisbe Macedoni Combatuts doctrinalment per Basili el Gran, Gregori de Nazianz i Gregori de Nissa, foren condemnats en el concili de Constantinoble 381
Esteve Esmir
Cristianisme
Eclesiàstic.
Consultor de la inquisició d’Aragó, catedràtic de cànons de la Universitat de Lleida, de la qual fou rector més tard, i bisbe de Castoria 1639-41 i d’Osca 1641-54 Publicà escrits jurídics
Jaume de Cordelles
Educació
Cristianisme
Eclesiàstic i protector de l’ensenyament.
Ciutadà honrat de Barcelona Fou canonge de Barcelona, cabiscol de Tarragona i elegit bisbe d’Elna Llegà els seus béns per a la construcció del Collegi de Cordelles , del qual redactà els estatuts el 1572
La creació de les viles al Solsonès
Art romànic
La vila de Solsona Tot territori d’una certa importància de població tenia un centre econòmic, a voltes també polític i, fins i tot, religiós Al Solsonès el centre econòmic era al mercat de Solsona, i més tard a les fires que s’anaren creant sucessivament L’existència d’una ciutat que ja aglutinava l’activitat econòmica de la comarca en temps antics, degué ser decisòria a l’hora d’escollir aquest centre econòmic que després fou el motor principal de l’aparició de la vila de Solsona Però el principal problema és saber si la vila de Solsona sorgí on hi havia hagut la ciutat de Setelsis , entorn…
Història de Santa Maria de la Seu d’Urgell
Art romànic
Les primeres notícies Les primeres notícies històriques i el trasllat, hipotètic o real, de la catedral d’Urgell de Castellciutat al vicus d’Urgell són temes poc tractats, però que és necessary reconsiderar per entendre la problemàtica que presenta I’establiment de l’inici de la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell i la seva acta de consagració Per ilIustrar millor la nostra versió exposarem els fets a partir del final de l’episcopat del bisbe Fèlix Després de la mort de Fèlix a Lió el 818, i de la probable intervenció del bisbe Leidrad de Lió com a bisbe…
Pere Veguer
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
El 1541 fou nomenat bisbe de l’Alguer, dignitat que ocupà vint-i-un anys Del 1542 al 1545 fou virrei interí de Sardenya Assistí al concili de Trento i el 1549 publicà unes Sacrae constitutiones
Pedro Martínez Rubio y Gómez
Cristianisme
Eclesiàstic.
Virrei de Sardenya 1652 Doctor en dret, fou degà del capítol de Terol Passà a Itàlia, on fou auditor de la Sacra Rota romana i bisbe de Palerm Deixà una Relación acordada del reino de Cerdeña
foc de Castelló
Militar
Acció militar ocorreguda prop de Castelló d’Empúries, la nit del 3 de novembre de 1874, entre les forces carlines de Francesc Savalls i les liberals del brigadier Moya, que defensava la població.
L’atac fou per sorpresa, i els carlins, fingint una retirada, derrotaren els liberals Savalls fou felicitat pel bisbe Caixal i pel pretendent Carles VII i feu entrar els seus soldats a Olot coronats de llorer
La Autonomía
Periodisme
Diari en castellà, subtitulat republicà, democràtic i federalista, publicat a Palma, Mallorca, entre el 1883 i el 1884.
Dirigit per Joaquim Quetglas i Bauzà, fou denunciat diverses vegades per insults a la família reial i escarnis a la religió catòlica, per la qual cosa el bisbe en prohibí la lectura al novembre del 1883
Ramon Calbó
Cristianisme
Eclesiàstic i missioner.
Ingressà a l’orde franciscà el 1883, i fou ordenat de sacerdot el 1888 Per la seva intensa tasca de missioner a les selves bolivianes fou nomenat administrador apostòlic de Beni i bisbe de Catena 1919