Resultats de la cerca

Vida De jove treballà a la impremta del seu cunyat, Salvador Torres i Garriga, on s’editaren publicacions com "Popular Films" També feu d’ajudant de foto fixa a Bohemios 1936, Francisco Elías Treballà com a fotògraf de foto fixa 1941-46 fins que esdevingué ajudant de càmera i operador del seu cunyat, director de fotografia a Embrujo 1947, Carlos Serrano de Osma i Vida en sombras 1947-48, Llorenç Llobet i Gràcia, i també d’Alfredo Fraile S’estrenà com a primer operador amb la illuminació d’ El ceniciento 1955, Joan Lladó, el primer d’una trentena de films lligats a produccions d’Ignasi FIquino…

Llicenciat en filologia catalana i en dret, és professor de català a l’ensenyament secundari Collabora en diversos mitjans de comunicació com ara Caràcters , Saó , la Veu dels llibres o Aiguadolç  i emissores de ràdio locals del País Valencià  i les Illes per la difusió cultural i literària —entre el 2010 i el 2020 mantingué en antena de Burjassot Ràdio el programa sobre poesia  Mar de muses — Tot i que ha conreat esporàdicament la narrativa breu, la major part de la seva obra està dedicada a la poesia Ha publicat els poemaris  Com qui contempla la mar  2000,  Genealogies i desencontres 2000…

El seu nom evocava la irlandesa Home Rule League Després d’un període enormement influent dins el catalanisme, el seu pes minvà a partir de 1895 D’una banda, davant la força creixent de la més dinàmica Associació Popular Regionalista d’altra banda, perquè els elements possibilistes vinculats al setmanari La Veu de Catalunya hi trobaren un clima advers als seus arguments favorables a la lluita electoral Des de 1897 hi predominà el grup del diari La Renaixensa entre d’altres, Pere Aldavert, Àngel Guimerà, Josep Franquesa i Francesc Matheu, portaveu del sector més intransigent i apolític del…

El president belga, Yves Leterme, va rebre de mans de Miguel Ángel Moratinos el traspàs de la presidència de torn de la Unió Europea © The Belgian Presidency of the Council of the European Union 2010 El greu conflicte nacional entre les respectives representacions polítiques de les comunitats valona i flamenca va aconseguir posar de nou l’Estat belga a la vora de la fallida El 23 d’abril, va tornar a dissoldre’s la coalició de Govern formada per cinc partits, després de la sortida dels liberals flamencs arran d’una disputa sobre drets lingüístics al districte electoral bilingüe de Brusselles-…

Inclou no tan sols els artistes olotins, sinó tots aquells que han pres el paisatge d’Olot com a font d’inspiració per a llurs realitzacions, executades, però, amb plena llibertat de tendència, d’estil i de tècnica Pren importància perquè es tracta de l’aparició d’una escola catalana de paisatge similar a l’escola paisatgística de Barbizon El seu creador fou Joaquim Vayreda i Vila , format sota el mestratge de Ramon Martí i Alsina Després d’unes obres de clara tendència naturalista passà a un nou concepte de plasmació les múltiples versions del paisatge d’Olot, en què el tractament de la llum…

Crescut en un món rural, treballà en feines vinculades a l’agricultura, i abandonà els estudis d’aquesta matèria el 1962, que es traslladà a Nova York, on entrà en contacte amb l’ambient artístic i intellectual Fou membre d’un grup de rock uns quants anys i escriví lletres per a cantants com John Cale i Bob Dylan, amb qui també escriví el guió del film Renaldo and Clara 1978 Com a dramaturg es donà a conèixer amb obres de teatre avantguardistes, influïdes per la contracultura Chicago , 1965 Icarus’s Mother , 1967 Operation Sidewinder , 1970, i posteriorment, sense perdre aquests trets, la…

Atret per gèneres diversos, fou una figura representativa del Modernisme conservador S’inicià a La Renaixença i de seguida quedà vinculat al modernisme, i publicà a Gent Nova ,  El Poble Català  i  La Novella d’Ara Així mateix fundà i dirigí la revista Joventut  1900-06, que exercí una gran influència i des d’on donà a conèixer Víctor Català També s’ocupà de la crítica teatral a El Teatre Català Participà als Jocs Florals de Barcelona, d’on fou secretari del Consell Directiu i mantenidor Marginat pels noucentistes, acabà arrenglerat amb l’antinoucentisme de Francesc Matheu, tal com…

Nascut de família benestant, fundadora del Foment d’Obres i Construccions A divuit anys viatjà per Itàlia, on la coneixença de l’obra de Miquel Àngel li feu deixar la pintura que practicava amb passió Acabà els estudis d’arquitectura el 1928 i, amb Josep Lluís Sert i un reduït nombre de companys, fundà el GATCPAC Dirigí la revista AC i, en collaboració amb Josep Lluís Sert  i Joan B Subirana, realitzà les obres mestres del racionalisme arquitectònic català, com el Dispensari Central Antituberculós i la Casa Bloc Amb altres membres del GATCPAC portà a terme, entre els treballs més importants…

Estudià dret a Salamanca, i el 1922 obtingué la càtedra de dret polític de la Universitat de La Laguna En tornar a Madrid, fou redactor, i més tard sotsdirector, d’ El Debate Elegit diputat agrari per Salamanca a les corts constituents de la Segona República 1931, s’afilià a Acción Nacional, agrupació de signe conservador, fundada per Ángel Herrera Oria Més tard passà a presidir el comitè directiu del grup, anomenat ara Acción Popular Al començament del 1933 Acción Popular es fusionà amb altres grups dretans, i donà lloc a la Confederación Española de Derechas Autónomas CEDA, de la qual…

Vida Filla de l’actor Enric Casals i Molas En cinema debutà el 1913 en el curt Magda , d’Albert Marro i Ricard de Baños, i en 1918-19 intervingué en Los arlequines de seda y oro , de R de Baños, al costat de Raquel Meller En teatre fou la intèrpret predilecta d’Àngel Guimerà feu la Baàlia de la tragèdia Indíbil i Mandoni La companyia d’Enric i Jaume Borràs li estrenà Jesús, que torna  1917, amb decorats de Salvador Alarma Després formà part de la companyia de Josep Santpere al Gran Teatro Español La vida no és nostra , tragicomèdia d’Enric Lluelles 1925 També interpretà el drama La dida , de…