Resultats de la cerca
Es mostren 4614 resultats
Torre dels Encantats (Arenys de Mar)
Art romànic
Nom popular d’una torre que corona el Puig Castellar, situada al límit més occidental del terme, damunt la riera de Caldes i el poble de Caldes d’Estrac Per aquest punt passava el límit tradicional que dividia les antigues jurisdiccions, les vegueries i els bisbats de Girona i de Barcelona El seu nom actual és antic el 1792 ja se li diu “lo castell dels Encantats” Se n’ignora l’origen Consta d’una torre bastida al segle XIII, reformada al segle XV i ampliada encara amb una muralla circular exterior, emmerletada, al segle XVI, per resistir millor els atacs de la pirateria És…
Lluís Domènech i Girbau

Lluís Domènech i Girbau
B01 Arquitectes
Arquitectura
Arquitecte.
Es llicencià en arquitectura el 1964 i dedicà la seva tesi doctoral a l’arquitectura espanyola dels anys quaranta Especialitzat en urbanisme, juntament amb Roser Amadó i Cercós han aportat una visió funcional entre arquitectura i ciutat i han excellit en el disseny d’interiors Entre les seves obres destaca la participació en la rehabilitació de la Fundació Tàpies de Barcelona 1986-90, el nou edifici de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1989-93, la remodelació del barri històric de Lleida 1983-2003 o el Teatre Núria Espert de Sant Andreu de la Barca 2004-2010 Ha publicat diverses obres…
Eduard III d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1327-77).
Fill d’ Eduard II i d’ Isabel , filla de Felip IV de França Durant la seva minoritat foren regents la seva mare i el privat Roger Mortimer El 1330 aconseguí el poder, i desterrà la seva mare i feu executar Mortimer Intentà de recuperar Escòcia, però no ho aconseguí En morir el darrer fill de Felip IV de França sense descendència, pretengué la corona francesa com a hereu dels drets de la seva mare, i declarà la guerra a Felip VI guerra dels Cent Anys Per l’acord de Brétigny 1360 obtingué les regions de Gascunya, Guiena, Poitou i Calais i el pagament d’una indemnització de guerra…
Josep Ferrer i Subirana
Literatura catalana
Periodista, poeta i traductor en llengua castellana.
Vida i obra Estudià filosofia a Vic, dret a la Universitat de Cervera i es doctorà a la de Barcelona, en què fouprofessor de dret natural i adoptà l’historicisme jurídic Amb Balmes, Roca i Cornet i Rubió i Ors configurà l’Escola Apologètica Catalana en defensa de la tradició catòlica occidental, alhora que s’interessà per Bentham, Bonald i Guizot i per autors literaris com Chateaubriand i Byron, amb traduccions o amb articles a “La Religión” i “La Civilización”, entre d’altres Fundà els diaris “La Paz” 1838 i “La Corona” 1843, en què collaborà amb proses i versos, amb el…
J. Lee Shneidman
Historiografia
Historiador nord-americà.
Estudià a la Universitat de Nova York i es doctorà a la de Wisconsin 1957 Després d’una breu estada a Europa i al nord d’Àfrica, retornà als EUA i fou professor a la Universitat Fairleigh Dickinson Fou catedràtic d’història medieval a l’Adelphi University i al University Seminar on the History of Legal and Political Tought and Institutions de la Universitat de Columbia, a Nova York L’any 1970 publicà en anglès un estudi sobre l’expansió mediterrània de la corona d’Aragó, que fou traduït al català, en dos volums, com L’Imperi catalano-aragonès 1200-1350 1975 Fou, també, editor de…
Lluís I de Milà
Història
Duc sforzesc de Milà (1494-1500).
Segon fill del duc Francesc I Assassinat 1476 el seu germà Galeàs Maria I, s’oposà a Simonetta, home fort de la regent, Bona de Savoia, i el 1477 fou confinat a Pisa Nomenat 1479 duc de Bari pel rei de Nàpols, que el sostenia, entrà a Milà i el 1480 assumí el poder ducal en nom del seu nebot Joan Galeàs I Enemistat amb Nàpols, s’alià amb Carles VIII de França 1492, però després formà part de la Lliga de Venècia 1495 contra ell El 1494 morí l’hereu i Lluís se n'atribuí la corona i fou àrbitre de la política italiana i mecenes important, però fou deposat i internat a Loches 1500 en…
Jordi Parramon i Blasco
Literatura catalana
Poeta, assagista i traductor.
Doctorat en filologia catalana, ha conreat la investigació en les obres Repertori mètric de la poesia catalana medieval 1992, Diccionari de la mitologia grega i romana 1997, Diccionari de poètica 1998 i Ritmes clàssics 1999, entre d’altres En poesia ha publicat Compromís amb la forma 1981, Ègloga cants de Geòrgic 1983, Dotze cançons amb tornada 1987, Corona i cadena 1989, Personatge isòsceles 1990, Quadern del seny pretès 1992, Claustres i àgores 1994, Primer recull factici 1981-1997 1999, premi M Martí i Pol 1998 i A l’última ribera 2003 Ha traduït I Madach, Ch Péguy, GV Catul i…
,
Monza
La catedral de Monza
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de la província de Milà, a la Llombardia, Itàlia.
És travessada pel riu Lambro El seu creixement, molt ràpid, ha estat parallel a l’increment de la industrialització a la regió milanesa Actiu centre industrial, amb indústria tèxtil, fabricació de maquinària, mobles, vidre, plàstics, pintures És cèlebre el seu autòdrom, que, per les seves característiques tècniques, és considerat el més ràpid del món Entre els molts monuments artístics de la ciutat, cal destacar la catedral, dedicada a sant Joan Baptista, fundada al segle VI, reconstruïda al XIII i ampliada el XIV, amb la façana de Matteo da Campione A l’interior, a la capella de Teodolinda,…
audiència
Història del dret
Òrgan col·legiat per a l’administració de justícia, que encarna generalment la suprema instància en un regne o una entitat política o, derivativament, en un ampli territori amb personalitat definida.
En el fons, el mot reconeix com a sentit originari el de celebració pública de les actuacions judicials que conviu amb el significat corporatiu o institucional alludit L' audientia principis és esmentada efectivament en la vida oficial del Baix Imperi, per continuïtat seva, en els regnes germànics, com el visigòtic, on indica palesament el tribunal reial aula règia actuant en funcions de justícia També aquests segles darrers de l’imperi Romà fou creada l'audiència episcopal Avançada l’edat mitjana, l’audiència sembla ésser limitada, en l’àmbit de la península Ibèrica, a un tribunal del rei…
Les dificultats polítiques a la baixa edat mitjana
Al final del segle XIII, fins i tot abans en algunes regions, va cessar abruptament el procés expansiu que de manera sostinguda havia afectat tot Europa durant els dos segles anteriors Era el primer símptoma de l’esgotament del sistema feudal, d’un model de desenrotllament Des d’aleshores, les grans fams i epidèmies dels segles XIV i XV van posar en evidència els desequilibris d’un sistema obsolet Era la crisi del feudalisme Es tractava d’una crisi generalitzada que afectà totes les estructures materials, socials i mentals Fams i epidèmies determinaren reajustaments dels sistemes d’explotació…