Resultats de la cerca

Fou autor de poemes liricoheroics, d’obres filosòfiques De la causa, principio ed uno , 1584 De l’infinito, universo e mondi , 1584 Degli eroici furori , 1585 i de comèdies renaixentistes Il Candelaio , 1582, aspectes difícilment distingibles de la seva obra i de la seva personalitat, puix que per a ell totes les arts, expressió de la saviesa divina, es confonen Esperit inquiet, abandonà l’orde dels predicadors, al qual pertanyia, i, en disputa amb catòlics i protestants, errà per gairebé tot Europa Assidu lector i expositor de les obres de Ramon Llull, en les quals trobà poderosos estímuls…

Als anys trenta fou crític de cinema, i a la dècada següent es dedicà sobretot a fer d’ajudant de direcció i d’escenògraf en una quarantena de films Debutà juntament amb Stefano Vanzino Steno , amb el qual en 1949-52 codirigí una sèrie de pellícules còmiques de gran èxit, especialment les protagonitzades per Totò  Al Diavolo la celebrità , 1949,  Guardi e ladri , 1951, Totò e i re di Roma , 1951, etc Posteriorment, continuà dirigint en solitari pellicules generalment del mateix gènere, i el 1958 rodà  I soliti ignoti , clàssic del cinema còmic conegut a l’Estat espanyol amb el…

Membre adoptiu de la família Cornèlia Rebé de Polibi una educació hellenística, però seguí la carrera militar i es distingí a Pidna 168, a Hispània 151 i a l’Àfrica, on es captà l’amistat de Masinissa, rei dels númides Abandonà el partit dels Escipions per entrar en relació amb la fracció rival de Cató el Vell , gràcies al qual obtingué el consolat 147 Durant la tercera guerra púnica destruí Cartago 146 i organitzà la província romana del Nord d’Àfrica Nomenat cònsol de nou 134, fou enviat a Hispània, on arrasà completament la ciutat de Numància, fet que li permeté de pacificar la Meseta De…

Vida El 1650 residia a Roma, on tingué com a professors Antonio Cesti i Loreto Vittori El 1663 fou nomenat organista de Santa Maria Major, i, des del 1664 fins a la seva mort, exercí el mateix càrrec a Santa Maria in Aracoeli Per la seva reputació com a instrumentista i compositor, es guanyà el patrocini de personatges com la reina Cristina de Suècia, el príncep Colonna, el cardenal Pietro Ottoboni i, sobretot, el príncep Giambattista Borghese El 1706, juntament amb Alessandro Scarlatti, ingressà a l’Acadèmia Arcadia, on degué conèixer GF Händel Viatjà a la cort de Leopold I a…

Originàriament fou una divisió de socii , i des del s III aC, una divisió d’infanteria de 600 homes, o sia la desena part d’una legió La cohort pretoriana cohors praetoria era a l’època romana la guàrdia personal d’un general Amb l’Imperi passaren al servei personal de l’emperador Sota el regnat de Tiberi, el 23 dC, foren concentrades en una caserna prop de Roma, comandades pel prefecte del pretori Foren dissoltes en temps de Constantí el Gran Els caps pretorians sovint feren un paper important en la política romana imperial

Es formà a les universitats de Milà, Roma, Berlín, París i Florència, i fou professor de filologia romànica a Friburg, a Milà i a Roma El seu interès de romanista anava de l’edició i estudi de texts medievals —llatins, provençals, italians, francesos, castellans— a poetes moderns, com Leopardi i Carducci, l’anàlisi i la traducció d’obres teatrals del segle d’or castellà, la formació de les llengües romàniques, els clàssics en la literatura medieval italiana, crítica teatral, etc De la seva vasta bibliografia destaquen els Testi volgari italiani dei primi tempi 1935,…

Neix a la serralada de les Cevenes i aflueix per la dreta al Roine 71 km Es caracteritza per violentes crescudes Al curs alt rep sovint el nom de Gardon El pont del Gard , aqüeducte romà al riu Gard, prop de Neumausus Nimes, fou construït segurament per Agripa s I aC Té 275 m de llargària i una alçada màxima de 50 m Consta de tres ordres d’arcs semicirculars els inferiors són més grossos, i el primer pis suporta una via l’últim pis, d’arcs molt més petits, serveix de canal a l’aqüeducte

Era fill de Joan de Borja i Enríquez i de Joana d’Aragó filla d’Alfons d’Aragó, bastard de Ferran II Educat a Saragossa prop del seu oncle l’arquebisbe Joan d’Aragó, fou després patge de Caterina d’Àustria, germana de Carles V, al servei del qual passà el 1528, quan Caterina esdevingué reina de Portugal El 1529 es casà amb Elionor de Castro, portuguesa, dama de l’emperadriu Isabel de Portugal El 1530 nasqué llur hereu i successor Carles El 1536 prengué part en la guerra de Provença i assistí a la mort de Garcilaso de la Vega a Frejús Morta l’emperadriu el 1539, Francesc recordà sempre aquesta…

És el centre agrícola i comercial d’una vall rica i incrementada pels boscs de les muntanyes La ciutat s’ha desenvolupat com a nucli industrial siderúrgia, química, teixits i turístic belleses naturals, monuments antics És també un nus de comunicacions per les rutes transalpines cap a França i Suïssa Seu del govern autonòmic de la regió Correspon a la ciutat romana d' Augusta Praetoria Formà part dels dominis dels Savoia La ciutat conserva importants restes de l’època romana

Excellí com a escriptor eclesiàstic i apologista antignòstic Fou el primer gran comentador de l’Escriptura i la seva Traditio Apostolica és d’una gran importància en la història de la litúrgia especialment per al baptisme i l’eucaristia Adversari del papa Calixt I, se separà de la comunitat de Roma i formà una facció motivada per raons teològiques i morals rigorisme Exiliat a Sardenya, hi sofrí martiri La llista de les seves obres apareix gravada als costats d’una estàtua que li dedicaren els seus partidaris, actualment a l’entrada de la Biblioteca Vaticana La seva festa se…