Resultats de la cerca
Es mostren 2085 resultats
Tom Sharpe
Literatura anglesa
Nom amb què és conegut l’escriptor anglès Thomas Ridley Sharpe.
Educat a Cambridge, en 1951-61 visqué a Sud-àfrica, d’on fou expulsat per denunciar l’ apartheid Novament al Regne Unit, ensenyà en una escola tècnica fins el 1971, que publicà la seva primera novella, Riotous Assembly , a la qual seguí Indecent Exposure 1973, dues sàtires de la segregació racial a Sud-àfrica És autor també de Porterhouse Blue 1974, sàtira del món universitari anglès, de la qual publicà una seqüela el 1995 Grantchester Grind i que fou adaptada com a sèrie de televisió Amb Wilt 1976, que es nodrí de la seva experiència com a docent, assolí un gran èxit, i en…
Rosa Maria Ysàs i Roca

Rosa Maria Ysàs i Roca
© Família Ysàs
Música
Mezzosoprano.
Llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, estudià música al Conservatori de Música d'aquesta ciutat Posteriorment, seguí cursos de perfeccionament de cant al Conservatori de Santa Cecília de Roma Canta habitualment al Gran Teatre del Liceu, on ha destacat en papers secundaris d’òperes com La forza del destino G Verdi, Salome R Strauss o La favorita G Donizetti El 1978 cantà el paper de Leonora, de La favorita i des d’aleshores ha dut una brillant carrera professional a Barcelona i a moltes altres ciutats, amb un repertori d’òpera italiana que inclou Rossini, Donizetti…
,
Víctor Mora i Alsinella
Cinematografia
Literatura catalana
Escriptor.
Germà de l’escenògraf Rafael Mora Es dedicà sobretot al teatre Publicà el drama La cançó dels catalans 1922, però el seu gran èxit fou Cançó d’amor i de guerra 1926, escrita en collaboració amb Lluís Capdevila i musicada per Martínez Valls Estrenà, entre altres, les obres musicades La taverna d’en Mallol 1930, inspirada en la popular Cançó de taverna d’Apelles Mestres La legió d’honor 1930, amb música de Martínez i Valls Gent del camp Xiquets i mossos 1931, amb música de Ramon Ferrés, L’àliga roja 1932, també amb música de Martínez i Valls i La revolta Igualment, escriví llibrets de…
, ,
Sylvia Kristel
Cinematografia
Actriu neerlandesa.
Cresqué en un ambient familiar inestable A disset anys s'inicià com a model, i el 1973 guanyà el concurs de bellesa Miss TV Europe L'any 1974 protagonitzà Emmanuelle , pellícula dirigida per Just Jaeckin, amb la qual obtingué popularitat internacional i que la projectà com la representant d'un cinema eròtic poc explícit i amb una certa aurèola de refinament softcore Seguiren les seqüeles Emmanuelle L'antivierge 1975, de Francis Giacobetti, Goodbye Emmanuelle 1979, de François Leterrier, i Emmanuelle 4 1984 i Emmanuelle au 7ème ciel 1992, ambdues de Francis Leroi Generalment en el mateix…
Carles Bosch i Arisó
Cinematografia
Periodista i director de cinema documental.
Llicenciat el 1975 a l’Escola Oficial de Periodistes de Barcelona, el 1976 començà a treballar per a la revista Interviú El 1984 entrà a Televisió de Catalunya , on fou un dels principals reporters del programa 30 minuts i guanyà el premi Ondas Internacional pel documental Txecoslovàquia el cor de la revolta 1990 A partir d’un reportatge del 1994 sobre famílies cubanes que preparaven la seva marxa de l’illa dirigí, juntament amb Josep Maria Domènech, el documental Balseros 2002, que fou nominat als Goya i als Oscar, i que rebé importants guardons, com ara el Premi Nacional de…
Teatre de Guerrilla
Teatre
Companyia teatral independent.
Fundada a Arbúcies per Rafel Faixedas, Quim Masferrer i Carles Xuriguera Des de l’estrena del primer espectacle, Teatre total 1998, reivindiquen una manera de fer al marge dels corrents establerts dins el panorama teatral català del moment L’elecció del nom de la companyia respon a aquesta actitud de lluita per emergir enmig d’actors i companyies ja establerts i reconeguts Han estrenat Som i serem 1999 i El directe 2000, Eeuuropa 2003 i Fum 2008 Han rebut nombrosos premis, com el de la Institució de les Lletres Catalanes a la millor obra de teatre, el de la IV Mostra de Teatre Breu Barcelona…
Philip Douglas Jackson
Basquetbol
Entrenador de bàsquet nord-americà.
És fill d’un missioner pentecostal i una evangelista, els quals li donaren una estricta educació que no li permetia veure la televisió o escoltar rock-and-roll , però que fomentava la pràctica de l’esport Jugador en la posició d’aler, l’any 1967 fitxà pels New York Nicks, amb els quals jugà onze dels tretze anys en què participà a l’NBA i guanyà dos títols 1970 i 1973 El 1989 inicià la seva carrera com a entrenador amb els Chicago Bulls 1989-98, etapa durant la qual l’equip guanyà sis títols, amb Michael Jordan 1991, 1992, 1993, 1996, 1997 i 1998, i posteriorment fitxà per Los…
Jane Russell
Cinematografia
Nom amb el qual és coneguda Ernestine Jane Geraldine Russell, actriu cinematogràfica nord-americana.
Treballà primer com a model i posteriorment cursà estudis de teatre L’any 1941 rodà la seva primera pellícula, The Outlaw , sota la direcció de Howard Hughes, que no fou estrenada fins dos anys més tard a causa dels problemes amb la censura, que considerava d’un erotisme massa explícit algunes seqüències que protagonitzà Gràcies al seu físic espectacular, però, la pellícula esdevingué un èxit de taquilla Convertida en sex-symbol , posteriorment protagonitzà Young Widow 1946, d’Edwin L Marin, His Kind of Woman 1951, de John Farrow, Las Vegas 1952, de Robert Stevenson, Gentlemen Prefer Blondes…
Kathryn Bigelow
Cinematografia
Realitzadora nord-americana.
Estudià pintura al San Francisco Art Institute, i el 1971 guanyà una beca del Whitney Museum Independent Study Program Posteriorment es decantà pel cinema i es graduà a la Columbia Film School El 1978 rodà el seu primer film, el curtmetratge The Set-Up 1978 Els seu primer llargmetratge fou The Loveless 1982, ambientada en una banda de motoristes Seguiren Near Dark 1987, en el gènere de terror, les policíaques Blue Steel 1989, Point Break 1991 i Strange Days 1995, que situa en un món de ciència-ficció The Weight of Water 2000 i K-19 The Widowmaker 2002 són drames psicològics que, malgrat les…
Luigi Malerba
Política
Nom amb el qual és conegut l’escriptor italià Luigi Bonardi.
Es llicencià en dret, però es dedicà a la literatura, el periodisme i als guions televisius i cinematogràfics Els anys cinquanta dirigí la revista de crítica cinematogràfica Sequenze Resident a Roma des del 1950, se situà com un representant destacat de l’avantguarda literària dins del Gruppo 63, del qual fou un dels fundadors La seva obra, majoritàriament en prosa, posa en relleu l’absurd de l’existència humana a través de faules iròniques i un acusat sentit del grotesc Les seves obres més importants són el recull de narracions La scoperta dell’alfabeto 1963, que el donà a conèixer, i les…
