Resultats de la cerca

Filla menor de Sigmund Freud, des de molt jove s’interessà per la psicoanàlisi i arribà a ocupar diversos càrrecs en diferents societats psicoanalítiques El 1938 s’hagué d’exiliar a Anglaterra a causa de la persecució nazi Els seus camps d’interès, vists sempre des de la perspectiva psicoanalítica, foren l’educació, la psicologia infantil —de la qual fou pionera— i els trastorns psíquics Les seves obres més importants són Das Ich und die Abwehrmechanismen ‘El jo i els mecanismes de defensa’, 1936 i Normality and Pathology in Childhood 1965

Fou rei de Sicília Conrad I 1251-54 i de Jerusalem Conrad II 1250-54 i duc de Suàbia Era fill de l’emperador Frederic II, i en nom seu governà l’imperi des del 1237 Deposat, com el seu pare, pel papa Innocenci IV 1245, lluità contra els usurpadors Enric Raspe i Guillem d’Holanda Designat emperador pel seu pare 1250 no arribà a ésser coronat El 1251 anà a Itàlia i recuperà Nàpols 1253 Deixà els seus regnes al seu fill Conrad II de Sicília, dit Conradí

Ajudat per la seva mare, continuà els plets colombins i arribà a un acord amb la corona 1536 en renunciar els drets que tenia segons les capitulacions de Santa Fe en canvi de l’almirallat perpetu, una renda de 10000 ducats i el ducat de Veragua Fou capità general de Santo Domingo del 1540 al 1551 Fracassà en l’intent de colonització de Veragua i, el 1556, renuncià els títols en canvi d’una renda i diversos permisos d’importació només li’n restà la senyoria i marquesat de Jamaica

Format a l’escola de Llotja de Barcelona i a l’Accademia di San Luca, a Roma, ciutat on arribà el 1834 amb Pelegrí Clavé i Manuel Vilar, i on assolí reputació com a copista El 1841 estigué a Munic, on s’entusiasmà per l’art promogut per Lluís I de Baviera El 1843 s’establí a Madrid El Retrat de la nena Maria Miquela de Despujol i el Rapte de Ganimedes Museu d’Art Modern de Barcelona evidencien la seva qualitat de pintor romàntic Fou membre del grup dels natzarens catalans

Fou president de la Junta de Comerç i Moneda, fundador de l’Academia de Bellas Artes i director de l’Academia Española 1751 A l’adveniment de Ferran VI fou nomenat secretari d’estat Després de la pau d’Aquisgrà 1748 mantingué una política de neutralitat, contrària a la propugnada pel marquès de La Ensenada Arribà a un acord amb l’Imperi per a mantenir l’equilibri polític a Itàlia, i signà amb la Santa Seu el concordat del 1753, que augmentava la intervenció reial dins l’Església

El 1107 prestà homenatge al seu germà uterí Ramon Berenguer III pels castells de Fenollet i de Perapertusa El 1112 suprimí el dret de naufragi i arribà a un acord amb l’arquebisbe de Narbona, que perdurà fins el 1119 El 1124 entrà en conflicte armat, juntament amb el comte de Barcelona, contra Bernat Ató, vescomte de Besiers i de Carcassona Fou executor testamentari de Ramon Berenguer III 1131 La seva filla Ermengarda el succeí en el vescomtat, i una altra filla, Ermessenda, es casà amb el castellà Manrique de Lara

Després d’haver treballat com a periodista-dibuixant, arribà a París 1897, on exercí diversos oficis i alhora conreà la pintura S'interessà pel fauvisme 1906 i creà una obra de composició original i plena de color, amb escenes de music-hall i de la vida bohèmia, retrats de dona, que sovint causaren escàndol 1918-19, i de personalitats rellevants Anatole France , marines i paisatges 1912, dotats tots d’una gran força expressiva El vell Clown 1906, fundació O Ghez, Ginebra, Dona de les joies 1908, museu de Leningrad

Després del breu Resumen de literatura catalana 1947 de Martí de Riquer, és la primera història àmplia i de conjunt de la literatura catalana publicada després de la guerra civil El llibre fou prologat per Jordi Rubió i Balaguer Ruiz i Calonja fa un esforç de síntesi dels anteriors estudis històrics i actualitza la bibliografia literària recent en un moment tan crític com fou la postguerra La part contemporània arriba fins a la guerra civil, amb un brevíssim apèndix on inclou unes primeres referències als nous autors donats a conèixer després del 1939

Adoptà el pseudònim de M Riusec Fou membre de Lo Niu Guerrer i participà en els Jocs Florals humorístics que s’hi organitzaven La seva poesia, que no arribà a recollir-se en volum, és deutora de l’humor i la sàtira de Juli Francesc ↑ Guibernau Als Jocs Florals de Barcelona li fou premiat el poema Monòleg de soltera 1897 Escriví quadres de costums en prosa i publicà diverses obres de teatre entre d’altres, Lo metge i lo curandero , 1890, i Vermout matrimonial , 1901 Dirigí L’Atlàntida i Lo Teatro Català

Estudià teologia a la Universitat de València i es dedicà més endavant a la professió militar A Roma féu amistat amb Giorgio Baglivi, la gran figura mèdica de l’escola iatromecànica, el qual li despertà l’interès per aquesta ciència, que estudià de tornada a València Arribà a ésser una figura destacada en la renovació científica del seu ambient A més d’una obra d’interès secundari, Certamen pharmaceutico-galenicum València 1727, n'escriví una altra en dos volums, Opus neotericum medicum , editada el 1737 a València, poc temps després de la seva mort