Resultats de la cerca

D’infant, estudià piano i violí i més tard continuà els seus estudis musicals a la Universitat de Wilberforce A partir del 1948 fou saxofonista de l’orquestra d’Earl Hines abans d’entrar a la de Count Basie el 1951, de la qual fou membre fins el 1955 A partir d’aquesta data s’establí com a arranjador independent i treballà per a músics com Count Basie, Dizzy Gillespie, Tommy Dorsey i Harry James Dels anys setanta endavant treballà a les diverses formacions creades per Clark Terry El 1979 s’installà a Copenhaguen i treballà amb músics locals i visitants, al mateix temps que organitzà el seu…

Inicià els seus estudis a Kalisz i els continuà a Varsòvia amb A Freyer Posteriorment estudià composició amb CF Rungenhagen, a Berlín Mereix ser recordat per la composició de dues òperes que foren molt ben rebudes al seu temps, Els pescadors de Palerm , estrenada a Varsòvia el 1867, i l' opéra-comique El fantasma de Voyvode , estrenada a la capital polonesa el 1873 Aquesta darrera, representada també a Viena, Sant Petersburg, Berlín i en altres ciutats, tingué una bona acollida i rebé els elogis del crític musical E Hanslick Entre altres obres, cal esmentar una cantata que compongué per a l’…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare i els prosseguí amb Cerracchini A nou anys debutà com a pianista, i quan en tenia onze fou nomenat membre honorífic de l’Accademia Filarmonica de Roma Posteriorment continuà la seva formació musical a Anglaterra amb C Potter piano i HG Blagrowe violí El 1845, de retorn a Itàlia, s’establí a Bolonya, on estudià amb G Rossini i fou professor del Liceo Musicale El 1848 tornà a Anglaterra per dedicar-se a l’ensenyament del cant, primer privadament i, a partir del 1856, a la Royal Academy of Music Alumnes destacats seus foren Grisi, Patti, Ronconi i…

La seva família procedia de Pèrsia Treballà a Bagdad, on ja era conegut cap al 1250, al servei del darrer califa, al-Musta'ṣim bi-Llāh, com a músic i bibliotecari Després del saqueig mongol de Bagdad de l’any 1258 continuà al servei dels ocupants i de la família al-Guwayni fins a la seva caiguda l’any 1284, moment en què Ṣafi al-Dīn perdé tots els seus privilegis Escriví diverses obres teòriques en les quals tractà d’aspectes com el ritme o els modes i la divisió de l’escala La seva aportació més rellevant fou la proposta de divisió de l’octava en disset intervals També dissenyà nous…

Estudià història a la Universitat d’Estrasburg, on es doctorà el 1896 Posteriorment estudià musicologia amb Gustav Jacobsthal, a qui succeí a la universitat i del qual continuà la recerca que havia iniciat sobre la polifonia del segle XIII Fou professor adjunt 1905-10, titular 1912-20 i, finalment, rector 1929-30 de la Universitat de Göttingen Realitzà una de les més grans aportacions a l’estudi de la música medieval amb la seva anàlisi sistemàtica de les fonts més importants de la polifonia dels segles XIII i XIV Figura molt destacada en el món de l’ensenyament, molts dels seus alumnes foren…

Inicià els estudis a la seva ciutat natal i després els continuà a Leipzig Una de les seves primeres composicions que tingueren èxit, la Sonata per a piano , opus 11, guanyà el primer premi en un concurs patrocinat per la reina regent d’Espanya Maria Cristina, guardó que comportà el seu nomenament com a director honorari del Conservatori de València L’any 1889 esdevingué director del Conservatori de Wiesbaden, en un moment en què H Riemann era professor, i M Reger, alumne Des del 1908 fins a la seva mort fou professor del Conservatori de Dresden Fora del camp de la composició i l’ensenyament…

L’any 1526 rebé els ordes menors, però no continuà la carrera eclesiàstica La seva contribució musical més important és la publicació d’un volum dedicat a arranjaments d’obres polifòniques en tabulatura per a viola de mà, titulat Libro de música de vihuela agora nuevamente compuesta Salamanca, 1552 La collecció inclou algunes composicions originals de l’autor -especialment fantasies- i, sobretot, arranjaments de vuit misses de Josquin Des Prés, motets de diversos autors -Josquin Des Prés, J Mouton, A Willaert, N Gombert, J García de Basurto, C de Morales- i com posicions profanes castellanes…

Es formà musicalment sota el mestratge de Diego de Pontac a la catedral de Granada, on el 1627 consta com a escolà de cant Mestre de capella de Guadix vers el 1637, i de Toledo el 1644, finalment aconseguí aquest càrrec a la catedral de Granada, vacant per renúncia de Pontac el mateix any 1644, bé que oficialment no prengué posició del lloc fins el 6 de febrer de 1645 Continuà en el càrrec fins el 1674, any en què li fou concedida la jubilació Tot i que hi ha constància documental de la seva producció compositiva, i també de la seva salvaguarda per part del capítol de Granada, malauradament…

Inicià els seus estudis de cant el 1914 al Conservatori de Madrid, i després els continuà al de Milà Debutà al Teatro Real el 1916 amb Els pescadors de perles de Bizet i després ho feu a Milà amb Cavalleria rusticana Inicià una important carrera operística, que portà a terme en teatres espanyols i italians, fins que el 1925 aparegué al Teatre Tívoli de Barcelona amb la comèdia lírica de Lambert Por una mujer Poc després, especialitzat en el gènere líric espanyol sarsuela i comèdia, formà part de la Compañía Lírica Nacional, amb la qual actuà arreu de l’Estat espanyol L’any 1928 estrenà…

Inicià els estudis musicals al Conservatori de València, estudis que després continuà amb Joaquín Turina a Madrid i Joaquim Nin a París La seva prometedora carrera pianística es veié estruncada per un accident que li deixà seqüeles permanents en una mà i llavors Magenti orientà la seva activitat cap a l’ensenyament i la composició Fou professor de piano al Conservatori de València i la seva producció musical consta essencialment de sarsueles, generalment d’ambient valencià De les seves obres destaquen El ruiseñor de la huerta 1930, amb un excellent interludi orquestral, La Labradora 1933,…