Resultats de la cerca

El 1945 creà la societat anònima Saltos del Guadiana conjuntament amb Hidroeléctrica Española i Unión Eléctrica per explotar la conca d’aquest riu Durant els anys cinquanta i seixanta absorbí diverses empreses que la portaren a controlar la distribució elèctrica d’Andalusia Tenia centrals hidràuliques, tèrmiques i nuclears —una tercera part d’Almaraz i participació a Valdecaballeros, en construcció— El 1985 tingué uns ingressos de 143517 milions de pessetes amb una plantilla de 6443 treballadors L’any 2002 s’integrà completament a Endesa

El 1922 aquesta institució fundà l’ Obra del Cançoner Popular , societat dedicada a la compilació de la música popular dels Països Catalans, i el 1927 creà el Premi de Composició Musical Concepció Rabell A conseqüència de la guerra i de l’exili de Rafael Patxot a Suïssa, el 1939, la fundació deixà d’existir Bibliografia Obra del Cançoner Popular de Catalunya Sansalvador i Cortès, Just Materials, vol III Memòries de missions de recerca, crònica , Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda Romaguera, Barcelona 1929

Adscrit a l’historicisme gòtic, intervingué en la restauració i la construcció d’esglésies, com ara la Martyrs’ Chapel, a Oxford, i edificis civils, com l’ajuntament i el palau del senat d’Hamburg, i l’estació, on —amb WNBarlow— creà l’estructura metàllica de llum més gran fins aleshores Féu també la presó de Reading 1842-44 i el monument al príncep Albert al Hyde Park de Londres El 1850 escriví un tractat sobre la fidelitat en la restauració d’esglésies antigues

Sabater, de molt jove collaborà a El Rayo 1912-14 i fou un dels organitzadors del Sindicat Obrer del Calçat el 1914 A partir del 1916 formà part del comitè regional, que en ocasions presidí, de la Federació Regional del Treball de Mallorca, adherida a la CNT Més sindicalista que no anarquista, creà el 1919 l’Ateneu Sindicalista de Palma, on dugué com a conferenciants, entre altres, Joan Peiró i Salvador Seguí Fundà també Cultura Obrera 1919-24, que dirigí 1919-22

Descobridor de Brigitte Bardot, amb qui estigué casat sis anys, fou un dels precursors de la Nouvelle Vague francesa amb la pellícula Et Dieu créa la femme 1956 Altres films seus són Les bijoutiers du clair de lune 1958, Les liaisons dangereuses 1959, Et mourir de plaisir 1960, Le vice et la vertu 1962, La curée 1965, Barbarella 1969, Don Juan 73 1972, La jeune fille assassinée 1974, Une femme fidèle 1976, Surprise Party 1983, Le fou amoureux 1988, etc

Creà el Cos de Veterinària de l’ajuntament de Barcelona 1899, fundà el Collegi de Veterinaris de Barcelona 1900, les revistes La Veterinaria Catalana i La Veterinaria Progresiva i organitzà la IV Assemblea Nacional Veterinària Barcelona, 1917 És autor de nombrosos treballs científics dedicats especialment al bestiar boví de llet, al control sanitari de llets i de productes lactis i al proveïment de llet a les grans ciutats juntament amb Josep Mas publicà, en dos volums, Nuevo tratado de medicina veterinaria 1899

S'exilià a Frankenthal 1588 a causa de la persecució religiosa d’Anvers i fundà una escola paisatgista manierista La seva temàtica, encara dins l’estil del paisatge d’Anvers distribució del camp pictòric en tres zones que corresponen a l’escala de degradació de tons, s’inspira en els fets de l’antiguitat pagana i religiosa Installat a Amsterdam 1595, creà un nou tractament estructural, on el paisatge, que domina els personatges i esdevé protagonista essencial, anuncia el barroc

La seva mare li donà la satrapia de Lídia, la Gran Frígia i Capadòcia, amb el càrrec de general en cap de l’exèrcit d’Àsia Menor El dia de la coronació del seu germà Artaxerxes II , provà d’apunyalar-lo, sense èxit Havent estat indultat, creà un cos d’exèrcit de grecs mercenaris —els Deu Mil— que l’ajudaren a portar la guerra contra el seu germà Fou vençut i mort a la batalla de Cunaxa , fets narrats a l’ Anàbasi

Estudià a Dresden i a Berlín i es dedicà al dibuix humorístic per als diaris Després d’una estada a París, participà en el dadaisme i en el futurisme Creà una obra d’un expressionisme cruel sobre escenes de la vida contemporània La vida d’un socialista 1920, Ecce homo 1923 i Mirall d’un burgès 1925 Fugint dels nazis emigrà als EUA 1933 i s’hi naturalitzà 1938 Al final de la seva vida defensà un realisme a ultrança

Sacerdot 1860, es doctorà en teologia a València 1867 Dedicat en especial al foment de vocacions sacerdotals, creà el collegi de Sant Josep de Tortosa 1873 per a seminaristes, i uns altres a València, Múrcia, Oriola, etc Fundà la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans del Cor de Jesús 1883-84, dedicada sobretot a la direcció de seminaris diocesans operari diocesà El 1892 inaugurà el Colegio Español de Roma, per a la formació del clericat espanyol El 1987 fou beatificat per Joan Pau II